Amb una nova perspectiva centrada en l’anàlisi de dades i informes científics, Biggers ha començat a publicar la sèrie “Climate Calm Chart Series”, una campanya audiovisual que busca aportar context i reduir l’angoixa que, segons denuncia, genera el relat climàtic dominant.
Amb el suport de gràfics i estudis oficials, Biggers proposa revisar algunes de les afirmacions més recurrents en el discurs mediàtic i polític sobre el canvi climàtic. Una de les seves principals crítiques se centra en la divergència entre els models predictius i les dades reals observades.
Aporta com a exemple el cinturó del blat de moro dels Estats Units, on es projectava un augment de temperatures de 0,9 graus per dècada, però on els registres mostren una pujada molt més modesta, de només 0,1 graus. Aquesta discrepància li serveix per advertir que moltes projeccions han estat interpretades amb un biaix alarmista, allunyat de la realitat empírica.
Biggers també fa referència a l’efecte del CO₂ sobre la vegetació. Segons dades de la NASA, des dels anys vuitanta s’ha detectat un augment notable de la superfície foliar a escala global, amb creixements de fins al 50% en determinades regions. Interpreta aquest fenomen com un exemple de com el diòxid de carboni pot actuar com a fertilitzant vegetal, afavorint el reverdiment del planeta. Aquesta observació contrasta, segons ella, amb la percepció generalitzada del CO₂ com un contaminant sense matisos.
Quant als impactes sobre la salut i la vida humana, l’ex activista destaca que les defuncions relacionades amb fenòmens meteorològics s’han reduït dràsticament durant l’últim segle, un descens que atribueix als avenços tecnològics i a la millora de les infraestructures. A més, remarca que les dades històriques sobre incendis forestals i onades de calor mostren pics molt més alts en dècades passades, com els anys vint o la dècada de 1930, que no s’han tornat a repetir. Pel que fa als huracans, cita l’informe AR6 de l’IPCC, que admet la manca de proves concloents sobre un augment significatiu de la seva freqüència o intensitat.
Biggers afirma que el relat catastrofista no només desfigura el debat climàtic, sinó que contribueix a generar una gran ansietat innecessària, especialment entre els joves. Amb el seu projecte, busca fomentar una mirada més crítica i serena, basada en el contrast de dades i en l’anàlisi contextual. La seva aposta és clara: menys por, més informació, i una aproximació que, sense negar l’existència del canvi climàtic, permeti abordar-lo des de la complexitat i la responsabilitat informada.
Quan el clima es converteix en negoci
És un fet: el planeta s’escalfa, els ecosistemes canvien i els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més habituals. El canvi climàtic és real, i ignorar-ho seria irresponsable. Però una altra cosa molt diferent és acceptar acríticament el relat apocalíptic que, de forma gairebé unànime, s’ha convertit en el missatge dominant. La por ven. I darrere de la por, sovint, hi ha grans oportunitats de negoci.
En els darrers anys, el discurs del col·lapse imminent ha estat amplificat per governs, mitjans i institucions, però també per actors econòmics amb interessos molt concrets. Empreses dedicades a la construcció de macroparcs solars, grans camps d’aerogeneradors, bateries de liti, cotxes elèctrics, combustibles verds o projectes de recerca vinculats a la transició energètica han trobat en l’emergència climàtica un trampolí per justificar polítiques, subvencions i canvis normatius de gran abast. Es presenta un futur distòpic i, tot seguit, s’ofereix una solució: la seva solució.
Les mateixes multinacionals que durant dècades han contribuït a la degradació ambiental, ara lideren la carrera per salvar el planeta. Però la salvació, curiosament, passa per nous processos extractius, com l’explotació massiva del liti a països del Sud Global; per una reconversió accelerada del parc automobilístic, amb vehicles elèctrics que consumeixen més recursos que mai; o per transformar milers d’hectàrees de sòl agrari en superfícies industrials cobertes de plaques i turbines. Tot sota el paraigua de la sostenibilitat.
Aquest moviment s’alimenta d’una narrativa que no admet matisos. El missatge és clar: queda poc temps, cal actuar ja, i qualsevol dubte és vist com una negació irresponsable. Però enmig d’aquest clima d’urgència, es perd sovint la capacitat de pensar amb complexitat. La transició energètica és necessària, però no pot ser una coartada per imposar solucions que generen nous desequilibris, aprofundeixen desigualtats o s’apliquen sense consens territorial.
No es tracta de relativitzar el problema climàtic, sinó de posar en qüestió qui marca les prioritats i amb quins interessos. La lluita contra l’escalfament global no hauria de convertir-se en un camp de batalla per al benefici d’uns pocs. Mentre es predica el canvi de model, el capital global troba una nova via de creixement, disfressada de verd. I això exigeix una mirada crítica i valenta que no confongui consciència ambiental amb submissió a una agenda econòmica que sovint es vesteix de causa justa.
Potser és hora de recuperar la sobirania del debat públic sobre el clima, amb menys alarmisme, més rigor i una dosi saludable d’escepticisme davant dels qui, en nom del planeta, continuen acumulant poder i recursos. Perquè salvar el món no hauria de ser un negoci, i la por, per molt real que sigui, no pot justificar-ho tot.
I’m starting a new series where I share a chart each day that will help calm climate anxiety.
The point of sharing these is to show the average person that the science around climate change is complex and it is not an end-of-the-world scenario. These charts are ones I’ve saved… pic.twitter.com/vwbVeAwStx
— Lucy Biggers (@LLBiggers) August 14, 2025
