Catalunya reforça la vigilància per frenar la propagació del dengue, el zika i altres malalties transmeses per mosquits
Els departaments de Salut, Territori, Agricultura i Interior de la Generalitat de Catalunya treballen de manera coordinada per prevenir i controlar la propagació de les arbovirosis, malalties víriques transmeses per vectors com els mosquits, que representen una amenaça creixent per a la salut pública a escala global.
A Catalunya, la vigilància d’aquestes malalties s’ha convertit en una prioritat, especialment durant els mesos de major activitat dels mosquits, quan el risc d’aparició de casos augmenta de manera significativa.
La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya manté actiu un sistema de detecció i notificació de casos sospitosos d’arbovirosi durant tot l’any, amb un seguiment més intensiu en el període estival, quan les temperatures afavoreixen la proliferació dels vectors. L’objectiu principal és limitar l’extensió de les infeccions i evitar la consolidació de casos autòctons, una possibilitat real ateses les condicions ambientals del territori.
Entre els anys 2022 i 2024, a Catalunya es van notificar 1.591 casos sospitosos d’aquestes malalties, de les quals se’n van confirmar 564 per laboratori, segons les dades oficials. D’aquest total, un 2,1%, equivalent a 11 casos, corresponen a casos autòctons, és a dir, persones que han contret la malaltia sense haver viatjat a zones endèmiques. Tot i que aquest percentatge és reduït, confirma que el risc de transmissió local existeix i cal actuar de manera preventiva.
Les arbovirosis inclouen malalties com el dengue, el chikungunya, el zika i la febre per virus del Nil Occidental, totes elles transmeses principalment pel mosquit tigre (Aedes albopictus) i altres vectors presents a Catalunya. Aquestes infeccions, que poden provocar símptomes que van des de febre lleu fins a complicacions greus en determinats casos, afecten cada any milions de persones a tot el món i han passat a ser una de les principals preocupacions en matèria de salut pública en molts països.
El territori català reuneix les condicions necessàries per facilitar l’aparició d’aquestes malalties. La presència consolidada de vectors competents, com el mosquit tigre, i la mobilitat constant de viatgers procedents de zones endèmiques constitueixen una combinació que pot afavorir la introducció i propagació dels virus.
Per aquest motiu, la detecció precoç dels casos sospitosos, la notificació immediata i l’activació de mesures de control són elements clau per limitar la propagació de la malaltia. Així mateix, es recomana a la població extremar les precaucions, evitar acumulacions d’aigua a l’exterior de les llars i protegir-se de les picades, especialment en els mesos d’estiu, quan el risc és més elevat.
Augment de casos d’arbovirosi
Els casos d’arbovirosi a Catalunya, malalties víriques transmeses per mosquits, continuen sent un focus d’atenció per a les autoritats sanitàries, que han intensificat la vigilància i les mesures de control per frenar la seva propagació. Entre els anys 2022 i 2024, s’han notificat un total de 1.591 casos sospitosos, dels quals 564 s’han confirmat per laboratori. El dengue és, amb diferència, la malaltia més freqüent, representant el 93,6% dels casos confirmats. La presència de chikungunya, zika i febre per virus del Nil Occidental és molt menor, amb un percentatge del 4,1%, 1,2% i 1,1%, respectivament.
Tot i que la major part d’aquests casos són importats, fruit de viatges a zones endèmiques, un 2,1% dels casos confirmats han estat autòctons, és a dir, s’han contret al mateix territori català. Aquesta dada posa de manifest que el risc de transmissió local existeix i que la presència consolidada de vectors com el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit comú (Culex pipiens) és un factor clau a tenir en compte.
Durant aquest període s’han detectat tres brots relacionats en el temps i en l’espai. El primer, l’any 2022 a Reus, va correspondre a dos casos de febre per virus del Nil Occidental. El segon, l’any 2023 a Malgrat de Mar, va afectar dues persones amb dengue, i el més recent, l’any 2024, ha tingut lloc a Vila-seca, on vuit persones han resultat infectades pel virus del dengue. Aquests episodis evidencien la necessitat de mantenir una vigilància constant i de desplegar mesures preventives de manera coordinada.
Per fer front a aquesta situació, Catalunya compta amb un Protocol de vigilància i control de les arbovirosis, que estableix les línies d’actuació en àmbits com la vigilància epidemiològica, el control virològic, les accions entomològiques i les intervencions en salut ambiental i animal. Aquest protocol inclou mesures per detectar ràpidament casos sospitosos, controlar la presència de mosquits vectors i reduir al màxim els espais que afavoreixin la seva reproducció.
La capacitat del mosquit tigre per transmetre els virus del dengue, chikungunya i zika, i la del mosquit comú per propagar el virus del Nil Occidental, fan imprescindible implementar accions de prevenció i control arreu del territori. Això inclou des de la informació i conscienciació de la ciutadania fins a la col·laboració activa amb ajuntaments i entitats per controlar els focus de cria de mosquits i reduir el risc de noves infeccions. La coordinació entre departaments i la implicació del conjunt de la societat esdevenen clau per limitar l’expansió d’aquestes malalties i protegir la salut pública.
Els municipis, peça clau en la prevenció i control dels mosquits vectors d’arbovirosi
La lluita contra les malalties transmeses per mosquits, com el dengue, el chikungunya, el zika o la febre del Nil Occidental, passa en bona part per l’actuació preventiva i coordinada a nivell municipal. Els ajuntaments tenen un paper determinant en la detecció i el control d’aquests vectors, especialment en la revisió dels possibles punts de cria i en la sensibilització de la població.
Per tal de reduir el risc d’aparició i proliferació dels mosquits vectors, és imprescindible que tots els municipis disposin d’un pla de prevenció i control de mosquits. Aquest pla ha d’incloure accions d’identificació i revisió periòdica d’espais susceptibles de ser focus de cria, com ara acumulacions d’aigua en zones urbanes, jardins, clavegueres o espais públics. També s’hi han d’incorporar mesures d’ordenament del medi i campanyes informatives dirigides a la ciutadania, així com els tractaments necessaris, prioritzant sempre l’ús de larvicides per evitar que els mosquits es reprodueixin.
A la pàgina web de l’Agència de Salut Pública de Catalunya es posa a disposició informació detallada sobre la distribució d’aquests mosquits, les zones de risc i les mesures recomanades per al seu control.
Davant la notificació de casos de malalties com el dengue, el chikungunya, el zika o la febre del Nil Occidental, s’activen de manera immediata les accions recollides als protocols de vigilància i control de les arbovirosis a Catalunya, elaborats per les autoritats sanitàries per garantir una resposta ràpida i eficaç.
En cas de detectar-se un cas confirmat, els Serveis de Control de Mosquits (SCM), conjuntament amb personal municipal o, en el cas de Barcelona, amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, realitzen una inspecció entomològica a l’entorn del domicili de la persona afectada i a aquelles zones on s’hagi desplaçat o treballat. Quan es tracta de la febre del Nil Occidental i hi ha explotacions amb aus o èquids afectats, també es fa una anàlisi de la presència de virus en els mosquits capturats.
Els exemplars capturats són traslladats al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)-IRTA, on es realitzen les analítiques per detectar la presència de virus que poden causar arbovirosis. Paral·lelament, es manté activa una vigilància específica en les zones amb major risc per controlar la possible circulació del virus del Nil Occidental entre els mosquits.
Aquestes actuacions posen de manifest la importància d’una gestió municipal coordinada amb els serveis sanitaris i de control entomològic per tal de prevenir la transmissió d’aquestes malalties. La implicació dels ajuntaments, juntament amb la col·laboració de la ciutadania, esdevé essencial per reduir el risc i protegir la salut pública davant les arbovirosis.
Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància del mosquit tigre
El Cos d’Agents Rurals té un paper clau en el seguiment i control de la colonització territorial del mosquit tigre (Aedes albopictus) a Catalunya, una espècie invasora que pot actuar com a vector de malalties com el dengue, el chikungunya i el zika. La seva presència al territori representa un risc per a la salut pública, fet que ha convertit la seva detecció i control en una prioritat per a les administracions.
Aquest estiu, efectius del Cos despleguen accions de vigilància en un total de 42 municipis catalans on encara no s’ha confirmat la presència d’aquesta espècie, amb l’objectiu de detectar de manera precoç la seva possible arribada i actuar abans que s’estableixi.
Entre l’1 de juny i el 19 d’octubre es duu a terme un ampli dispositiu de prospecció, que inclou la col·locació de paranys d’oviposició en punts estratègics del territori. Aquestes trampes serveixen per recollir mostres d’ous de mosquit, les quals es controlen setmanalment i s’envien als centres especialitzats per a la seva anàlisi. Aquest procediment es repeteix de forma sistemàtica i rigorosa per garantir una detecció precoç i fiable.
El seguiment d’aquesta espècie invasora es coordina amb el suport de la unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica del Cos, que centralitza la recollida de dades i les integra amb els resultats de les darreres campanyes de vigilància, les dades històriques i la informació aportada per la ciutadania a través de l’aplicació Mosquito Alert. Aquest treball conjunt permet identificar els municipis a prospectar, elaborar un mapa actualitzat de la colonització i establir prioritats d’actuació.
Segons les dades més recents, el mosquit tigre ja ha colonitzat 743 municipis de Catalunya, una xifra que evidencia l’expansió progressiva d’aquesta espècie. El desglose territorial mostra una presència destacada a les comarques de Girona (197 municipis), Barcelona (160), Tarragona (125), Catalunya Central (122), Lleida (69), Terres de l’Ebre (52) i Alt Pirineu (18).
Aquest dispositiu de vigilància posa de manifest la importància de detectar a temps la presència del mosquit tigre per evitar que s’estableixi i es converteixi en un risc per a la salut. La implicació dels agents rurals, combinada amb la col·laboració de la ciutadania i el suport tecnològic, és clau per limitar la propagació d’aquesta espècie i protegir la salut pública a tot el territori català.
Vigilància en animals per prevenir el virus del Nil Occidental
La vigilància sanitària dels animals és un dels pilars fonamentals en la detecció i prevenció del virus del Nil Occidental a Catalunya, una malaltia que es transmet principalment per mosquits i que pot afectar tant les persones com els animals, especialment els cavalls i les aus. El programa de control, actiu des de fa anys, té com a objectiu identificar de forma precoç la circulació del virus per tal de preservar la salut pública i animal i establir les àrees de risc.
El sistema de vigilància s’estructura en dues línies d’actuació complementàries: la vigilància activa, que es concentra durant els mesos d’activitat dels mosquits, i la vigilància passiva, que es manté de forma continuada al llarg de l’any.
La vigilància activa se centra en la detecció d’anticossos en animals situats en zones considerades de risc, indicadors que permeten conèixer si hi ha hagut contacte amb el virus encara que no s’hagin manifestat símptomes. Aquesta tasca s’aplica a diferents espècies, com ara aus de corral criades a l’aire lliure i garses capturades per altres finalitats, així com als èquids, que es consideren espècies sentinella. En aquest àmbit, es duen a terme controls a cavalls que acudeixen a l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a èquids que viuen en entorns naturals de risc com els Aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre. També s’instal·len paranys per capturar mosquits vectors en zones on s’ha detectat circulació prèvia del virus, amb l’objectiu d’analitzar la seva presència i reduir el risc de transmissió.
Pel que fa a la vigilància passiva, es basa en la detecció d’infeccions actives en èquids que presenten símptomes compatibles amb la malaltia, com febre o alteracions neurològiques. A més, es realitzen anàlisis a aus salvatges trobades mortes, especialment d’espècies susceptibles al virus i segons l’època de l’any. Aquesta tasca es complementa amb el treball que es duu a terme des dels centres de fauna salvatge de Catalunya, on es manté un seguiment constant davant qualsevol indici de possible infecció.
Aquest sistema integral de vigilància permet actuar de manera preventiva i establir protocols de control i seguretat abans que la malaltia es pugui propagar, protegint així tant la salut de la població com la dels animals. La col·laboració entre els diferents departaments, centres veterinaris i entitats de conservació és clau per garantir un seguiment rigorós i eficaç en la lluita contra el virus del Nil Occidental al territori català.