Nou mix IA de Ràdio Verdú: orgues, cant gregorià i la veu de la Sibil·la

Amb l’objectiu de recuperar-ne la seva essència i alhora experimentar amb noves formes de creació, hem produït una peça musical mitjançant models d’intel·ligència artificial generativa. Aquesta composició ha estat creada utilitzant xarxes neuronals entrenades en centenars de mostres d’orgue litúrgic i textures sintètiques, combinant sons analògics i digitals a través de síntesi modular i modelatge algorítmic.

El resultat és una obra original que dialoga entre la tradició espiritual de l’orgue i la capacitat de la tecnologia per generar atmosferes inèdites, amb una estructura harmònica basada en escales eclesiàstiques i una evolució tímbrica que recrea l’ambient d’una catedral, però amb matisos que desafien les formes musicals convencionals. Aquesta proposta forma part d’un projecte més ampli de recerca i creació sonora que impulsem des de l’emissora per posar la tecnologia al servei de la cultura local.

La composició ha estat desenvolupada a partir d’una base harmònica interpretada amb orgue tubular digital, utilitzant registres greus i mitjans que evoquen l’acústica d’una catedral romànica. Sobre aquesta base, s’hi han superposat capes de sintetitzadors analògics amb modulacions suaus, dissenyades per aportar textura atmosfèrica i un efecte de suspensió temporal.

Els sintetitzadors utilitzen formes d’ona sinusoidal, tractades amb reverberació d’alta difusió i filtres de tall lent per aconseguir una sensació d’espai sagrat. La línia vocal femenina ha estat composta amb una seqüència de fonemes vocals (sense text), dissenyada per afavorir la cantabilitat natural i la ressonància amb les harmonies de fons.

La composició de la veu femenina està inspirada en el cant de la Sibil·la, una antiga profecia cantada d’origen medieval que ha perdurat al llarg dels segles amb una força ritual i mística incomparable que dona a la peça un to profètic i arcaic, evocant una veu que sembla sorgida del fons del temps per anunciar, més que per explicar, el misteri de l’existència. Aquesta veu femenina es presenta amb una entonació modal propera al cant gregorià, però amb una timbració més cristal·lina i etèria, pròpia de les veus sintetitzades.

Finalment, s’hi han integrat fragments corals de caràcter gregorià, processats amb estèreo ampliat i equalització subtil per no competir amb la veu solista, generant un diàleg entre la tradició litúrgica i la sensibilitat contemporània del disseny sonor.

Cal tenir en compte l’esforç i la dedicació que ha requerit la producció d’aquesta peça, especialment per la complexitat que implica la mescla i l’optimització de la qualitat sonora de les veus, tant de la solista com del cor. Integrar aquestes capes vocals amb els fons sintetitzats i mantenir-ne l’equilibri harmònic ha suposat moltes hores de treball intens, així com centenars de proves i ajustos tècnics fins assolir el resultat desitjat. Es tracta d’un procés meticulós on cada detall ha estat treballat amb cura per preservar l’expressivitat i la coherència estètica.

Com a resultat de l’èxit assolit amb aquesta primera producció experimental, tant per la qualitat sonora com per la bona acollida entre l’audiència, ja estem treballant en noves composicions dins d’aquest mateix univers musical. Paral·lelament, estem desenvolupant un programa temàtic específic, que aprofundirà en l’espiritualitat sonora, les textures litúrgiques. Aquest espai s’emetrà diàriament en horari nocturn dins el fil de ràdio en directe, per oferir una experiència íntima i immersiva als oients.