Tàrrega omple Sant Eloi de cultura, tradició i emoció col·lectiva

Més enllà del seu valor lúdic, la cita s’ha consolidat com un espai d’identitat col·lectiva, fidel al segon diumenge de setembre i amb un poder de convocatòria que cada any atrau milers de persones.

L’Aplec, amb orígens documentats al segle XIII, ha arrencat de bon matí amb la tradicional missa cantada a l’ermita, a càrrec de la Coral Ramon Carnicer. L’ambient festiu ha anat in crescendo amb les danses de la Fal·lera Gegantera, les propostes lúdiques de Fefe i Cia per al públic infantil i, com no podia faltar, l’esmorzar típic de coca i préssec ofert per l’Associació d’Amics de l’Arbre.

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha encapçalat la trobada institucional, que s’ha convertit també en un espai de retrobament entre veïns, entitats i visitants que han decidit escapar-se unes hores de l’enrenou de FiraTàrrega per respirar l’aire tranquil del turó.

Un dels moments més destacats del matí ha estat el 40è Concurs Nacional de Colles Sardanistes de la Terra Ferma, que ha tornat a convertir l’esplanada dels dipòsits en un escenari de rotllanes i complicitats. Amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt com a acompanyament musical —en substitució de la Cobla Tàrrega per un canvi d’última hora—, el certamen ha comptat amb una dotzena de colles participants i un públic entusiasta que ha omplert l’espai. Les colles Dimoniets, Demà Jovencells, Guspira, Font de Valldans i Dolç Infern han estat les guanyadores en les diferents categories, mostrant l’alt nivell d’aquesta competició emblemàtica.

En paral·lel, el Club Agility Tàrrega ha ofert una exhibició canina que ha captivat petits i grans. Una vintena de gossos, sota les ordres dels seus ensinistradors, han superat circuits i obstacles demostrant disciplina i compenetració. Aquesta activitat, ja habitual en l’Aplec, s’ha consolidat com una de les preferides del públic familiar.

La jornada ha inclòs també un moment de record i reconeixement amb la presentació de la tradicional rajola commemorativa, que des de 1981 forma part del paisatge emocional del turó. Enguany, la peça ha homenatjat el 80è aniversari del setmanari Nova Tàrrega amb una il·lustració de l’escultura creada per Júlia Freixas, alumna de l’Escola d’Art Ondara, que va morir el passat juliol. La seva obra, presentada l’abril passat, ha quedat immortalitzada com a símbol de continuïtat i homenatge a la memòria local.

L’Aplec de Sant Eloi manté així viu l’esperit de celebració compartida que connecta generacions i reforça el vincle entre Tàrrega i el seu entorn natural, convertint la serra en escenari de convivència i orgull ciutadà.

El valor de mantenir les tradicions: una mirada des de l’Aplec de Sant Eloi

Cada segon diumenge de setembre, Tàrrega puja al turó de Sant Eloi. Ho fa amb els peus, sí, però sobretot amb el cor. L’Aplec que hi té lloc no és només una cita festiva. És una declaració d’intencions. És el testimoni viu d’una comunitat que manté viu el fil de la memòria col·lectiva, que troba en la repetició de gestos antics una forma de sentir-se part d’un tot. Mantenir les tradicions, en aquest sentit, esdevé molt més que un acte simbòlic: és una necessitat cultural i emocional.

En un món on la velocitat de les tecnologies i els canvis socials sovint ens desarrelen del territori i de la història, actes com l’Aplec de Sant Eloi ofereixen una pausa necessària. Són una invitació a aturar-se, mirar enrere i reconèixer el valor de les arrels. La coca amb préssec, les sardanes, les rajoles commemoratives, la missa cantada o les exhibicions de cultura popular no són rituals buits. Són eines de cohesió, de transmissió de valors, de reconeixement mutu entre veïns que, en molts casos, només es troben cara a cara en aquestes celebracions.

La tradició no és una fotografia antiga penjada a la paret. És una conversa viva entre generacions. Quan infants aprenen a dansar amb els gegants o a identificar el so de la cobla, quan els avis expliquen com era l’Aplec fa cinquanta anys o quan una nova família fa seu aquest dia, es produeix un traspàs silenciós però fonamental. Mantenir les tradicions és, en el fons, mantenir el diàleg entre el passat i el present. És posar les bases perquè el futur no sigui un desert d’identitat.

El cas de Tàrrega és exemplar. L’energia que hi posen les entitats locals, com l’Associació d’Amics de l’Arbre o els Amics de la Sardana, la implicació de les autoritats i, sobretot, la resposta del poble, mostren que la tradició pot conviure perfectament amb la modernitat. No cal escollir entre innovació i arrelament: el veritable repte és saber fer-les caminar juntes.

Celebrar l’Aplec de Sant Eloi és reafirmar, any rere any, que les festes no són només calendaris d’esdeveniments. Són els fonaments d’un relat comú. Un poble que manté les seves tradicions no és un poble ancorat en el passat, sinó un poble que sap cap on va perquè té clar d’on ve. I això, en un temps d’incerteses, és una de les fortaleses més grans que pot tenir qualsevol comunitat.