Microclimes del bosc com a refugi davant la calor extrema
Investigadors com Jofre Carnicer i Constantí Stefanescu remarcaven la importància de comprendre la biologia i ecologia d’espècies model com Pieris napi per extrapolar els resultats a altres insectes menys estudiats.
Unes recerques recents guiades per Maria Vives‑Ingla del CREAF demostren que els microclimes de bosc poden moderar els efectes nocius del canvi climàtic per a insectes com la papallona blanca verdinervada, permetent una mortalitat més baixa de les larves segons quin lloc s’esculli per a fer la posta.
Tanmateix l’equip adverteix que en escenaris futurs amb altes temperatures sostingudes, escassetat d’aigua i onades de calor superiors a 40 °C, aquesta capacitat de refugi es veu greument compromesa. Els estudis del projecte MICROCLIM, publicats a Ecological Monographs i Global Change Biology, combinen treball de camp, laboratori, models matemàtics i sensors ambientals per a mesurar l’impacte del microhabitat sobre la supervivència larvària i sobre les poblacions de papallones.
En zones ombrívoles del bosc, com Can Jordà a la Garrotxa, s’observa que la població de Pieris napi es manté relativament estable, mentre que en àrees obertes l’increment de mortalitat associada al calor extrema arriba a nivells alarmants, especialment quan coincideixen les condicions de sequera i temperatures altíssimes.
L’estudi assenyala que el cost de refugiar-se en zones ombrívoles pot ser la pèrdua de plantes hoste durant períodes de sequera, amb repercussions directes en l’alimentació de les larves. En models projectats sota escenaris de futur amb emissions elevades de CO₂, es prediu que només dos dies al mes per sobre dels 40 °C serien suficients per generar descens demogràfic, fins i tot en boscos com els de la Garrotxa, quan aquestes ones de calor coincideixin amb períodes d’escassetat hídrica. Aquest canvi de paradigma indica que els refugis microclimàtics ofereixen protecció temporal, però no blindatge indefinit si les condicions extremes es tornen sistèmiques.
S’insisteix a reforçar sistemes d’alerta primerenca, polítiques de conservació de boscos i infraestructures verdes que preservin el microclima, així com estratègies d’adaptació locals ben plantejades, perquè el que avui funciona com a refugi pot deixar de ser suficient en l’immediata projecció de temperatures extremes.
