Un altre cop Verdú sense electricitat durant sis hores, una eternitat per als més vulnerables
Josep García. Verdú. 10 de febrer 2025.
Avui , Verdú ha tornat a quedar-se a les fosques. Durant sis hores, els seus carrers, les seves cases i els seus negocis han estat víctimes d’un nou episodi d’impotència col·lectiva davant d’un servei elèctric deficient que falla una vegada i una altra sense que ningú doni explicacions ni, encara menys, solucions.
No és la primera vegada. Tampoc serà l’última, si ningú no posa remei a aquesta vergonyosa situació que es repeteix amb una freqüència alarmant.
Els habitants d’aquest poble de la comarca de l’Urgell, molts dels quals són persones grans, han hagut d’afrontar, una vegada més, una apagada sobtada, sense avís, sense cap previsió que els permetés preparar-se per a una eventualitat que, per a alguns, no és només una molèstia, sinó un risc real per a la seva salut i benestar. Respiradors, cadires de rodes elèctriques, dispositius mèdics que depenen de la corrent… Tot ha quedat en silenci, condemnant els més vulnerables a la incertesa i el perill.
Quan la impunitat corporativa juga amb la vida de la gent
L’empresa responsable del subministrament elèctric, que prefereix amagar-se darrere de comunicats genèrics i silencis administratius, segueix jugant amb la paciència dels usuaris mentre factura amb precisió quirúrgica cada euro de la seva tarifa. Quan toca cobrar, no fallen mai. Quan toca garantir un servei bàsic, es dilueixen com la boira. Els mateixos que en campanyes publicitàries es vanten d’una xarxa “eficient i fiable” deixen pobles sencers sense llum durant hores sense donar la més mínima explicació.
La impunitat amb la qual operen aquestes grans corporacions és una ferida oberta per a petits municipis com Verdú. No hi ha sancions, no hi ha compensacions, no hi ha responsables visibles. Només hi ha resignació. “Això és el que hi ha”, sembla dir-nos el silenci de les institucions. Però no, això no és el que hi ha. Això és el que ens fan empassar.
Petits negocis i empreses, les víctimes oblidades
Cada tall de llum no és només un inconvenient domèstic. És una sentència per als petits negocis que depenen de la continuïtat del servei per mantenir-se vius. Bars i restaurants han perdut el dia sense poder atendre els seus clients. Tallers i comerços han quedat paralitzats, sumant pèrdues que ningú els rescabalarà. I, mentrestant, qui paga els danys? Els de sempre: el ciutadà i l’autònom que treballa de sol a sol per tirar endavant en un entorn on la manca de garanties elèctriques hauria de ser inimaginable en ple segle XXI.
Aquesta realitat contrasta amb la manera com l’Estat protegeix aquestes grans empreses, permetent-los continuar operant sense que ningú qüestioni el seu servei defectuós. Els petits negocis, en canvi, han d’afrontar multes i sancions per qualsevol petit error. On és la reciprocitat? On és la justícia?
Llum cara, servei precari: la paradoxa del segle XXI
El més cínic de tot plegat és que la factura de la llum mai ha estat tan cara. Els ciutadans paguen preus desorbitats per un servei que es desconnecta quan més el necessiten. I no només paguen amb diners. Paguen amb estrès, amb por, amb la desesperació d’aquell que no sap si la propera vegada que s’apagui el llum podrà carregar el mòbil per demanar ajuda o si la medicació que requereix refrigeració seguirà en bon estat quan torni la corrent.
No és normal que en un municipi com Verdú, amb una població envellida i amb serveis que depenen de l’electricitat, els talls siguin tan habituals. No és normal que ningú informi amb antelació, que ningú es disculpi, que ningú ofereixi alternatives. És una negligència estructural que només té una explicació: la comoditat de qui sap que no haurà de rendir comptes.
La pregunta incòmoda: fins quan?
Fins quan haurem d’aguantar aquesta situació? Fins quan permetrem que les companyies elèctriques facin i desfacin a voluntat, sense respectar el més mínim els drets dels consumidors? Fins quan continuarem pagant preus de país avançat per un servei digne d’un país en vies de desenvolupament?
Avui ha estat Verdú. Demà serà qualsevol altre municipi que, com nosaltres, no té ni la força ni el pes polític per plantar cara a aquests gegants inaccessibles. Però si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que la resignació no ha de ser mai una opció. L’electricitat no és un luxe, és un dret. I el dia que ho oblidem, haurem perdut molt més que una nit a les fosques.
Relacionats:
El Consell de l’Urgell aprova una moció en contra dels talls de llum
Queixes dels veins de la vall del Corb pels talls de llum