Any rere any, desenes de milers de persones s’endinsen als espais naturals amb el cistell de vímet a punt i la il·lusió de tornar a casa amb una bona collita.
La tradició boletaire a Catalunya està profundament arrelada i forma part del patrimoni cultural i gastronòmic del país, però també comporta riscos i responsabilitats que cal tenir molt presents. La manera correcta de collir bolets comença per fer-ho amb respecte pel medi natural. Es recomana tallar-los amb ganivet, fent una lleu palanca que permet conservar intacte el miceli —l’estructura subterrània que possibilita la regeneració del fong.
És important evitar remoure la fullaraca amb eines com rasclets, ja que el miceli es troba a les capes més superficials del sòl i pot quedar malmès. La sobreexplotació o la recol·lecció intensiva també poden dificultar la regeneració natural i afectar l’ecosistema.
Els experts recomanen recollir els bolets en cistells de vímet, que permeten l’aireació i la dispersió de les espores al bosc mentre es camina. Les bosses de plàstic, en canvi, afavoreixen la fermentació i deterioren ràpidament els bolets. A més, cal deixar els exemplars massa petits perquè puguin madurar i complir el seu cicle biològic. La moderació és una altra clau essencial: no és millor boletaire qui torna amb més cistells, sinó qui ho fa amb criteri i respecte.
La temporada boletaire també ha de ser un moment per preservar el bosc. Cal evitar encendre foc, tenir precaució amb les cigarretes i no deixar cap mena de deixalla. Si es fa servir vehicle, s’ha de respectar la normativa d’accés motoritzat al medi natural i no malmetre camins ni marges. Aquest respecte per l’entorn és imprescindible perquè les generacions futures puguin continuar gaudint de la mateixa experiència.
Collir bolets pot ser una activitat gratificant, educativa i saludable si es fa amb responsabilitat. El coneixement, la prudència i el respecte pel bosc són les millors eines per gaudir d’una de les tradicions més estimades del nostre país.
Intoxicacions per bolets a Catalunya prevenció i emergència
Amb l’arribada de la tardor, molts boscos de Catalunya es converteixen en escenari de trobades boletaires que barregen gaudi, tradició i risc. Els bolets formen part de la cuina i la cultura popular, però alhora algunes espècies poden produir intoxicacions greus i fins i tot mortals si se les identifica incorrectament o se les consumeix sense precaució. El coneixement micològic és fonamental per evitar intoxicacions, que poden ser greus o fins i tot mortals.
Si algú creu haver consumit un bolet tòxic, és vital acudir de forma immediata al centre sanitari més proper. La rapidesa pot ser determinant. En cas de dubte, existeixen serveis de consulta micològica on es poden portar exemplars per a la seva identificació, però aquests bolets no s’han de consumir.
Quan una persona ingereix bolets tòxics, els primers símptomes apareixen entre mitja hora i tres hores després. En casos greus, com els que provoquen l’amanita phalloides, els efectes poden manifestar-se vuit o deu hores més tard. Les reaccions inclouen vòmits persistents, diarrees fortes, mals estomacals, suor freda, desorientació, vertigen i, en situacions extrems, deliris i prostració. Davant qualsevol senyal sospitós cal acudir immediatament al centre sanitari més proper; la rapidesa en atendre’n marca sovint la diferència entre una recuperació àgil i complicacions serioses.
Alguns bolets tòxics presenten una aparença molt similar als comestibles, fet que fa imprescindible identificar amb total seguretat cada exemplar abans de posar-lo al cistell. El bolet més perillós del nostre territori, l’amanita phalloides, és un exemple d’aquesta confusió potencial. Davant del dubte, cal descartar sempre l’exemplar sospitós i evitar proves casolanes infundades com posar-hi alls, patates o culleres de plata per veure si ennegreixen, un mite sense cap base científica.
Per ajudar en el diagnòstic, és recomanable portar restes dels bolets consumits —trossos no nets, sobres cuits o qualsevol part que es pugui identificar— o, si no és possible, conservar una mostra del vòmit. Una fotografia prèvia del bolet també pot ser d’utilitat. Aquest material permet que els especialistes determinin l’espècie responsable i estableixin un tractament adaptat, perquè cada bolet tòxic actua amb mecanismes diferents i l’atenció mèdica ha de respondre a això.
La Lepiota brunneoincarnata, no té tanta fama com l’Amanita phalloides però també és letal.
La prevenció és l’eina més potent per evitar situacions perilloses. Hi ha pautes que tots hauríem de seguir: collir només espècies que identifiquem amb certesa, rebutjar exemplars en mal estat o amb signes de deteriorament, evitar bolets recollits prop de zones contaminades com vorals de carreteres o àrees industrials, transportar-los en cistells que permetin ventilació i conservar-los amb cura per evitar fermentacions. Cada nova espècie que es prova ha de introduir-se amb moderació, perquè sovint la intolerància o reaccions al·lèrgiques apareixen quan l’organisme no està acostumat.
També és important cuinar bé els bolets. Alguns d’ells són comestibles només després de passar per una cocció adequada, mentre que crus o poc cuits poden resultar nocius. Menjar-los poc després de la collita ajuda a garantir frescor i evitar la proliferació de microorganismes que empitjoren el risc. Mantenir-los al frigorífic i consumir-los entre l’endemà i els tres dies permet conservar tant el sabor com la seguretat alimentària.
Al marge dels riscos personals, collir bolets comporta una responsabilitat envers el medi ambient: preservar el miceli tallant amb ganivet, no remoure la fullaraca que cobreix el sòl i evitar danys al sòl forestal. Tota acció al bosc té conseqüències: si es protegeix, tornarà a fructificar.
Bolets tòxics més freqüents a Catalunya
