Les veus del desampar: la gent gran
Quan la llum s’apaga, s’apaguen també els nens, però —encara pitjor— les persones grans. Gent amb mobilitat reduïda, sovint soles, veuen com els seus aparells d’assistència, telèfons, bombes d’aigua o calefactors, callen. Sense electricitat, perden el fil de la vida que tant els costa mantenir. El resultat? Por, ansietat i, en molts casos, un sentiment profund d’abandonament.
Microtalls permanents, un poble del tercer món
Aquest no és un tall aïllat. Fa mesos que Verdú viu en una bombolla de microtalls constants. Quan s’ha de refermar la frase “El servei elèctric a Verdú sembla del tercer món”, no és ironia, és realitat. Un problema crònic que desafia la modernitat i que ens col·loca —sí— com un racó del Tercer Món elèctric. No hi ha justificació per a la shitty infraestructura que suportem; i menys cap resposta digna de les autoritats ni de les companyies.
Verdú a les fosques. Des de les 8:14 fins a les 14:43 h.
El menjar perdut: frigorífics morts
Els frigorífics i congeladors, competència de la calor, no han pogut resistir més de sis hores. Segons experts, amb aquest temps, el 30 % del contingut pateix deteriorament i pot produir riscos a causa de la interrupció de la cadena de fred: carns, làctics i menjars casolans que ara culminaran en deixalles. Un malbaratament econòmic per a famílies que ja lluiten cada mes per pagar la llum.
Equips danyats, dades desaparegudes
A la Ràdio ordinadors, routers i tota la xarxa interna s’han quedat sense corrent. Resultat: treballs d’edició perduts, documents sense guardar, arxius essencials en risc. Empreses petites han vist com sistemes de cobrament i bases de dades quedaven condemnades a silenci digital.
Sense alarmes ni seguretat
Hi ha cases dotades de sistemes d’alarma electrònics. La teleassistència de les persones grans interrompuda. En què confien ara? En el silenci i la foscor. Aquesta matinada, algunes famílies han desperatat enllà, notant la manca de sensors, tancaments automàtics i connexió.
Comunicació tallada: més aïllament
Telèfons mòbils sense carregar, punts de recàrrega sense corrent, botiguers sense datàfones, veïns sense WhatsApp. Ha estat mitja jornada de silenci. Un poble vulnerat per la seva pròpia infraestructura.
Respostes i solucions, no excuses
Verdú no és un capítol oblidat del passat. És un poble viu, amb famílies, negocis i gent gran que mereix estar connectada, sobirana i segura. Podrem llegir notes de les companyies: “millora de la xarxa”, “manteniment preventiu”… però el que voldríem llegir no són excuses, sinó inversions, compromisos i responsabilitat.
