L’energia agrovoltaica, el futur del camp

L’energia agrovoltaica permet aprofitar les superfícies agrícoles per instal·lar-hi plaques solars sense renunciar al cultiu o a l’activitat ramadera, amb l’objectiu de mantenir la rendibilitat del sòl mentre es genera electricitat per a autoconsum, especialment útil per sistemes de reg, refrigeració o bombeig.

Aquesta tecnologia, també coneguda com a Agri-PV, consisteix en instal·lar mòduls fotovoltaics sobre els cultius o en fileres elevades que respecten l’altura i la separació necessàries per continuar amb les feines agrícoles habituals, com la poda, els tractaments fitosanitaris o la collita. En alguns casos, aquestes estructures també permeten compatibilitzar el pasturatge. El disseny, per tant, busca optimitzar l’ús de la llum solar i la superfície disponible, fent compatibles la producció d’aliments i d’electricitat en un mateix espai.

La Unió Europea ha inclòs la implantació de l’agrovoltaica dins la seva Estratègia Solar com una línia prioritària per avançar cap a una economia verda i resilient. Centres de recerca de referència com Fraunhofer ISE treballen en la definició tècnica i científica d’aquesta pràctica, i nombroses finques pilot aporten dades reals sobre l’eficiència energètica, l’impacte en el cultiu i la viabilitat econòmica del sistema. Les proves en camps agrícoles als Estats Units, com les realitzades a Michigan, apunten que la generació d’energia pot coexistir amb una bona productivitat agrària si el projecte està ben adaptat al context.

Tot i això, la implementació de l’agrovoltaica presenta diversos reptes que cal abordar amb rigor. Un dels més destacats és la compatibilitat agronòmica, ja que l’ombra excessiva pot alterar les característiques del producte, com el color o els graus Brix, i pot afavorir microclimes humits que incrementin la incidència de malalties si la ventilació no és adequada. Per això, és fonamental adaptar la densitat, l’altura i l’orientació dels panells a cada varietat de cultiu, zona agroclimàtica i sistema de gestió agrícola.

Un altre aspecte a considerar és la seguretat alimentària i la gestió al final de la vida útil dels equips. La possible generació de microfragmentació en cas de trencament de panells requereix l’ús de materials certificats i la definició de protocols clars de manteniment, desmuntatge i neteja, a més d’un seguiment rigorós de la traçabilitat agrària. Això garanteix que la implantació d’aquestes infraestructures no comprometi la qualitat dels aliments ni la salut del sòl.

L’impacte econòmic és també un factor clau. El cost d’instal·lació inicial és superior al d’un parc solar convencional, atesa la necessitat de més estructura i més alçada. La decisió d’implantar un sistema agrovoltaic ha de considerar si els ingressos derivats de l’energia generada, juntament amb els beneficis agrícoles com la reducció de pèrdues per excés de calor o evaporació, compensen la inversió en un termini raonable. Això implica elaborar models de negoci personalitzats per a cada explotació.

Finalment, l’acceptació social i la viabilitat administrativa són factors que condicionen el desplegament d’aquest model. La normativa sobre autoconsum facilita la seva implantació a l’Estat espanyol, però és essencial preservar la funció agrària principal de la finca i evitar conflictes visuals o d’accessibilitat. A escala europea, la iniciativa REPowerEU obre la porta a integracions més àmplies com l’agrovoltaica dins de les polítiques de transició energètica, amb el repte d’alinear sostenibilitat, productivitat i sobirania energètica.

L’agrovoltaica redefineix el model agrari amb noves fórmules de negoci

L’avenç de l’agrovoltaica com a model sostenible no es limita només a la instal·lació de plaques solars a les finques agrícoles. La seva consolidació depèn d’un encaix intel·ligent entre producció energètica, rendibilitat agrària i viabilitat econòmica. En aquest sentit, diversos models de negoci s’estan desplegant i posant a prova per adaptar-se a les necessitats de cada explotació i al context territorial.

Un dels esquemes més estesos és l’autoconsum darrere del comptador, que permet dimensionar la instal·lació solar per cobrir les necessitats de reg, bombament o refrigeració de campanya. En aquest format, els excedents energètics són limitats i el valor afegit es concentra en l’estalvi directe. Per optimitzar-ne el rendiment, resulta clau una gestió eficient de l’energia, com ara la programació dels regs durant les hores de màxima insolació o l’ús d’emmagatzematge energètic si escau.

Una altra fórmula que guanya força és l’autoconsum col·lectiu rural. En aquest model, diverses explotacions comparteixen la generació d’energia a través de coeficients de repartiment acordats. És una proposta especialment interessant per a comunitats de regants o polígons agroalimentaris amb càmeres de fred, que poden unir esforços per abaratir costos i aprofitar millor l’energia generada.

La ramaderia extensiva també troba en l’agrovoltaica una oportunitat. La integració d’oví sota els mòduls permet reduir tasques de desbrossament i alhora generar ingressos addicionals mitjançant serveis ecosistèmics. Per fer-ho possible, cal dissenyar estructures amb alçades i proteccions adequades, compatibles amb la presència d’animals.

La compatibilitat amb els ajuts de la PAC i els sistemes d’assegurances agràries és una altra consideració rellevant. Si l’activitat principal de la finca es manté com a agrícola, es redueix el risc de perdre subvencions. Tot i així, cal confirmar els requisits específics de cada normativa abans d’executar una inversió en Agri-PV.

Diversos assaigs ja en marxa aporten dades pràctiques que orienten el desenvolupament del sector. A Michigan, per exemple, s’han desplegat panells solars sobre les estructures de fusta preexistents en plantacions de pomeres, reduint la necessitat d’obra civil i preservant la logística de la collita. A Bèlgica, en canvi, l’ús de pòrtics de formigó per cobrir pereres va demostrar la viabilitat tècnica, però també va evidenciar barreres de cost quan es va intentar replicar el model. Aquestes experiències mostren la importància de treballar amb materials lleugers, adaptar les estructures a la maquinària agrícola i definir protocols clars per a la gestió del final de vida dels equips, evitant riscos com la fragmentació en sòl.

L’agrovoltaica avança amb força perquè respon a reptes reals del sector: preus energètics volàtils, sequeres més freqüents i demanda creixent de sostenibilitat. Aquesta tecnologia produeix energia allà on es necessita, amb la possibilitat de reduir pèrdues per calor i evaporació. A més, es connecta amb processos de digitalització, com el control de reg per sensors, i amb pràctiques com la gestió integrada de plagues, creant espais favorables a fauna auxiliar, i amb la descarbonització de tota la cadena agroalimentària.

Ara bé, aquest model no s’adapta a totes les finques. Té més sentit en entorns de regadiu amb consums diürns clars, en plantacions llenyoses sensibles al cop de sol, en explotacions intensives amb necessitats de fred i en zones amb bon recurs solar. El seu èxit no depèn de la quantitat de plaques instal·lades, sinó de trobar la quantitat de ombra útil per al cultiu i ajustar-la al model econòmic propi de cada explotació.

L’agrovoltaica avança quan agronomia, enginyeria i economia es troben en un mateix pla de decisió. Els propers passos impliquen pilots amb dades comparables, guies tècniques per cultiu, protocols rigorosos de desmantellament i eines que permetin traduir quilowatts en euros per quilo. El futur no passa per convertir les finques en parcs solars, sinó per integrar l’energia com un recurs més dins la gestió agrària, amb criteris tècnics sòlids i visió a llarg termini.