Verdú Digital: Estudi del Progrés Tecnològic al Municipi

1. Introducció

 

La digitalització a Verdú es veu condicionada per un conjunt de factors estructurals, socials i econòmics que configuren un escenari complex i, sovint, allunyat de les dinàmiques pròpies dels entorns urbans. L’anàlisi realitzat en el marc del present estudi confirma que la bretxa digital continua sent un obstacle persistent que afecta tant la població com el teixit institucional i empresarial del municipi. Aquesta realitat respon a la confluència de limitacions d’infraestructura, dèficits formatius, dificultats d’accés a ajuts públics i dinàmiques demogràfiques pròpies de les zones rurals.

La infraestructura de telecomunicacions a Verdú representa un dels punts més febles de l’ecosistema digital local. Tot i les millores parcials en cobertura, moltes àrees encara no disposen d’un accés òptim a la xarxa, especialment pel que fa a connexions d’alta velocitat com la fibra òptica o el 5G. La geografia del territori, sumada a la baixa densitat de població, limita la rendibilitat de les inversions per part de les grans operadores. Aquesta manca d’inversió privada provoca una oferta escassa, amb tarifes sovint elevades i serveis poc competitius, que esdevenen un fre al desenvolupament digital. La insuficiència d’aquestes infraestructures repercuteix directament en la capacitat dels habitants i les organitzacions per accedir a serveis digitals essencials.

Pel que fa a les empreses i entitats locals, el teixit productiu de Verdú es caracteritza per la presència majoritària de microempreses i treballadors autònoms. Aquesta realitat empresarial implica una disponibilitat molt limitada de recursos econòmics i humans per fer front a processos de transformació digital. La manca de temps, la sobrecàrrega de tasques i la falta de formació específica fan que la digitalització no sigui percebuda com una prioritat immediata. A tot això s’hi afegeix la dificultat per identificar les eines tecnològiques més adients, la desinformació sobre les possibilitats reals de la digitalització i, en molts casos, una resistència cultural al canvi. Aquest conjunt de condicionants frena la incorporació de solucions digitals que podrien millorar l’eficiència, la visibilitat i la sostenibilitat dels negocis locals.

Les polítiques públiques actuals no sempre responen amb eficàcia a les necessitats específiques d’entorns rurals com Verdú. Tot i l’existència de programes i subvencions, com els Fons Next Generation o el Kit Digital, els processos per accedir-hi resulten complexos i poc adaptats a la realitat de les petites empreses. La manca d’acompanyament tècnic i d’assessorament personalitzat contribueix a perpetuar l’escletxa entre els recursos disponibles i la seva aplicació efectiva. Aquesta situació posa en relleu la necessitat d’una acció pública més proactiva, centrada en l’acompanyament i la simplificació de la gestió d’ajuts per part de les empreses rurals.

El factor demogràfic és igualment decisiu. La presència significativa de població envellida implica una menor familiaritat amb les eines digitals i una major vulnerabilitat davant l’exclusió tecnològica. Així mateix, la despoblació progressiva redueix el nombre de professionals qualificats disponibles al territori, fet que afecta la capacitat de les empreses per incorporar perfils digitals. Aquest escenari exigeix accions concretes per afavorir l’adopció tecnològica entre les persones grans, així com mesures per atraure i retenir talent digital als entorns rurals.

L’estudi posa de manifest que la digitalització a Verdú s’enfronta a una realitat multidimensional que requereix solucions globals i adaptades al context local. La transformació digital del municipi passa per millorar les infraestructures, reforçar la formació, simplificar l’accés als recursos públics i promoure una cultura tecnològica oberta i inclusiva. Verdú, com tants altres pobles del territori, mereix ser protagonista d’aquesta nova etapa tecnològica i trobar el seu espai en el mapa digital de Catalunya.

 

1.1.  Objectius de l’estudi

Aquest estudi té com a finalitat principal analitzar l’estat actual de la digitalització al municipi de Verdú, identificant les mancances, els reptes i les oportunitats en l’àmbit tecnològic que afecten tant la població com les institucions, empreses i entitats del territori. L’objectiu és generar una diagnosi clara i accessible que permeti posar les bases per a una transformació digital coherent i adaptada a la realitat local.

L’estudi ha estat elaborat de manera altruista i sense cap interès econòmic per part dels desenvolupadors de Ràdio Verdú, com a part del seu compromís amb el territori, la innovació i la inclusió digital. La iniciativa ha estat impulsada amb recursos propis i ha comptat amb el suport de tecnologies d’intel·ligència artificial com GPT, Perplexity i NotebookLM, que han permès processar informació, estructurar coneixement i generar continguts amb eficiència i rigor.

Els objectius específics que es planteja aquest treball són:

  • Oferir una visió panoràmica sobre el nivell de digitalització de Verdú.

  • Detectar les barreres estructurals i socials que limiten el progrés digital del municipi.

  • Recollir indicadors qualitatius que reflecteixin l’experiència real d’usuaris, empresaris i entitats locals.

  • Proposar línies d’actuació per reduir la bretxa digital i potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

  • Contribuir a la sensibilització col·lectiva sobre la importància de la digitalització com a eina de desenvolupament i cohesió social.

Aquest document pretén esdevenir una eina útil per a la comunitat, una base oberta per a futures accions col·laboratives i un punt de partida per generar debat, accions concretes i iniciatives de millora que beneficiïn el conjunt del poble.

1.2. Metodologia emprada

L’elaboració d’aquest estudi s’ha basat en una metodologia híbrida que combina l’exploració qualitativa amb l’anàlisi assistida per intel·ligència artificial. El procés s’ha estructurat en diverses fases, orientades a garantir la màxima fiabilitat, coherència i adaptació al context de Verdú. Tot el treball ha estat desenvolupat sota criteris de transparència, neutralitat i accés obert.

Recollida d’informació preliminar

La primera fase ha consistit en la recopilació i selecció de fonts informatives rellevants sobre el context digital de les zones rurals, tant a nivell europeu com local. S’han utilitzat recursos públics, bases de dades obertes, informes institucionals i estudis previs elaborats per organismes com la Comissió Europea, la Generalitat de Catalunya i entitats de recerca especialitzades en desenvolupament rural i tecnologies de la informació.

Anàlisi documental automatitzada

Mitjançant eines d’intel·ligència artificial com Perplexity i GPT, s’han processat i sintetitzat centenars de documents, webs institucionals i recursos tècnics. Aquestes eines han permès identificar patrons recurrents, destacar continguts clau i extreure conclusions de forma estructurada. El processament semàntic ha estat guiat per criteris de rellevància temàtica i aplicació territorial.

Estructuració del coneixement amb NotebookLM

Per tal de sistematitzar la informació recollida, s’ha utilitzat NotebookLM, una eina d’organització intel·ligent de continguts que ha facilitat l’etiquetatge temàtic, la generació d’esquemes d’idees i la connexió entre dades i fonts. Aquesta tecnologia ha permès treballar de manera col·laborativa i modular, facilitant la revisió contínua del contingut en funció de la seva validesa i utilitat pràctica.

Anàlisi empírica de presència digital

S’ha realitzat una auditoria bàsica de posicionament SEO i presència web de les principals entitats, empreses i institucions de Verdú. L’anàlisi ha inclòs la revisió de dominis actius, qualitat tècnica dels portals, ús de metadades, adaptabilitat mòbil, velocitat de càrrega i enllaços entrants. També s’ha valorat la integració amb xarxes socials i la freqüència d’actualització dels continguts digitals.

Redacció i validació lingüística

Els continguts de l’estudi han estat redactats i adaptats en català mitjançant el model de llenguatge GPT-4, entrenat per oferir un estil comunicatiu proper, però tècnic i precís. Totes les seccions han estat revisades lingüísticament per garantir una qualitat idiomàtica adequada i un vocabulari comprensible per al públic general, sense perdre el rigor analític.

Sistematització de resultats i propostes

Finalment, la informació ha estat sintetitzada per blocs temàtics, amb l’objectiu de facilitar la lectura i la consulta del document per part de responsables públics, entitats, empreses i ciutadania en general. Les propostes estratègiques s’han basat en la diagnosi obtinguda, tenint en compte les condicions específiques del municipi i la seva realitat econòmica, demogràfica i territorial.

Aquesta metodologia, flexible però rigorosa, ha permès desenvolupar un document coherent, útil i obert a la incorporació de noves dades o perspectives en futures actualitzacions.

1.3. IA utilitzades en la generació de continguts

La generació i estructuració dels continguts d’aquest estudi ha estat possible gràcies a l’ús integrat de diverses eines d’intel·ligència artificial (IA) de darrera generació, combinades amb metodologies d’anàlisi de dades aplicades en entorns locals. Aquesta combinació ha permès una anàlisi més eficient, estructurada i escalable de la realitat digital del municipi de Verdú. Les IAs utilitzades no s’han limitat a funcions generatives, sinó que han actuat com a assistents en l’organització del coneixement, l’extracció de patrons i la formulació de propostes estratègiques.

Model GPT (OpenAI)

S’ha utilitzat el model GPT-4 com a nucli principal per a la generació de textos, síntesi de continguts i redacció tècnica. Aquest model ha permès transformar dades estructurades i no estructurades en narratives informatives adaptades a un públic general. A més, ha estat clau per mantenir la coherència de to, assegurar la qualitat lingüística en català i facilitar la contextualització de la informació tècnica en un entorn territorial concret com és Verdú.

Perplexity AI

Perplexity AI s’ha emprat com a eina de cerca intel·ligent i contrast d’informació, especialment útil per accedir a fonts actualitzades sobre polítiques públiques de digitalització, models europeus de desenvolupament rural i referències comparatives amb altres municipis. Gràcies al seu motor de consultes en llenguatge natural, ha facilitat l’obtenció de coneixement estructurat i la verificació de dades de forma ràpida i rellevant.

NotebookLM (Google Labs)

NotebookLM ha actuat com a sistema d’organització del coneixement, permetent classificar informació per temàtiques, rastrejar preguntes clau i generar esquemes d’idees vinculades als objectius de l’estudi. Aquesta eina ha estat essencial per mantenir la traçabilitat de les fonts i la coherència entre seccions, actuant com una mena de cervell digital en temps real per a l’equip redactor.

Model d’Anàlisi Local (IA aplicada a microterritoris)

A nivell tècnic, s’han implementat models de treball propis per a l’anàlisi de dades locals en entorns de baixa densitat. Aquests models, adaptats a entorns rurals, han combinat:

  • Auditories SEO semiautomàtiques, basades en criteris de visibilitat digital, metadades, rendiment i accessibilitat web.

  • Anàlisi heurística de presència digital mitjançant crawling dirigit i comparatives amb benchmarks similars.

  • Mapes de connexions i fluxos d’informació, generats amb eines de visualització de dades locals per detectar punts crítics d’interconnexió i dispersió de contingut.

  • Modelització simple d’impacte digital per a microempreses, a partir de variables com volum de publicació, interacció a xarxes socials, presència en cercadors i qualitat del contingut publicat.

Aquest conjunt ha estat desenvolupat i executat en entorns de processament local per tal de respectar els límits de privadesa i adaptar els resultats a la realitat concreta del territori.

Processos de validació i retroalimentació assistida

Tot el contingut generat ha estat revisat mitjançant processos iteratius de feedback entre sistemes IA i supervisió humana. Aquesta supervisió ha permès ajustar desviacions, afinar el context narratiu i garantir que el llenguatge utilitzat fos tècnicament correcte però també comprensible i funcional per al públic objectiu del municipi.

Aquesta arquitectura híbrida d’intel·ligència artificial, combinada amb metodologies d’anàlisi local, ha proporcionat una base sòlida per a l’estudi, assegurant un equilibri entre precisió tècnica, aplicabilitat territorial i accessibilitat comunicativa.

2. Context General de la Digitalització

 

2.1. Definició i importància de la digitalització

La digitalització és el procés mitjançant el qual les activitats, processos, serveis i productes es transformen i s’adapten mitjançant l’ús de tecnologies digitals. Aquesta transformació implica molt més que la simple informatització de tasques: comporta una reconfiguració profunda dels models de producció, comunicació, gestió i relació social i econòmica. En el context actual, la digitalització esdevé un factor estratègic transversal que afecta tots els àmbits de la vida pública i privada.

Des d’un punt de vista tècnic, la digitalització comprèn la incorporació d’infraestructures TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), sistemes automatitzats de gestió de dades, processos de comunicació digital entre persones i organitzacions, així com eines d’anàlisi i visualització de la informació. Aquestes tecnologies permeten generar, emmagatzemar, compartir i reutilitzar dades de manera eficient, escalable i segura.

La importància de la digitalització s’ha intensificat en els darrers anys per la seva capacitat de generar valor afegit, augmentar la competitivitat, millorar l’eficiència i garantir l’accés equitatiu a serveis i oportunitats. En el cas concret dels territoris rurals com Verdú, la digitalització juga un paper decisiu per mitigar la desigualtat territorial i fomentar la cohesió social i econòmica. Facilita l’accés a serveis públics, permet la modernització del teixit empresarial, obre canals per a la formació i el treball a distància, i contribueix a preservar i promocionar el patrimoni local mitjançant eines de comunicació digital.

A més, des d’un enfocament de governança, la digitalització possibilita una relació més fluida entre administració i ciutadania, promou la transparència institucional i fomenta la participació activa de la població en la presa de decisions. En aquest sentit, esdevé un component fonamental per a la transformació de les estructures públiques cap a models més oberts, àgils i orientats al servei.

En entorns rurals de petita escala, la digitalització també és clau per activar processos de desenvolupament intel·ligent, és a dir, estratègies integrades que combinen sostenibilitat ambiental, dinamització social i innovació tecnològica. El seu desplegament permet superar limitacions històriques associades a l’aïllament geogràfic, a la manca de recursos o a la dispersió de serveis, oferint un horitzó d’oportunitats en camps com l’agricultura de precisió, el turisme digital, la formació en línia o la gestió intel·ligent del territori.

Així doncs, entendre la digitalització com un element estructural i de base és imprescindible per abordar amb garanties els reptes del segle XXI, i més encara en contextos locals que, com Verdú, busquen redefinir el seu model de futur sense renunciar a la seva identitat ni a les seves arrels.

2.2. Tendències globals i reptes en l’àmbit rural

En l’escenari digital actual, les tendències globals apunten cap a una convergència entre la innovació tecnològica, la sostenibilitat i la cohesió territorial. Aquesta dinàmica global ha generat una acceleració en la implantació d’eines digitals tant en entorns urbans com rurals, tot i que amb velocitats i nivells d’adopció desiguals. El món rural, i per extensió municipis com Verdú, es troben en una cruïlla estratègica on la digitalització pot esdevenir una eina transformadora clau o un factor agreujant de la desigualtat territorial, si no s’aborda amb criteris d’equitat i adaptabilitat.

Entre les tendències globals més destacades cal assenyalar l’expansió de la connectivitat d’alta velocitat com a infraestructura crítica. Iniciatives com el desplegament massiu de xarxes de fibra òptica, 5G i satèl·lits de baixa òrbita (com Starlink) estan redefinint la forma com les regions menys densament poblades poden accedir a serveis digitals de qualitat. Paral·lelament, s’observa una digitalització creixent de serveis públics i processos administratius, així com la consolidació del teletreball, l’educació a distància i el comerç electrònic com a pràctiques establertes. Aquestes transformacions exigeixen, però, una infraestructura sòlida, formació adequada i una alfabetització digital transversal.

Un altre vector de tendència és la digitalització sectorial, especialment en àmbits com l’agricultura (amb tecnologies d’agricultura de precisió, IoT i gestió de dades geoespacials), la salut (telemedicina, història clínica digital), el turisme (experiències immersives, promoció online) i la gestió del territori (sensors ambientals, sistemes d’informació geogràfica, smart villages). Aquestes aplicacions ofereixen un gran potencial per als territoris rurals, sempre que hi hagi una capacitat real d’accés, implementació i manteniment.

Tanmateix, aquest impuls global col·lideix amb reptes estructurals específics de l’àmbit rural. Un dels principals és la manca d’infraestructura tecnològica homogènia i de qualitat. Moltes zones continuen patint una connectivitat deficient, amb una cobertura irregular i una manca d’inversió privada en infraestructures TIC. Aquesta realitat limita l’accés equitatiu als serveis digitals i condiciona greument les possibilitats de desenvolupament econòmic local.

Un altre repte rellevant és la debilitat del teixit empresarial rural per assumir els costos i la complexitat de la transformació digital. La presència majoritària de microempreses i treballadors autònoms dificulta la incorporació de perfils digitals, la inversió en tecnologia i la implementació de plans estratègics a llarg termini. Això es tradueix en una escassa visibilitat digital, poca capacitat d’innovació i una limitada connexió amb els mercats globals.

La bretxa de competències digitals també és un factor crític. L’absència d’una formació contínua i adaptada a les necessitats locals provoca una manca de personal qualificat i una resistència cultural a la digitalització, especialment entre la població d’edat avançada. Aquesta situació reforça dinàmiques de dependència externa i frena la capacitació autònoma dels territoris.

Finalment, s’identifica una escassa articulació de polítiques públiques específiques per al món rural. Moltes iniciatives nacionals o europees són pensades des d’una lògica urbana i resulten poc operatives en entorns petits o dispersos. Es fa necessari, per tant, un enfocament territorialitzat de la digitalització, amb recursos adaptats, accés simplificat a ajuts i estratègies que reconeguin la diversitat i complexitat del món rural.

En síntesi, les tendències globals apunten cap a un futur inevitablement digital, però els reptes en l’àmbit rural requereixen una mirada experta, política i tècnica que asseguri que territoris com Verdú no quedin relegats en aquesta nova etapa de transformació tecnològica.

3. Radiografia Digital de Verdú

3.1. Situació actual de la connectivitat al municipi

La connectivitat digital al municipi de Verdú ha experimentat una millora notable en els darrers anys, especialment en la cobertura de xarxes mòbils i l’accés a connexions de banda ampla. Aquest avenç ha estat impulsat principalment per les polítiques de desplegament de fibra òptica en àrees rurals i pels esforços de digitalització promoguts des de les administracions públiques a través d’iniciatives com el Pla ÚNICO i els Fons Next Generation. Malgrat aquestes millores, la qualitat de la connectivitat encara presenta limitacions significatives quan es compara amb els estàndards d’entorns urbans.

En l’actualitat, gran part del nucli urbà de Verdú disposa d’accés a serveis de fibra òptica o connexions 4G/5G en condicions mínimes de qualitat, fet que suposa un avenç substancial respecte a períodes anteriors on la cobertura era intermitent i la velocitat insuficient. Tanmateix, aquesta cobertura continua sent parcial i irregular en zones perifèriques, disseminats i espais productius com masies o petits tallers agrícoles, on les dificultats orogràfiques i l’escassa densitat de població fan que la inversió privada no resulti rendible.

Des del punt de vista tècnic, la manca de redundància en la infraestructura de xarxa és un dels principals condicionants per garantir una connectivitat robusta i estable. Les línies desplegades, tot i ser funcionals, no sempre compten amb sistemes de backup o recorreguts alternatius que assegurin la continuïtat del servei en cas de fallida o manteniment. Aquesta situació és especialment crítica en un context com el de Verdú, on la xarxa elèctrica presenta microtalls freqüents, sovint deguts a la fragilitat de les instal·lacions, les condicions meteorològiques adverses o la falta de manteniment preventiu en entorns rurals.

Els microtalls en el subministrament elèctric tenen un impacte directe sobre la qualitat del servei digital, afectant la funcionalitat de routers, antenes i altres dispositius d’interconnexió que depenen d’una font d’alimentació contínua. En absència de sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI) o bateries autònomes, aquests talls poden interrompre serveis essencials com connexions remotes, punts de venda electrònics, sistemes de videovigilància o plataformes educatives, provocant interrupcions de servei que comprometen l’activitat econòmica i social.

Pel que fa a la comparativa amb entorns urbans, es constata una clara desigualtat tant en velocitat com en latència de connexió. Mentre que en contextos metropolitans les velocitats simètriques superiors a 600 Mbps i la latència inferior als 20 ms són habituals, a Verdú aquestes xifres es redueixen considerablement, especialment en hores punta o en moments de saturació de la xarxa. Aquesta diferència limita la possibilitat de desenvolupar activitats que requereixen alta demanda d’amplada de banda, com reunions virtuals d’alta definició, transmissió en temps real, serveis de teleassistència o la gestió remota de dades en temps real.

Finalment, cal esmentar la manca de punts públics d’accés gratuït a internet, com espais Wi-Fi comunitaris o centres digitals, que podrien actuar com a nodes d’inclusió digital per a persones amb menys recursos o amb limitacions d’accés a serveis de qualitat al seu domicili. Aquesta absència dificulta l’equitat en l’accés a la informació i restringeix el desenvolupament de competències digitals de base entre la ciutadania.

Per tot plegat, la connectivitat a Verdú es troba en una fase intermèdia, amb una millora objectiva però encara lluny d’una maduresa tecnològica que asseguri igualtat d’oportunitats digitals en relació amb els entorns urbans. L’estabilitat elèctrica, la redundància de xarxa i l’extensió dels punts d’accés públic esdevenen aspectes crítics per consolidar un entorn digital sòlid i inclusiu al municipi.

3.2. Anàlisi de la presència digital d’empreses i entitats

L’anàlisi de la presència digital de les institucions, empreses i entitats de Verdú revela una implantació parcial, dispersa i tècnicament millorable de la infraestructura web i comunicativa local. Aquest diagnòstic s’ha basat en una auditoria semiautomàtica orientada a identificar la visibilitat en cercadors (principalment Google), la qualitat tècnica dels portals disponibles, la integració amb xarxes socials i l’ús de bones pràctiques en SEO (Search Engine Optimization).

Empreses locals

Pel que fa al teixit empresarial, format majoritàriament per microempreses i autònoms, s’observa una presència digital molt heterogènia. Tot i l’existència d’alguns negocis amb presència activa a xarxes socials (sobretot Instagram i Facebook), pocs disposen d’un lloc web propi optimitzat. En molts casos, la informació digital es limita a fitxes bàsiques a Google Maps o directoris comercials, sense una estratègia definida de posicionament o màrqueting de continguts.

Els llocs web operatius sovint pateixen de manca d’adaptabilitat responsive, absència de certificat SSL, lentitud de càrrega i incompliment dels estàndards d’accessibilitat. Aquesta situació minimitza la capacitat de les empreses per competir en entorns digitals, especialment en sectors com el turisme rural, la venda de productes de proximitat o l’artesania, on el canal digital podria tenir un impacte directe sobre les vendes i la projecció exterior.

Així mateix, l’ús de plataformes de comerç electrònic és residual. Pocs negocis disposen de sistemes de reserva online, catàlegs digitals o integració amb sistemes de pagament. Aquesta limitació és un dels factors que impedeixen l’escalabilitat del negoci i redueixen la seva resiliència davant canvis de mercat com els que es van produir durant la pandèmia de la COVID-19.

Entitats culturals i socials

Pel que fa a les entitats sense ànim de lucre, culturals i esportives, s’observa una dependència gairebé exclusiva de les xarxes socials per a la difusió d’activitats. Tot i que aquesta estratègia facilita l’abast immediat i una comunicació directa, sovint s’utilitza sense una planificació ni continuïtat, amb continguts que es perden ràpidament en la temporalitat algorítmica.

L’absència de dominis propis i de sistemes d’arxiu digital dificulta la consolidació d’un llegat digital i la possibilitat de construir comunitats digitals estables al voltant de projectes locals. També es constata una escassa coordinació entre entitats, fet que impedeix aprofitar sinergies en la difusió de continguts o en la creació de plataformes compartides.

Síntesi tècnica

Aquestes deficiències tècniques apunten a una manca de capacitació, a una escassa cultura digital i a l’absència d’una estratègia coordinada de visibilitat online per part del municipi. La poca optimització de les estructures web i la dispersió de continguts redueixen dràsticament la capacitat de Verdú per projectar-se digitalment com a entitat cohesionada, amb una identitat pròpia, clara i accessible a l’exterior.

És imprescindible abordar aquest escenari amb accions formatives específiques, assessorament tècnic i una línia de treball conjunta que posi la digitalització al servei del desenvolupament local i de la preservació de la identitat cultural i productiva de Verdú.

3.3. Resultats generals del posicionament SEO local

L’auditoria SEO realitzada sobre una mostra representativa de dominis associats a institucions, empreses i entitats del municipi de Verdú revela un posicionament orgànic molt limitat, amb baixos nivells de visibilitat i escassa presència en resultats rellevants de cerca. Aquesta situació indica una manca d’estratègia estructurada de posicionament digital, tant a nivell individual com col·lectiu, que limita la capacitat del territori per ser descobert en entorns digitals per part de potencials visitants, col·laboradors o clients.

Anàlisi tècnica dels dominis

Els portals analitzats mostren dèficits comuns en els elements fonamentals del SEO on-page. Molts dominis no fan ús adequat de les etiquetes <title> i <meta description>, que són claus per a l’optimització dels resultats en cercadors. Els títols de pàgina són genèrics o duplicats, i les descripcions meta sovint inexistents o poc descriptives, la qual cosa dificulta l’atractiu i el clic des del resultat de cerca.

A nivell d’estructura semàntica, es constata un ús deficient d’etiquetes jeràrquiques <h1>, <h2>, etc., i una mala implementació de l’arxitectura de continguts, que complica tant la navegació dels usuaris com la indexació dels cercadors. Això s’acompanya sovint d’una absència de mapa del lloc (sitemap.xml) i fitxers de robots (robots.txt) optimitzats, elements essencials perquè els crawlers indexin correctament el contingut.

Accessibilitat i rendiment

Un altre element limitant és el rendiment tècnic dels portals. L’ús de servidors lents o poc optimitzats, la manca de compressió d’imatges i recursos multimèdia, i l’absència de sistemes de caché provoquen temps de càrrega elevats. Aquest factor penalitza el posicionament en cercadors i afecta directament l’experiència d’usuari, un paràmetre clau en els algoritmes actuals de classificació.

S’han detectat continguts que no disposen de certificat SSL (https), la qual cosa afecta la confiança dels usuaris i pot generar advertiments de seguretat en navegadors moderns. Aquesta manca d’encriptació impacta negativament en el rànquing de Google, que penalitza els dominis considerats com a “no segurs”.

Contingut i paraules clau

Quant al contingut, es detecta una escassa presència de textos optimitzats amb paraules clau rellevants per al municipi. Termes com “turisme a Verdú”, “ceràmica artesanal”, “productes locals de Verdú” o “visitar Verdú” tenen una representació molt limitada i dispersa, sense una intencionalitat clara de posicionament. Aquesta falta de coherència semàntica impedeix que els cercadors puguin associar els continguts de les webs amb les cerques més habituals dels usuaris potencials.

La manca d’actualització freqüent dels continguts també hi juga un paper rellevant. La presència de blocs o seccions de notícies actives és gairebé inexistent, fet que limita la capacitat d’atracció de trànsit orgànic i impedeix aprofitar oportunitats de posicionament a curt termini per tendències o esdeveniments temporals.

Enllaç extern (linkbuilding) i autoritat de domini

Finalment, es constata una absència gairebé total d’estratègies de linkbuilding. Pocs dominis de Verdú reben enllaços externs de qualitat des de portals amb autoritat (com mitjans de comunicació, directoris sectorials o webs oficials). Això provoca que els dominis locals tinguin una puntuació d’autoritat molt baixa segons indicadors com el Domain Authority (DA) o Page Authority (PA), la qual cosa condiciona fortament la seva capacitat per escalar en els rànquings de resultats.

Tampoc es detecta una interconnexió efectiva entre webs locals, fet que seria essencial per reforçar la visibilitat conjunta del territori i consolidar una xarxa digital coherent que transmeti força i cohesió als algoritmes dels motors de cerca.

Síntesi

Els resultats indiquen que el posicionament SEO local a Verdú es troba en una fase molt incipient, amb una estructura web fragmentada, poca optimització tècnica i escassa estratègia de continguts. Aquesta realitat limita la capacitat de promocionar digitalment el municipi, frena l’atractiu per a l’economia local i debilita la competitivitat dels seus actors davant altres territoris similars que ja han avançat en la seva presència digital.

El desenvolupament d’un pla SEO col·lectiu, amb formació, suport tècnic i accions coordinades, es presenta com una eina imprescindible per revertir aquesta situació i posicionar Verdú en l’escenari digital amb garanties.

4. Factors que condicionen la digitalització a Verdú

 

4.1 Infraestructura tecnològica i connectivitat

L’estat de la infraestructura tecnològica i de connectivitat a Verdú constitueix un dels eixos fonamentals per avaluar el grau de maduresa digital del municipi. Aquesta infraestructura engloba tant els sistemes físics de telecomunicacions (xarxes de fibra òptica, antenes mòbils, equips de transmissió i distribució de senyal) com els entorns digitals que permeten la transmissió d’informació en condicions òptimes. Malgrat els avenços recents, les limitacions estructurals encara presenten un fre tangible per al desenvolupament tecnològic sostenible i inclusiu.

Xarxes de comunicació i desplegament de fibra

En els darrers anys, Verdú ha estat inclòs en diversos programes d’expansió de la connectivitat rural, com el Pla ÚNICO Banda Ampla i altres iniciatives finançades per fons europeus. Com a resultat, s’ha assolit un grau de cobertura de fibra òptica acceptable al nucli urbà, amb connexions que en teoria poden oferir velocitats simètriques de fins a 300 Mbps. Tot i això, aquest desplegament és parcial i no cobreix de manera homogènia les àrees disseminades ni zones de valor productiu com polígons, tallers o explotacions agrícoles.

A més, cal tenir en compte que la infraestructura física sovint depèn de línies aèries vulnerables a condicions meteorològiques i a interrupcions de subministrament elèctric. L’absència d’anelles redundants (topologies de xarxa circular) fa que una única incidència pugui afectar greument la disponibilitat del servei, sense rutes alternatives automàtiques per a la transmissió de dades.

Cobertura mòbil i connectivitat sense fils

La cobertura mòbil a Verdú es concentra en tecnologies 3G i 4G, amb presència parcial de 5G en punts molt concrets. Aquesta cobertura presenta una qualitat acceptable per a ús bàsic, però és insuficient per a aplicacions avançades que requereixen baixa latència i alta capacitat de transmissió, com sistemes de monitoratge en temps real, videoconferència d’alta definició o aplicacions de teleassistència.

Aquesta limitació és especialment crítica en zones rurals amb activitat agrícola o turística, on les necessitats de connectivitat augmenten però l’accés continua sent intermitent o poc fiable. L’escassa densitat de població fa que la inversió en nodes de comunicació mòbil no resulti atractiva per als operadors privats, fet que perpetua una desigualtat estructural respecte als entorns urbans.

Subministrament elèctric i impacte en la infraestructura digital

La infraestructura digital local es veu greument condicionada per la inestabilitat del subministrament elèctric. Els microtalls, habituals en diverses zones del municipi, afecten la continuïtat dels serveis digitals dependents de l’alimentació ininterrompuda. Aquesta situació impacta especialment en dispositius com routers, repetidors, sistemes de control domòtic i plataformes de gestió digital, que poden patir reinicis constants o danys per inestabilitat elèctrica.

L’absència de sistemes d’alimentació de reserva (com SAI d’emergència) en la majoria d’instal·lacions municipals i privades suposa una vulnerabilitat crítica. Aquesta debilitat es tradueix en una infraestructura digital fràgil, poc resilient davant incidències i que limita la consolidació d’una activitat econòmica digital sostinguda.

Equipaments públics i espais digitals compartits

A nivell d’equipaments, Verdú disposa de punts d’accés digital molt limitats. L’absència d’espais municipals dotats amb xarxes Wi-Fi públiques, aules digitals o laboratoris TIC condiciona la possibilitat d’oferir serveis d’acollida digital, formació o coworking. Aquesta mancança impacta negativament en la inclusió digital i en l’equitat d’accés a les oportunitats tecnològiques, especialment per a col·lectius amb menys recursos o per a joves amb iniciatives emprenedores.

També cal destacar la manca de sensors ambientals, sistemes d’smart city o plataformes de dades obertes que permetin una gestió intel·ligent i transparent del municipi. Aquests sistemes serien clau per a la digitalització de serveis com la gestió energètica, l’enllumenat públic o el control de residus, però actualment no formen part de la infraestructura activa del municipi.

Conclusió tècnica

La infraestructura tecnològica i de connectivitat de Verdú mostra una millora progressiva, però encara incompleta, amb desequilibris clars entre el nucli urbà i les àrees perifèriques o productives. Les condicions físiques, la baixa densitat i l’escàs atractiu inversor privats mantenen una bretxa digital estructural. La manca de redundància, l’impacte dels microtalls i l’absència de sistemes de suport limiten la fiabilitat i escalabilitat de la infraestructura digital. En aquest context, es fa imprescindible una planificació local estratègica que combini inversió pública, col·laboració amb operadors i iniciatives de suport tècnic i comunitari.

4.2 Característiques del teixit empresarial i institucional

El teixit empresarial i institucional de Verdú presenta una estructura predominantment basada en microempreses, autònoms i entitats de base local, amb una orientació clara cap als sectors tradicionals com l’agricultura, la ceràmica artesanal, el turisme cultural i el petit comerç. Aquesta configuració productiva, tot i ser essencial per a la identitat i economia local, mostra una capacitat limitada per afrontar processos de digitalització amb la intensitat i complexitat que requereix l’escenari tecnològic actual.

Tipologia i dimensió de les organitzacions locals

El nombre elevat de microempreses (amb menys de 10 treballadors) i d’emprenedors autònoms fa que la major part del teixit empresarial operi amb recursos molt restringits. En termes pràctics, això implica una escassa capacitat d’inversió en tecnologies digitals, tant pel que fa a l’adquisició d’equips i serveis com a la formació del personal. La inexistència d’equips TIC interns o de perfils digitals qualificats dins de les organitzacions comporta una dependència d’operadors externs per a tasques bàsiques com la creació de webs, la gestió de xarxes socials o la implementació de sistemes de comerç electrònic.

Les entitats institucionals i culturals operen sovint amb pressupostos reduïts i personal polivalent, la qual cosa dificulta la incorporació de rols específics per a la gestió digital. La comunicació institucional, la promoció d’activitats i la gestió de tràmits acostumen a realitzar-se amb eines bàsiques, sense automatització ni integració entre sistemes.

Nivell de digitalització funcional

A nivell funcional, l’adopció d’eines digitals és majoritàriament operativa, orientada a necessitats mínimes: ús de correu electrònic, presència bàsica a xarxes socials i, en alguns casos, accés a portals d’administració electrònica. Els processos interns (com comptabilitat, gestió de clients o inventari) es gestionen, en molts casos, mitjançant fulls de càlcul o programes locals sense integració ni accés remot, fet que limita la capacitat d’escalabilitat, control i eficiència operativa.

L’ús de tecnologies avançades com CRM (Customer Relationship Management), ERP (Enterprise Resource Planning), sistemes d’anàlisi de dades o eines de màrqueting automatitzat és pràcticament inexistent. Aquesta manca d’estructures digitals avançades no només redueix la competitivitat sinó que impedeix aprofitar oportunitats de creixement o finançament vinculades a projectes d’innovació.

Coneixement i formació digital

El nivell de competències digitals entre els responsables d’empreses i entitats és heterogeni, però majoritàriament bàsic. Les iniciatives formatives existents a la comarca o a través de canals oficials no arriben sempre de forma eficient al territori, ja sigui per falta d’informació, dificultats logístiques o manca de temps per part dels participants. Això genera una bretxa de coneixement que es reflecteix en la por al canvi tecnològic, en la manca de criteri per escollir solucions adaptades i en la dependència de tercers sense capacitat d’avaluació tècnica.

En paral·lel, es detecta una desconnexió entre el món educatiu i el productiu, amb poca vinculació entre l’oferta formativa en competències digitals i les necessitats reals del teixit empresarial local. Aquesta desconnexió es tradueix en una baixa retenció de talent jove i en la dificultat per desenvolupar projectes digitals sostenibles dins del municipi.

Accés a serveis i aliances digitals

El teixit local presenta una feble vinculació amb ecosistemes digitals externs, com clústers d’innovació, coworkings digitals, centres tecnològics o plataformes de col·laboració. Aquesta aïllament tecnològic limita la circulació de coneixement, l’accés a bones pràctiques i la participació en projectes compartits. A més, la manca de cultura col·laborativa digital fa que les accions de digitalització es realitzin de forma atomitzada, sense sinergies ni interconnexió estratègica entre empreses, institucions i associacions.

Conclusions tècniques

La realitat del teixit empresarial i institucional de Verdú reflecteix un ecosistema econòmic amb fort arrelament territorial però amb importants limitacions estructurals i funcionals per a la transformació digital. Els factors claus que dificulten aquest procés són la dimensió reduïda dels agents, la manca de coneixement tècnic, l’escassa inversió en tecnologia i l’absència d’una visió estratègica comuna. Aquesta situació exigeix una actuació coordinada i sostinguda, que combini suport formatiu, acompanyament tècnic i la creació d’una xarxa de recursos compartits que donin solidesa i projecció al model productiu local en l’entorn digital.

4.3 Barreres d’accés a ajuts i recursos públics

L’accés als ajuts i recursos públics orientats a la digitalització presenta una sèrie de barreres estructurals i funcionals que dificulten la seva aplicació efectiva en municipis petits com Verdú. Tot i l’existència d’un marc ampli de finançament europeu, estatal i autonòmic —com ara els fons Next Generation EU, el Kit Digital, o els programes de suport del SOC i de Red.es—, el grau de penetració d’aquests ajuts en el teixit empresarial i institucional local és extremadament baix. Aquesta baixa efectivitat respon a un conjunt de factors tècnics i organitzatius que impedeixen que els recursos disponibles arribin realment als destinataris potencials.

Complexitat administrativa i escassa adaptació territorial

Un dels principals obstacles identificats és la complexitat dels procediments de sol·licitud. La major part dels ajuts requereixen una tramitació electrònica avançada, que inclou requisits com la signatura digital, la gestió de plataformes específiques, la preparació de memòries tècniques i l’acreditació documental d’un nivell elevat. Aquest conjunt d’exigències resulta especialment difícil d’assumir per a microempreses, entitats sense ànim de lucre i treballadors autònoms amb recursos humans i tècnics limitats.

A més, molts programes d’ajuda han estat dissenyats amb una lògica urbana i empresarial que no s’adapta a les especificitats de l’entorn rural. Els criteris de selecció, les tipologies de projectes elegibles i els imports mínims d’inversió no s’ajusten a la realitat econòmica de territoris com Verdú, on les iniciatives digitals són de petita escala però d’alt impacte local. Aquesta desconnexió provoca que, tot i la bona voluntat de les institucions públiques, els fons no siguin accessibles o no generin tracció real.

Capacitat tècnica i manca de suport personalitzat

Un altre element crític és la manca de capacitació tècnica per interpretar i aplicar les bases reguladores dels ajuts. Molts dels actors locals no disposen d’eines ni coneixements per entendre les condicions, justificar tècnicament les actuacions o avaluar la viabilitat econòmica dels projectes a presentar. Això dona lloc a una infrautilització de les convocatòries o a errors formals que deriven en la desestimació de sol·licituds.

La manca de serveis d’assessorament personalitzat per part de l’administració o de centres tecnològics especialitzats en entorns rurals incrementa encara més aquesta dificultat. Els pocs serveis existents sovint es troben centralitzats en capitals comarcals o en línies telefòniques saturades, la qual cosa desincentiva la demanda d’ajuts i crea una sensació general de desconnexió institucional.

Bretxa digital en la gestió dels tràmits

En paral·lel, es detecta una bretxa digital clara en la gestió de tràmits electrònics. L’ús deficient de certificats digitals, la falta d’hàbits de navegació administrativa online i la poca familiaritat amb portals com la Seu Electrònica, el Punt PAE o el canal Gencat Digital dificulten la interactuació fluida amb els processos administratius. Aquesta barrera es veu agreujada pel fet que moltes empreses i entitats no disposen d’un gestor administratiu o tecnològic de confiança.

També cal tenir en compte que les plataformes públiques sovint no estan optimitzades per a dispositius mòbils o per connexions de baixa qualitat, fet que limita encara més l’ús autònom i universal de les eines digitals per part dels sol·licitants del territori.

Inestabilitat i discontinuïtat de les convocatòries

Un altre factor limitant és la volatilitat i la dispersió de les convocatòries. Els ajuts canvien de nom, requisits i periodicitat amb freqüència, la qual cosa complica el seguiment i la planificació estratègica. La falta d’un calendari estable i d’un sistema d’alertes eficient impedeix que els actors locals puguin preparar-se amb temps suficient per accedir-hi amb garanties. Aquesta inestabilitat fomenta una percepció de risc i d’inseguretat que desincentiva la participació.

Absència de polítiques proactives de proximitat

Finalment, es detecta una absència generalitzada de polítiques proactives de proximitat. No hi ha una figura clara d’agent digital local, ni una estructura tècnica de suport municipal amb dedicació específica per facilitar el contacte amb els ajuts i acompanyar la seva tramitació. Aquesta manca d’acompanyament impedeix generar una cultura de captació de recursos i limita la integració dels fons disponibles en els plans de desenvolupament local.

Síntesi tècnica

Les barreres d’accés als ajuts i recursos públics a Verdú tenen una base tècnica, organitzativa i estructural clara. La falta d’adaptació normativa, la càrrega burocràtica, la manca de capacitats tècniques i el dèficit d’acompanyament generen una situació de desconnexió entre les polítiques de suport digital i la realitat del territori. Superar aquest escenari requereix una estratègia de mediació digital activa, un reforç dels serveis d’assessorament de proximitat i un redisseny dels ajuts pensats específicament per als microterritoris.

4.4 Factors demogràfics i culturals

Els factors demogràfics i culturals constitueixen una dimensió clau en l’anàlisi de la digitalització a Verdú, ja que condicionen directament tant la capacitat d’adopció tecnològica com la forma en què les eines digitals són percebudes, utilitzades i apropiades per part de la població. A diferència d’altres variables més fàcilment quantificables, aquestes influeixen de manera estructural i transversal sobre tots els nivells del procés de transformació digital.

Estructura de la població i envelliment

Verdú, com molts municipis rurals de Catalunya, presenta una estructura demogràfica marcada per l’envelliment progressiu de la població. Una part significativa dels habitants es troba per sobre dels 60 anys, un segment poblacional amb una menor exposició històrica a les tecnologies digitals i, per tant, amb un nivell mitjà o baix de competències digitals bàsiques.

Aquest fet genera una doble bretxa: d’una banda, una limitació d’ús i accés a serveis digitals (administració electrònica, banca online, cites mèdiques virtuals); de l’altra, una dependència creixent de tercers per accedir a la informació o realitzar tràmits essencials, la qual cosa vulnera el principi d’autonomia i incrementa el risc d’exclusió digital.

La formació digital adreçada a aquest col·lectiu ha estat escassa o poc adaptada, amb metodologies que sovint no tenen en compte les necessitats específiques de ritme, context i funcionalitat. Això provoca una percepció de les tecnologies com a inaccessibles o poc útils, fet que frena la motivació per participar en processos d’alfabetització digital.

Mobilitat juvenil i pèrdua de capital humà digital

Un altre factor clau és la mobilitat juvenil i la pèrdua de talent digital. Molts joves amb formació tecnològica o capacitats digitals desenvolupades migren cap a entorns urbans amb major accés a oportunitats laborals i ecosistemes d’innovació. Aquesta dinàmica deixa el territori amb un dèficit estructural de perfils capacitats per liderar projectes digitals, actuar com a referents locals o generar cultura digital a nivell comunitari.

L’absència de relleu generacional amb perfils tècnics digitals en el món empresarial i associatiu genera una inèrcia conservadora en la gestió de les organitzacions, amb una resistència natural als canvis tecnològics i una limitada predisposició a invertir en processos de transformació estructural.

Cultura de l’ús tecnològic i confiança digital

Des d’una perspectiva cultural, es detecta una utilització de les TIC centrada en usos socials i lúdics —principalment la comunicació personal, el consum de contingut audiovisual i les xarxes socials— amb una escassa penetració de l’ús professional, formatiu o institucional de les eines digitals. Aquesta orientació d’ús no està vinculada a una manca de dispositius, sinó a una absència de cultura tecnològica orientada a la productivitat i a la gestió.

També cal considerar el factor de la confiança digital: molts habitants mostren recel davant l’ús de serveis digitals per qüestions de seguretat, privacitat o por a l’error. Aquesta desconfiança es veu alimentada per experiències negatives, manca de suport tècnic i una escassa presència de figures de referència locals en aquest àmbit.

Dinamisme comunitari i entorn associatiu

Tot i aquestes limitacions, Verdú disposa d’un teixit associatiu actiu que pot esdevenir una plataforma estratègica per impulsar la cultura digital a escala local. Les entitats culturals, esportives i socials poden actuar com a nodes de formació, experimentació i divulgació tecnològica, sempre que rebin suport i capacitació específica per fer aquest salt funcional.

Aquest enfocament comunitari requereix integrar la dimensió digital en les activitats quotidianes de les entitats: gestió de socis, promoció d’activitats, transmissió en línia d’esdeveniments, ús col·laboratiu de plataformes, etc. A més, cal facilitar espais d’intercanvi intergeneracional on el coneixement tecnològic circuli de manera horitzontal i adaptativa, reforçant vincles socials i reduint la fractura digital entre grups d’edat.

Síntesi tècnica

Els factors demogràfics i culturals a Verdú incideixen directament en la capacitat d’adopció, apropiació i sostenibilitat dels processos de digitalització. L’envelliment poblacional, la pèrdua de talent jove, la manca de confiança digital i l’ús tecnològic limitat configuren un escenari on la innovació no pot ser imposada, sinó progressivament construïda amb una perspectiva pedagògica, inclusiva i contextualitzada. La transformació digital només serà efectiva si es fonamenta en una lectura profunda de la realitat humana i cultural del territori.

5. Diagnosi de la Bretxa Digital

Impacte socioeconòmic de la manca de digitalització

La manca de digitalització en entorns rurals com Verdú no és només una qüestió tècnica o d’infraestructura, sinó que té conseqüències profundes en l’estructura socioeconòmica del municipi. Aquesta deficiència limita el desenvolupament de noves oportunitats econòmiques, accentua desigualtats socials i frena la capacitat d’innovació i adaptació del territori en un context global altament digitalitzat. L’impacte es manifesta de manera transversal en diversos àmbits: des de l’activitat empresarial i institucional fins a l’ocupabilitat, l’accés a serveis bàsics i la cohesió comunitària.

Limitació de la competitivitat empresarial

La baixa digitalització redueix significativament la competitivitat de les empreses locals, especialment en un mercat que exigeix cada cop més presència online, capacitat de resposta àgil i visibilitat global. La falta d’eines com el comerç electrònic, els sistemes CRM (Customer Relationship Management), les plataformes de reserves, o els canals automatitzats de comunicació digital limita la possibilitat de captació i fidelització de clients, tant en l’àmbit local com internacional.

A més, la gestió interna es veu afectada per la manca de sistemes ERP (Enterprise Resource Planning), que impedeix una coordinació eficient de recursos, logística, inventaris o gestió financera. Aquesta ineficiència operativa genera costos ocults, menor rendibilitat i incapacitat per escalar processos o integrar-se en cadenes de valor més complexes.

Reducció de l’ocupabilitat i la retenció de talent

En l’àmbit laboral, la manca de digitalització restringeix l’accés a ofertes de treball en remot, a plataformes de formació contínua i a processos de requalificació professional. Aquesta situació afecta especialment els col·lectius joves, que sovint veuen en la migració a entorns urbans l’única via per desenvolupar carreres professionals en entorns tecnològics. L’efecte és una pèrdua sostinguda de capital humà qualificat, que dificulta la renovació generacional del teixit productiu i afebleix la capacitat d’innovació local.

La digitalització inadequada de l’administració local i els serveis públics també restringeix l’accés eficient a tràmits, ajuts i prestacions, incrementant la bretxa administrativa i excloent, de facto, determinats segments de població que no poden o no saben interactuar amb plataformes digitals.

Estancament de l’activitat turística i cultural

Verdú disposa d’un important patrimoni cultural, històric i artesanal que podria ser objecte de valorització a través de canals digitals. Tanmateix, la manca de presència online estructurada i la inexistència de plataformes de promoció i comercialització digital fan que la visibilitat exterior del municipi sigui extremadament baixa. Això afecta el turisme cultural, el comerç de proximitat i l’artesania local, sectors que podrien experimentar una dinamització notable mitjançant estratègies de màrqueting digital, storytelling audiovisual i sistemes de reserva integrats.

Aquest estancament redueix les fonts d’ingrés alternatives, limita l’atractiu per a inversions externes i consolida un model de desenvolupament basat en una economia poc diversificada i exposada a fluctuacions externes.

Desigualtat social i fractura digital

La manca de digitalització accentua desigualtats internes al municipi. Les persones grans, les famílies amb baixos ingressos o aquells amb menys formació presenten una menor capacitat d’accés a recursos en línia, serveis públics electrònics, assistència mèdica telemàtica o activitats formatives. Aquesta bretxa digital genera una nova forma d’exclusió, que no és únicament econòmica sinó també informacional i participativa.

A nivell comunitari, la impossibilitat d’utilitzar tecnologies per reforçar la comunicació, la participació ciutadana o la cohesió social implica una pèrdua d’oportunitats per reforçar el capital social i generar dinàmiques col·laboratives. Aquesta situació afebleix la resiliència del territori davant canvis socials, econòmics o mediambientals.

Frenada en la modernització institucional i territorial

Les institucions locals, en absència d’una infraestructura digital sòlida, no poden desplegar polítiques públiques efectives basades en dades, ni implementar sistemes de governança oberta, pressupostos participatius o mecanismes de transparència digitals. Això comporta una gestió més reactiva que estratègica, i limita la capacitat d’anticipació i adaptació del municipi davant nous reptes.

A més, la manca d’un sistema d’aplicacions intel·ligents impedeix una gestió eficient dels recursos municipals com l’energia, l’aigua o els residus, fet que compromet la sostenibilitat i l’eficiència en el llarg termini.

Síntesi tècnica

La manca de digitalització a Verdú té un impacte socioeconòmic considerable que travessa totes les dimensions del desenvolupament local. Afecta la productivitat, l’equitat, la cohesió i la capacitat de futur del municipi. En un context en què la transformació digital actua com a catalitzador global del progrés, l’absència d’una estratègia integral d’inclusió i desenvolupament digital condemna el territori a un escenari de marginalitat tecnològica que pot esdevenir estructural si no s’actua amb determinació i visió estratègica.

6. Recomanacions Estratègiques: Propostes de millora per al municipi

El desplegament d’una estratègia de digitalització efectiva a Verdú requereix un pla d’acció estructurat, multiactor i orientat tant a resultats a curt termini com a transformacions sostenibles en el mig i llarg termini. Les propostes s’han de basar en un model de governança local compartida, amb rols específics per a l’administració, el teixit empresarial i la ciutadania, i amb una visió transversal que abordi infraestructura, capacitació, serveis i cultura digital.

Accions prioritàries a curt termini

  1. Creació d’un Punt Local d’Acompanyament Digital (PLAD): Establir un espai físic i virtual de referència on empreses, ciutadans i entitats puguin rebre orientació, suport tècnic i assessorament en tràmits digitals, implementació d’eines TIC i sol·licitud d’ajuts. Aquest punt hauria d’estar dotat de personal tècnic format i recursos compartits (ordinadors, Wi-Fi, impressores, etc.).

  2. Diagnòstic tècnic participatiu de connectivitat: Realitzar una auditoria de cobertura i qualitat de les connexions al municipi amb participació ciutadana i empresarial. Això inclou la detecció de microtalls elèctrics, punts de baixa intensitat de senyal i zones sense cobertura de fibra. El resultat s’hauria d’utilitzar per negociar amb operadors i accedir a programes de desplegament rural.

  3. Campanya de sensibilització i alfabetització digital: Llançar una sèrie de tallers pràctics i gratuïts sobre ús de tecnologies, seguretat digital, tràmits en línia i aplicacions bàsiques per a empreses i persones grans. Aquestes accions han de ser personalitzades per col·lectiu, amb suport individualitzat i materials adaptats.

Accions estratègiques a mig termini

  1. Pla Director de Digitalització Local: Elaborar un document estratègic consensuat entre actors públics i privats amb línies de treball per al període 2025–2030. Aquest pla ha d’incloure objectius mesurables, indicadors de progrés i sistemes d’avaluació continuada.

  2. Promoció d’un ecosistema digital col·laboratiu: Fomentar la creació de xarxes de col·laboració entre empreses locals per a l’ús compartit de plataformes de venda, gestió i promoció. Crear una “marca digital Verdú” per posicionar el conjunt del municipi en línies turístiques, artesanals i sostenibles.

  3. Integració de sistemes intel·ligents (smart village): Desenvolupar projectes pilot de sensorització ambiental, control energètic, gestió intel·ligent de serveis públics i participació ciutadana digital a través d’apps i plataformes obertes.

  4. Establiment de convenis amb universitats i entitats tecnològiques: Crear aliances amb centres d’investigació per implantar laboratoris digitals rurals, fomentar pràctiques acadèmiques al municipi i accedir a projectes d’innovació subvencionats.

Rols clau en l’execució de l’estratègia

  • Administració local: Actuar com a agent vertebrador, impulsor de polítiques públiques de digitalització, facilitador de recursos i intermediari entre la població i les administracions supramunicipals. Ha de garantir infraestructures bàsiques, generar entorns segurs i promoure iniciatives inclusives.

  • Empreses i professionals locals: Han d’assumir un paper actiu en la modernització dels seus processos, participar en formacions, col·laborar en projectes compartits i adoptar models de gestió basats en dades i eines digitals. També poden oferir mentoratge a altres negocis del municipi.

  • Ciutadania i entitats: La població ha d’implicar-se en processos d’aprenentatge, aprofitament de serveis digitals i participació activa en plataformes de gestió i comunicació local. Les entitats poden actuar com a difusores, dinamitzadores i creadores de contingut útil per a l’ecosistema digital local.

Síntesi tècnica

Les recomanacions plantejades parteixen d’una visió integral i pragmàtica de la digitalització com a vector de desenvolupament rural. L’èxit del model dependrà de la capacitat de coordinar esforços, establir metodologies clares, fer seguiment dels resultats i garantir que la transició digital a Verdú sigui inclusiva, sostenible i arrelada a la realitat del territori.

 

7. Conclusions

Resum dels resultats

L’estudi realitzat sobre la digitalització al municipi de Verdú ha permès identificar una sèrie de limitacions estructurals, tècniques i socials que condicionen de manera significativa el desenvolupament tecnològic del territori. Els principals dèficits detectats es concentren en cinc àrees clau: la connectivitat irregular, la baixa presència digital institucional i empresarial, l’escassa cultura digital en el teixit productiu i ciutadà, les dificultats d’accés a recursos públics i la influència de factors demogràfics que actuen com a frens a la transformació digital.

A nivell de connectivitat, si bé s’ha registrat una millora progressiva en l’accés a fibra òptica al nucli urbà, encara persisteixen greus desequilibris a les zones perifèriques i una alta incidència de microtalls elèctrics que dificulten la fiabilitat dels serveis. En relació al posicionament digital, tant el SEO com la gestió de continguts mostren indicadors baixos, amb portals poc optimitzats, escàs ús de paraules clau estratègiques i poca interconnexió entre actors locals.

Pel que fa al teixit empresarial, la majoria de negocis locals són microempreses amb capacitats digitals limitades, escassament informatitzades i amb dificultats per accedir a ajuts i assessorament. La manca de formació específica, de temps i de coneixement per implementar solucions digitals avançades accentua aquest dèficit. Paral·lelament, s’evidencia una escassa absorció dels programes d’ajuda pública, motivada per la complexitat burocràtica i la manca de suport tècnic de proximitat.

Des del punt de vista social, l’envelliment de la població, la desconnexió tecnològica i la baixa confiança en els entorns digitals reforcen la bretxa digital, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Aquesta situació suposa un fre per al creixement econòmic, l’ocupació, la retenció de talent i la modernització dels serveis municipals.

Orientació per a futurs estudis o intervencions

Davant d’aquest escenari, es proposa una línia de treball basada en tres eixos estratègics: infraestructura, capacitació i governança digital. Els futurs estudis haurien de centrar-se en:

  1. Mapatge de capacitats digitals locals, amb eines de diagnòstic qualitatiu que permetin identificar talents, barreres d’ús i oportunitats emergents dins la població i les empreses.

  2. Avaluació tècnica del rendiment de la connectivitat, no només pel que fa a velocitat nominal, sinó també a fiabilitat del servei, redundància de xarxa i impacte de les interrupcions elèctriques en els sistemes TIC.

  3. Anàlisi d’impacte de polítiques públiques de digitalització implementades en municipis rurals similars, per determinar bones pràctiques transferibles i models d’acompanyament eficients per a microterritoris.

  4. Creació d’indicadors locals de maduresa digital, que permetin fer un seguiment temporal dels avenços en àrees com la presència en línia, ús d’eines TIC, accés als serveis públics digitals i competències digitals per segments de població.

  5. Estudi de viabilitat per a la creació d’un hub digital rural a Verdú, amb serveis de coworking, formació, promoció empresarial i suport tecnològic, que actui com a motor de transformació i referent territorial.

Aquest enfocament ha de posar èmfasi en la proximitat, la sostenibilitat i la col·laboració multiactor, combinant visió estratègica i acció pragmàtica per garantir que la digitalització no només arribi, sinó que arreli i generi transformacions reals i duradores al municipi.

 

8. Annexos

Glossari de termes digitals

A continuació es presenta una selecció de termes tècnics utilitzats en el context de la digitalització local, amb la finalitat de facilitar-ne la comprensió i aplicació per part de tots els agents del territori:

  • SEO (Search Engine Optimization): Conjunt de tècniques orientades a millorar la visibilitat d’un lloc web en els motors de cerca com Google. Inclou l’optimització de paraules clau, l’estructura del lloc i la qualitat del contingut.

  • CRM (Customer Relationship Management): Programari per a la gestió de les relacions amb els clients. Permet centralitzar informació, seguiment de vendes, automatització de comunicacions i personalització de serveis.

  • ERP (Enterprise Resource Planning): Sistema integrat que permet gestionar de manera centralitzada els processos interns d’una empresa: inventari, comptabilitat, vendes, recursos humans, etc.

  • Microtalls elèctrics: Interrupcions breus però freqüents del subministrament elèctric que poden afectar el funcionament dels equips informàtics i la connectivitat.

  • Transformació digital: Procés d’integració de tecnologies digitals en totes les àrees d’una organització per millorar el seu funcionament, oferir més valor i adaptar-se a l’entorn actual.

  • Governança digital: Model de gestió pública que incorpora eines TIC per millorar la transparència, la participació ciutadana, la gestió de dades i la presa de decisions basada en informació.

  • Bretxa digital: Diferència d’accés, ús i capacitats entre persones o territoris en relació a les tecnologies de la informació i la comunicació.

  • Anella de comunicació redundant: Estructura de xarxa en forma de bucle que permet la continuïtat del servei en cas de fallada d’un dels trams de connexió.

  • Cloud computing (Computació al núvol): Tecnologia que permet accedir a serveis i recursos informàtics (com emmagatzematge o programari) a través d’internet, sense necessitat d’infraestructura local.

  • Kit Digital: Programa d’ajudes promogut pel govern espanyol per a la digitalització de pimes i autònoms, finançat amb fons Next Generation EU.

Enllaços útils i recursos disponibles

Per complementar aquest estudi i facilitar l’accés a iniciatives i serveis útils per a la digitalització, es recomana consultar els següents portals i recursos:

*Aquest estudi pot contenir errors. El contingut serà ampliat, corregit i actualitzat amb noves dades

Obrir Xat
1
WhatsApp
Escanea el código
Hola
En què podem ajudar-te?