El gas radó, vinculat al càncer, força noves mesures a 113 pobles lleidatans

Ara, en 113 poblacions, les noves construccions i reformes hauran d’incorporar mesures obligatòries per a reduir l’entrada d’aquest gas. En els municipis de la Zona 1, se n’exigeix una barrera física o una cambra d’aire, mentre que a la Zona 2 és necessari un espai ventilat o sistemes de despressurització del terreny.

Els 71 municipis qualificats com a Zona 1, amb una exposició considerada de nivell baix a moderat, s’estenen per la major part de Ponent, incloses les comarques del Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Noguera. El Codi Tècnic d’Edificació (CTE) ja contemplava aquestes mesures com a recomanació; a partir d’ara passen a ser de caràcter obligatori per a qualsevol edifice habitable de nova construcció, les seves ampliacions o canvis d’ús. En aquests casos, caldrà instal·lar una pantalla impermeable entre el sòl i l’interior de l’edifici, o bé disposar una cambra d’aire com a barrera passiva contra la filtració del radó.

Els 42 municipis classificats en la Zona 2 presenten més risc, amb nivells potencials que poden sobrepassar els 30 Bq/m³. Aquí caldrà considerar sistemes més actius: la ventilació –natural o mecànica– d’un espai entre el terreny i els locals, o la instal·lació de sistemes de despressurització al terreny que permetin extreure els gasos acumulats. Aquestes tecnologies obligatòries s’aplicaran a les noves edificacions i a les intervencions estructurals importants, encara que la normativa puntualitza que serà actualitzada cada cinc anys amb estudis afegits.

L’aplicació immediata d’aquestes mesures planteja incògnites sobre qui assumirà els costos i responsabilitats. Fins que el Govern central aprovi el Pla de Lluita contra el Radó, hi ha incertesa sobre quines administracions –estatal, autonòmica o local– es faran càrrec dels mesuraments en habitatges existents i dels ajuts per a corregir el problema. Més clar és l’àmbit laboral: les empreses quedaran sotmeses a l’Instrucció IS-47 del CSN, que prohibeix sistemes de mesurament inadmissibles i exigeix la vigilància de l’exposició al radó en els llocs de treball, sota pena de sancions de fins a 600.000 €, segons la Llei de Seguretat Nuclear.

En aquest context, la nova regulació representa un pas important cap a la protecció de la salut pública. Alhora, posa sobre la taula reptes per als sectors de la construcció, les administracions i els ciutadans, que hauran d’assumir responsabilitats i inversions per garantir entorns més segurs. Caldrà observar com es concreten les línies d’actuació, els controls i els ajuts en els propers mesos per protegir la població afectada per aquesta antiga amenaça silenciosa.

Llista de Municipis d’actuació prioritària a la província de Lleida

Alàs i Cerc
Alins
Alt Àneu
Arres
Arsèguel
Baix Pallars
Bausen
Bellver de Cerdanya
Canejan
Cava
El Pont de Bar
El Pont de Suert
Es Bòrdes
Estamariu
Esterri d’Àneu
Esterri de Cardós
Farrera
La Guingueta d’Àneu
La Seu d’Urgell
La Torre de Cabdella
La Vall de Boí
Les
Les Valls d’Aguilar
Les Valls de Valira
Lladorre
Llavorsí
Lles de Cerdanya
Montellà i Martinet
Montferrer i Castellbò
Naut Aran
Prullans
Rialp
Ribera d’Urgellet
Riu de Cerdanya
Sarroca de Bellera
Soriguera
Sort
Tírvia
Vall de Cardós
Vielha e Mijaran
Vilaller
Vilamòs

El perill invisible: què és el gas radó i per què preocupa

El gas radó s’ha convertit en protagonista de nombroses alertes sanitàries i normatives de construcció. Tot i ser inodor, incolor i imperceptible a simple vista, aquest gas d’origen natural pot tenir conseqüències greus per a la salut, especialment pel seu vincle directe amb el desenvolupament de càncer de pulmó.

El radó és un gas radioactiu que es forma de manera natural a partir de la desintegració de l’urani present a les roques i sòls, especialment en zones granítiques o volcàniques. A mesura que es filtra des del subsòl, pot acumular-se en espais tancats com soterranis, plantes baixes i edificis mal ventilats, augmentant la concentració per sobre dels límits considerats segurs per les autoritats sanitàries.

Diversos estudis, entre ells els de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), han determinat que el gas radó és la segona causa més freqüent de càncer de pulmó després del tabac, i la primera entre les persones no fumadores. El risc esdevé més alt quan es viu exposat durant llargs períodes i en espais amb una mala circulació d’aire.

Les normatives europees i estatals han començat a incorporar mesures per prevenir aquesta exposició, com ara pantalles impermeables entre el terreny i els habitatges o sistemes de ventilació forçada. Amb la publicació de les noves zones de risc per part del Consell de Seguretat Nuclear, municipis de les comarques de Lleida, com l’Urgell, la Noguera o les Garrigues, han estat inclosos en àrees on s’hauran d’aplicar obligatòriament aquestes mesures en obres noves o rehabilitacions.

Malgrat que el radó es produeix de forma natural, la solució passa per una acció decidida en l’àmbit de l’edificació, la vigilància sanitària i la informació a la ciutadania. La detecció es pot fer mitjançant dispositius senzills, i en cas de nivells elevats, es poden adoptar solucions tècniques relativament assequibles per evitar riscos innecessaris.

Informar és la millor eina per protegir-nos d’aquest perill invisible però present. El gas radó, tot i la seva discreció, ens recorda que el medi ambient que ens envolta pot tenir efectes directes sobre la salut, i que la prevenció és sempre la millor mesura.

Mapa de radó a Espanya