Representants de diversos col·lectius agraris i pagesos es van reunir aquest dilluns, 13 de gener 2025, a l’Escola Agrària de Tàrrega amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, per abordar la crisi provocada per l’emergència cinegètica que afecta greument la comarca de l’Urgell.
Segons dades del Departament d’Agricultura, la densitat de conills ha augmentat de manera alarmant, passant de 145 exemplars per quilòmetre quadrat a 190 en només un any. En algunes zones, la concentració arriba a nivells crítics, amb fins a 10.000 conills per quilòmetre quadrat. “Aquesta situació és insostenible”, va lamentar Ramon Boleda, membre de la plataforma Pagesos o Conills, qui va recordar que aquesta reunió reitera les trobades ja mantingudes fa tres anys amb la consellera Jordà i fa un any amb el conseller Mascort, sense resultats tangibles fins ara.
Els danys no es limiten als cultius. El conseller Ordeig va destacar que la superpoblació de conills també està provocant un increment d’accidents de trànsit i la propagació de malalties. Pel que fa a l’ús de biocides, el sector insisteix en recuperar l’autorització per utilitzar fosfur d’alumini a les carreteres, una mesura que, segons Ordeig, s’estudiarà sempre que compleixi la normativa vigent. A més, el conseller va anunciar la necessitat d’actualitzar la legislació sobre caça, datada del 1970, i va obrir la porta a un debat parlamentari per impulsar una nova llei més adaptada a les necessitats actuals.
Els participants van posar de manifest la necessitat d’una estratègia més coordinada i efectiva per combatre la superpoblació de conills, que està causant danys devastadors als cultius.
Entre les mesures proposades pel Departament hi ha la celebració de reunions quinzenals a cada territori, el manteniment de l’aplicació per comunicar danys i l’ampliació de la formació de caçadors amb 22 cursos previstos per al 2025, que permetran instruir 800 persones en tècniques avançades, com l’ús de visors nocturns. Aquesta tecnologia s’ha demostrat efectiva per detectar la fauna cinegètica. A més, s’han invertit més de dos milions d’euros en vehicles de captura, armament i càmeres tèrmiques.
Malgrat aquestes accions, els pagesos consideren que són insuficients. Les batudes nocturnes s’han reprès, però els agricultors reclamen una intensificació d’aquestes operacions, més ajudes per adquirir visors tèrmics i la presència constant d’Agents Rurals en el control de la fauna. “Els costos són elevadíssims: protectors, tanques, replantacions i ressembres. Estem perdent molts diners cada dia”, va alertar Ramon Boleda.
Aquestes reunions es replicaran a altres comarques afectades per coordinar millor les actuacions entre administracions i col·lectius agraris. Paral·lelament, s’estan desenvolupant investigacions en col·laboració amb universitats i centres de recerca per aplicar models d’èxit utilitzats en altres països i implementar proves pilot en territori català.
Els agricultors esperen que aquestes accions es tradueixin en resultats reals i urgents per posar fre a una crisi que amenaça la seva activitat econòmica i la sostenibilitat de la comarca.
La plataforma ‘Pagesos o conills’ assegura que en 12 mesos la plaga s’ha triplicat
La plataforma ‘Pagesos o Conills’ ha alertat sobre l’increment descontrolat de la plaga de conills en diverses zones de Ponent, assegurant que enguany la seva presència s’ha triplicat en comparació amb el mateix període de l’any passat. Aquesta situació està causant estralls a les explotacions agrícoles de comarques com l’Urgell i el Pla d’Urgell, on els conills continuen devastant cultius i posant en perill la viabilitat econòmica de moltes finques.
L’entitat ha publicat un vídeo gravat amb càmeres nocturnes on es pot observar un gran nombre de conills transitant per diverses parcel·les agrícoles. Les imatges mostren amb contundència l’abast del problema, amb centenars d’exemplars movent-se lliurement per camps de cultiu, causant danys irreparables en les collites i agreujant una situació que, segons els agricultors, està “lluny de solucionar-se”.
La plataforma ‘Pagesos o conills’ ha difós un vídeo amb imatges nocturnes que mostren una gran quantitat de conills en diverses finques agrícoles.
“Els conills estan destruint hectàrees senceres de conreus”, han explicat des de la plataforma. A més, asseguren que les mesures adoptades fins ara, com les batudes nocturnes, són insuficients per controlar una plaga que creix exponencialment. Els membres de la plataforma denuncien que l’increment descontrolat de la població de conills no només genera pèrdues econòmiques quantioses, sinó que també afecta indirectament altres aspectes, com ara la seguretat viària, amb un augment dels accidents de trànsit causats per aquests animals, i la proliferació de malalties.
Davant aquesta situació crítica, ‘Pagesos o Conills’ exigeix una actuació immediata per part de l’administració, reclamant ajudes directes per pal·liar els costos que han d’assumir els agricultors per protegir les seves finques. Així mateix, insisteixen en la necessitat d’intensificar les batudes i implementar estratègies més efectives per reduir la superpoblació de conills. La plataforma pretén fer visible una problemàtica que afecta greument el sector agrícola a Ponent i que, segons els pagesos, posa en risc la continuïtat d’un model productiu essencial per a l’economia local.
La superpoblació de conills pot ser l’origen de malalties epidèmiques
La plaga de conills que afecta greument les zones agrícoles de Ponent no només amenaça l’economia i el sosteniment de moltes famílies dedicades al sector primari, sinó que també podria esdevenir el detonant de problemes socials i sanitaris importants. La superpoblació d’aquests animals presentarà un augment significatiu d’altres plagues associades, com ara insectes, puces i paparres, que troben en la densitat elevada de conills un hàbitat ideal per reproduir-se. Aquestes plagues actuen com a vectors de malalties epidèmiques que no només afecten la fauna local, sinó que també podrien traslladar-se als éssers humans, agreujant encara més la crisi. Entre les afeccions més preocupants hi ha la febre hemorràgica, el tifus murí i malalties bacterianes com la tularemia, totes elles amb un alt potencial per provocar brots importants a les comunitats afectades.
A més, l’impacte social d’aquesta situació és profund, ja que els agricultors i i ramaders, que ja pateixen grans pèrdues econòmiques pels danys als conreus, podrien haver d’assumir despeses addicionals per garantir la seguretat sanitària de les seves explotacions i protegir explotacions ramaderes, expandint el problema a altres sectors. La presència massiva de conills i de les plagues associades augmenta el risc de contaminació de l’aigua potable, dels aliments i de l’entorn en general, amb conseqüències directes en la qualitat de vida de les comunitats rurals. Aquesta problemàtica subratlla la necessitat urgent de mesures integrals que no només abordin el control de la població de conills, sinó que també mitiguen els riscos sanitaris associats, amb la implicació de les autoritats d’agricultura i salut pública en una resposta coordinada i efectiva.
Un greu perill per a les nostres mascotes i animals de companyia
La plaga de conills no només representa un risc per a l’agricultura i la salut pública, sinó que també pot tenir conseqüències greus per a les mascotes i els animals de companyia. La proliferació de puces, paparres i altres paràsits associats a la superpoblació de conills pot afectar directament gossos, gats i altres animals domèstics, ja que aquests paràsits poden transmetre malalties com la babesiosi, l’ehrlichiosi o la malaltia de Lyme.
A més, la presència massiva d’aquests vectors en zones properes a nuclis habitats pot augmentar el risc d’infestacions en les llars, posant en perill la salut de les mascotes i requerint mesures costoses de prevenció i tractament. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’abordar la plaga no només des d’una perspectiva agrícola, sinó també tenint en compte l’impacte sobre els animals de companyia i la convivència en entorns rurals i urbans.