Del 10 al 13 de juny, Barcelona es converteix en l’epicentre del debat, la creació i la projecció artística generada amb intel·ligència artificial amb la tercera edició del +RAIN Film Festival. Amb activitats al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el certamen s’ha consolidat com el primer festival europeu dedicat exclusivament al cinema creat amb tecnologies generatives.
A la secció oficial FEST, vuit produccions seleccionades competiran al CCCB, on també es podrà seguir una programació que alterna projeccions, debats i performances en viu. El festival inclou tres grans espais d’experimentació: la secció WORKFLOWS, dedicada a processos creatius; la secció LIVE, amb actuacions que donaran forma a un documental expandit titulat ¿Qui opera la màquina quan el cor canta?; i un apartat d’investigació on s’analitzen les implicacions artístiques, legals i filosòfiques d’aquest nou paradigma tecnològic.
Més de 260 films s’han presentat enguany a la convocatòria, una xifra rècord que reforça l’interès creixent per aquest nou llenguatge audiovisual.
Entre les veus destacades hi figuren acadèmics i pensadors com Migle Laukyte, Antonio Somaini, Sylvia Rothe i Ágata Lapedriza, que reflexionaran al voltant de conceptes com l’autoria, la legislació aplicable o la capacitat emocional de les màquines creatives. En aquest context, Laukyte ha plantejat la necessitat de revisar la concepció jurídica clàssica de l’autor com a figura exclusivament humana, així com la durada dels drets d’autor, que actualment s’allarguen fins a setanta anys després de la mort del creador.
L’impacte de la IA en el setè art ja no és una qüestió de futur, sinó una realitat que es manifesta en múltiples formes creatives. Més enllà de l’ús puntual en grans produccions, el +RAIN Film Festival proposa una mirada profunda sobre la transformació de les narratives, la forma i la mateixa essència del que entenem per cinema. Aquesta edició es podrà recuperar posteriorment a través de la plataforma 3Cat, obrint així una finestra de diàleg permanent entre creació tecnològica i pensament crític.
En aquest moment de transició tecnològica, el futur del cinema en l’era de la intel·ligència artificial es presenta amb una barreja d’entusiasme creatiu i interrogants profunds. Festivals com el +RAIN Film Festival ens mostren que la IA no és només una eina de suport, sinó una força capaç de generar imatges, estructures narratives i fins i tot emocions projectades. Aquesta capacitat obre escenaris inèdits per a la creació, trencant barreres d’accés, de pressupost i de llenguatge visual.
La possibilitat que una màquina pugui idear, escriure, animar o editar una pel·lícula sencera obliga a repensar quin és el paper de l’ésser humà en la creació artística. Hi ha qui veu en aquesta evolució una pèrdua d’autenticitat, però també hi ha qui interpreta aquest nou context com una democratització radical del cinema, en què qualsevol persona pot generar idees complexes sense necessitat de grans recursos tècnics.
Aquesta nova realitat, però, també obre dilemes ètics i legals que la indústria encara no ha resolt: qui és l’autor d’una obra creada amb IA? Quins drets té? Com es protegeix l’originalitat en un context on les màquines poden imitar qualsevol estil? El debat ja no és només artístic, sinó també jurídic, econòmic i fins i tot emocional.
El cinema és un art profundament vinculat a la condició humana. La seva força rau en la capacitat de transmetre experiències, sentiments i visions del món. La gran pregunta és si les màquines poden capturar aquesta complexitat o si, al contrari, ens obligaran a redefinir què vol dir emocionar, crear o recordar. Potser el cinema del futur serà híbrid: part humana, part algorítmica, però profundament connectat amb les preguntes essencials que ens fem com a espècie. I aquest diàleg, més que una amenaça, pot ser l’oportunitat més fascinant que ha tingut mai el setè art.