El Govern de la Generalitat ha anunciat l’obertura d’una convocatòria pública per cobrir 218 places de funcionaris d’habilitació nacional a ajuntaments de tot Catalunya. Aquesta iniciativa suposa un pas decisiu per afrontar una de les mancances més estructurals del món local català, que afecta actualment sis de cada deu municipis. Amb la participació directa de la Generalitat en la gestió del procés selectiu, es vol estabilitzar figures clau com les de secretari, interventor i tresorer municipal, essencials per al funcionament administratiu i financer de les entitats locals.
La convocatòria respon a un acord entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Funció Pública, Òscar López, tancat el passat gener. Aquest acord permet a la Generalitat exercir competències en l’organització del procés selectiu, així com en l’execució del curs formatiu que haurà de superar el nou personal funcionari. El conveni subscrit amb l’Estat permet, per primer cop, que sigui l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’encarregada de conduir la formació específica que requereixen aquests perfils professionals, fins ara gestionada des de l’àmbit estatal. El compromís és que les places quedin cobertes abans de finalitzar l’any.
La mesura pretén revertir una situació cronificada en el món local català, on molts municipis es veuen obligats a cobrir temporalment les figures de secretariat i intervenció, sovint recorrent a la contractació eventual o a la compartició de recursos amb altres consistoris. Aquesta precarietat organitzativa condiciona la capacitat dels ajuntaments per gestionar amb garanties aspectes tan rellevants com la tramitació de subvencions, el control pressupostari o l’assessorament jurídic, àmbits en què els funcionaris d’habilitació nacional tenen atribucions reservades.
Paral·lelament a la convocatòria, el Govern ha iniciat una campanya de comunicació amb l’objectiu de captar nous talents per al servei públic municipal. Amb especial atenció al jovent universitari, es vol incentivar la participació en el concurs-oposició, donant a conèixer les oportunitats professionals que ofereix l’administració local. Aquesta acció vol reforçar el vincle entre les noves generacions i la funció pública, alhora que assegura el relleu generacional i la renovació de perfils especialitzats dins els ajuntaments catalans. La convocatòria representa també l’inici del desplegament de l’acord bilateral entre Generalitat i Estat sobre la recuperació de competències en matèria de funció pública local, pactat el passat febrer, i obre la porta a futures convocatòries sota gestió catalana.
Lleida encapçala la manca de funcionaris als ajuntaments catalans
Una anàlisi detallada del mapa administratiu català posa en evidència una realitat preocupant: la major part dels municipis, especialment a les comarques de Lleida, pateixen una greu mancança de funcionaris d’habilitació nacional, figures imprescindibles per al bon funcionament de les administracions locals. Amb un total de 1.583 llocs reservats a aquests perfils professionals arreu del país, només el 40% estan actualment ocupats per personal funcionari de carrera. La resta, un 60%, es cobreixen mitjançant nomenaments interins, provisionals o, directament, es troben vacants.
Les dades indiquen que 666 llocs s’estan cobrint actualment amb personal interí o per nomenament accidental, una fórmula que si bé garanteix una certa operativitat, no ofereix l’estabilitat ni la capacitat de control tècnic que requereixen tasques com la fiscalització de la despesa pública o la gestió jurídica municipal. A més, hi ha 178 posicions que no compten amb cap nomenament en vigor, i 110 més pertanyen a municipis eximits, fet que eleva a 288 el nombre de places sense cobertura efectiva. En total, hi ha 954 llocs pendents de cobrir, una xifra que posa en relleu l’abast d’aquesta deficiència estructural.
El cas de Lleida resulta especialment significatiu. La densitat de municipis petits, amb pressupostos més limitats i una orografia que dificulta l’atracció de professionals especialitzats, ha convertit la demarcació en el territori amb major percentatge de llocs vacants o interins. Aquesta realitat obliga molts ajuntaments a compartir serveis o assumir càrregues administratives amb recursos mínims, dificultant-ne la gestió eficient i l’atenció a la ciutadania. Les funcions que haurien de desenvolupar secretaris, interventors i tresorers sovint recauen en figures provisionals, fet que afegeix un risc afegit a la correcta aplicació de la normativa i la gestió dels fons públics.
Aquest context justifica les mesures recents impulsades pel Govern per promoure una nova convocatòria de 218 places i recuperar competències en la gestió d’aquests perfils, amb l’objectiu de revertir progressivament una situació que amenaça l’autonomia local i el rigor institucional dels consistoris catalans. L’estadística revela un repte persistent i complex, que requereix una resposta estratègica sostinguda en el temps i adaptada a la realitat territorial del país.
Font: Generalitat de Catalunya
Més Informació:
https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Convocatoria-oberta-de-secretaris-i-interventors-en-ajuntaments