Amb l’arribada de la calor, el mosquit tigre (Aedes albopictus) intensifica la seva presència en entorns urbans i zones enjardinades, especialment a la conca mediterrània.
Aquest insecte, originari del sud-est asiàtic, ha colonitzat ràpidament molts territoris d’Europa gràcies a la seva capacitat d’adaptació, la seva resistència i la seva eficàcia reproductiva. Tot i que la seva activitat es concentra principalment entre els mesos de maig i octubre, les condicions climàtiques cada cop més càlides i humides poden ampliar aquest període, afavorint l’aparició d’exemplars ja a la primavera i estenent la seva incidència fins ben entrada la tardor.
A diferència d’altres espècies de mosquit, el Aedes albopictus té hàbits principalment diürns, amb pics d’activitat al matí i al capvespre. La femella és l’únic exemplar que pica, necessitant sang per completar el cicle reproductiu. Les picades són sovint més doloroses que les dels mosquits comuns i poden causar reaccions inflamatòries notables, coïssor persistent i, en alguns casos, lesions cutànies que tarden dies a desaparèixer. Encara que a Catalunya aquest insecte no ha estat responsable de la transmissió activa de malalties, en altres zones del món pot actuar com a vector de virus com el dengue, el chikungunya o el zika.
La clau per evitar la proliferació del mosquit tigre es troba en la interrupció del seu cicle vital. La femella diposita els ous en petits acumuladors d’aigua estancada, sovint artificials, com plats de testos, joguines al jardí, galledes, safareigs o canals de desaigua obstruïts. Un simple tap d’ampolla amb aigua pot esdevenir una incubadora potencial. Els ous poden resistir setmanes en sec i activar-se en entrar en contacte amb l’aigua, per la qual cosa el control ha de ser constant i preventiu. Buidar i netejar aquests contenidors un parell de vegades per setmana, cobrir-los amb teixits mosquiteres, o simplement eliminar-los, és una acció directa i eficaç. En zones amb acumulació natural d’aigua, com forats d’arbres o petits bassals, es pot optar per omplir-los amb sorra o millorar-ne el drenatge.
Per minimitzar el risc de picades, la protecció personal esdevé igualment rellevant. L’ús de roba que cobreixi braços i cames, especialment de tons clars, redueix l’atracció del mosquit. També és útil instal·lar mosquiteres a finestres i portes o utilitzar repel·lents adequats a la pell, seguint sempre les indicacions dels productes registrats per a ús humà. El mosquit tigre té una capacitat de vol limitada, d’uns 200 metres, fet que indica que si apareix de forma recurrent en un domicili, probablement s’estigui reproduint molt a prop.
La convivència amb aquest insecte implica coneixement i acció coordinada a escala domèstica. En àrees urbanes i densament poblades, el control eficaç depèn de la implicació de totes les llars. Reduir els focus de cria no requereix grans intervencions, però sí constància. Comprendre com viu i es reprodueix el mosquit tigre és essencial per limitar-ne la presència i evitar que es converteixi en una molèstia persistent durant els mesos més calorosos de l’any.
