Manifestació en defensa del territori a la ciutat de Lleida

La mobilització, que compta amb el suport de setze entitats de diferents punts del territori, vol denunciar el model actual d’implantació de projectes energètics i infraestructures que, segons els convocants, es fa d’esquena al territori i agreuja la situació de les zones rurals.

La protesta començarà a les 11 del matí a la plaça Ricard Viñes i recorrerà diversos punts emblemàtics de la ciutat, com la seu del Departament d’Acció Climàtica, fins arribar davant la delegació del Govern, on es llegiran els parlaments de les entitats organitzadores i de persones vinculades a la pagesia, el medi ambient i l’activisme territorial.

Les organitzacions convocants volen fer visible el seu rebuig a la concentració creixent de parcs fotovoltaics, instal·lacions eòliques, plantes de biogàs i altres infraestructures que, segons denuncien, “responen a interessos especulatius” i no deixen cap retorn real a les comunitats que les acullen.

Una de les veus més actives és la de Víctor Altés, membre d’Horta Lleida – Pobles Vius, que remarca que les crítiques no van dirigides a les energies renovables en si, sinó a la manera com s’estan desenvolupant: “Diem renovables sí, però així no. No estem en contra que un ramader pugui fer una planta de biogàs a la seva explotació per gestionar els purins, però el que veiem sovint és un desplegament massiu sense debat ni consens, com passa a la Sentiu de Sió, Anglesola o Alcarràs”.

El manifest que sustenta la convocatòria ha rebut l’adhesió de més d’un centenar d’entitats, col·lectius i persones a títol individual, i planteja una crítica frontal al model que associa la transició energètica amb grans projectes centralitzats. Segons Pobles Vius, s’està perpetuant una lògica d’explotació territorial que transforma el món rural en una zona de sacrifici, útil per abocar-hi residus, extraure-hi recursos i instal·lar-hi infraestructures amb escàs control democràtic. El manifest inclou, a més, una denúncia de la concentració de poder en mans d’oligopolis energètics i acusa les administracions de protegir aquests interessos, deixant al marge les comunitats afectades.

La plataforma insisteix que el desenvolupament energètic actual no representa un canvi profund de model, sinó una agregació tecnològica pensada per mantenir els nivells de consum existents. Aquest escenari, afirmen, no només no resol la crisi ecològica, sinó que aprofundeix en les desigualtats territorials i debilita la vida als pobles, que veuen com el seu entorn es transforma sense tenir veu ni vot.

La protesta d’aquest diumenge vol servir de punt d’inflexió per obrir un debat més ampli sobre quin tipus de desenvolupament es vol per a les comarques de Ponent i per al conjunt del món rural. Amb una convocatòria àmplia i transversal, Pobles Vius crida a defensar un territori viu, amb capacitat de decidir sobre el seu futur i amb un model energètic que posi la vida i el benestar de les comunitats al centre.

Pobles Vius reclama una transformació energètica justa i arrelada al territori

En el marc de la manifestació prevista aquest diumenge 5 d’octubre a Lleida, sota el lema *“Defensem la terra, volem pobles vius: no som un abocador ni una colònia energètica”*, la plataforma Pobles Vius ha fet públiques les seves propostes per impulsar un model energètic alternatiu. El moviment, que aplega un ampli ventall d’entitats de Ponent i d’arreu del país, advoca per una transició que no perpetuï dinàmiques d’explotació territorial, sinó que situï la vida rural, la sostenibilitat i la sobirania energètica al centre de les decisions.

Segons l’entitat, cal superar l’actual sistema energètic i revolucionar les relacions de poder que el sostenen, apostant decididament per les renovables però sense reproduir esquemes de concentració, ni imposar nous projectes sobre sòls agraris, espais naturals o paisatges rurals. Pobles Vius reivindica que la planificació ha de partir de les necessitats reals de consum i adaptar-les als recursos disponibles a llarg termini, i no pas al revés. Aquesta visió s’emmarca en els principis que recull la Llei 16/2017, segons la qual la transformació energètica ha de basar-se en la proximitat, la recuperació d’espais ja alterats i la implicació directa de la població local en la generació distribuïda d’energia.

Entre les reivindicacions que es faran sentir diumenge a la capital del Segrià, destaca la demanda d’una moratòria immediata en la tramitació de macroprojectes energètics, de residus i logístics. Aquesta aturada temporal hauria de donar pas a un procés de debat i planificació amb garanties democràtiques, en què els territoris rurals puguin exercir realment el seu dret a decidir sobre el futur del seu entorn. La plataforma exigeix també la revisió participativa de l’estratègia catalana del biogàs, així com una protecció efectiva del sòl agrícola davant dels processos urbanístics, per tal de garantir la sobirania alimentària i evitar la pèrdua irreversible de terres fèrtils.

El manifest que sustenta la convocatòria també inclou propostes en clau de desenvolupament rural i agroecologia, com ara facilitar l’accés a la terra per afavorir el repoblament del món rural, el foment de la ramaderia extensiva i la promoció de sistemes agrícoles sostenibles. En el mateix sentit, es reclama un impuls clar a les comunitats energètiques locals, amb estructures de governança democràtica i arrelades al territori, com a alternativa als grans operadors que monopolitzen la producció i distribució d’energia.

La denúncia de Pobles Vius s’alimenta també de casos concrets que exemplifiquen el model especulatiu que rebutgen. Segons una informació publicada per La Directa, només a la ciutat de Lleida i el seu entorn immediat, empreses com Solaria i Ignis impulsen el que serà el parc fotovoltaic més gran de Catalunya, amb una ocupació prevista de 600 hectàrees de sòl agrícola de regadiu. El projecte, promogut sobre terrenys propietat del grup agroalimentari Vall Companys, inclou a més una línia de molt alta tensió que travessarà l’horta lleidatana per evacuar l’electricitat generada. El desplegament, segons la plataforma, exemplifica una dinàmica extractiva sense retorn territorial, impulsada des de grans capitals i estructures empresarials allunyades de la realitat local.

Amb aquesta mobilització, Pobles Vius aspira a obrir un espai de visibilització i resistència, però també de proposta i construcció. El moviment reivindica el dret de les comunitats rurals a decidir quin model volen per als seus pobles i com volen participar en la transició ecològica, posant en qüestió la suposada neutralitat de determinats projectes i situant el debat sobre l’energia en el cor de la política territorial.