StopAgroparc reivindica el camp i el seu valor mediambiental
La portaveu de la plataforma StopAgroparc, Noemí Vilaseca, ha ofert una entrevista en la qual defensa amb contundència la pagesia tradicional, la importància de preservar els espais naturals i els ecosistemes locals.
La iniciativa que pretén desenvolupar un gran complex industrial i agro‑turístic entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, ha generat alarma per les seves implicacions sobre la flora, fauna i terres agrícoles protegides.
El projecte Agroparc Penedès es concep com una concentració i automatització d’instal·lacions: traslladar naus logístiques de l’àrea metropolitana i la fàbrica de Sant Pere Molanta fins a Gelida, instal·lar hivernacles tecnificats, infraestructures industrials, una biofactoria d’hidrogen i biogàs, tot plegat sobre una extensió de 258 hectàrees, de les quals unes setanta es destinarien a infraestructures sobre sòl agrícola protegit.
Vilaseca explica que l’empresa ha seleccionat una zona agrest ecològicament rica —amb vinya protegida, territoris de fauna abundant i connectors ecològics reconeguts— i ha intentat adaptar el projecte al terreny, en comptes de buscar un espai menys sensible. Noemí alerta que aquest projecte comportarà una transformació irreversiblement profunda del territori si no es reverteix el plantejament.
Respecte a les afectacions mediambientals, Vilaseca destaca que l’àrea projectada és hàbitat de l’àliga cuabarrada, espècie amenaçada que fa servir els connectors ecològics del territori per desplaçar‑se entre les muntanyes de Montserrat i la serra de l’Ordal. Subratlla que situar infraestructures sobre aquests corredors naturals fragmentaria ecosistemes, limitaria el flux de fauna i posaria en perill espècies i hàbitats locals. A més, assenyala que la sobreexposició al desenvolupament d’infraestructures com els hivernacles hidropònics xoca amb els estàndards de producció ecològica que imperen a la DO Penedès.
Un altre punt de fricció rellevant que Vilaseca ha exposat és l’aigua com a recurs escàs i determinant. L’agricultura de secà fa anys que pateix els efectes de la sequera, i els pagesos van sol·licitar recollir aigua de la depuradora de Gelida per regar ceps en situació crítica. Per contra, la planta Agroparc preveu derivar aigua mitjançant una canalització des de la depuradora per ús industrial i logístic, una mesura que Vilaseca interpreta com una apropiació d’un recurs comú. També ha alertat de l’increment del trànsit de mercaderies i persones, infraestructures viàries inadequades i l’omissió, segons ella, del planejament previst per si aquesta zona s’industrialitzés en el futur.
Des de StopAgroparc han encarat la decisió judicial que ha aturat temporalment les obres com una oportunitat per reprendre el debat sobre urbanisme, protecció del paisatge i models de desenvolupament que siguin sostenibles. Vilaseca recorda que el projecte ha estat declarat projecte d’interès territorial, fet que li ha permès saltar certs controls, tot i això confia que el procés de presa de decisions incorpori la veu de la pagesia, la comunitat científica i els actors socials perquè es respecti la configuració del territori i les normes ambientals existents.
