La comarca de l’Urgell viu una etapa de transformació marcada pel creixement sostingut de la població, l’augment de la diversitat cultural i l’evolució d’un model econòmic que combina la tradició agrícola amb la consolidació de sectors industrials i de serveis. Aquest conjunt de dinàmiques situa el territori en una trajectòria d’adaptació i canvi constant.
Un dels indicadors més rellevants és l’increment demogràfic experimentat en la darrera dècada. Tàrrega, capital de la comarca, ha assolit el 2024 una xifra de 19.267 habitants, fet que representa un augment del 16,4% respecte a l’any 2014. Aquesta és la pujada més significativa des del 2008 i està sostinguda per un saldo vegetatiu positiu, és a dir, més naixements que defuncions. Aquest fenomen, poc habitual en zones rurals de Catalunya, demostra la capacitat de la ciutat per retenir i atreure població. En paral·lel, municipis com Bellpuig i Agramunt també registren tendències de creixement, configurant un eix urbà amb potencial de centralitat dins de la plana de Lleida.
Tàrrega destaca també per la seva composició poblacional plural. El 26,36% dels seus habitants són d’origen estranger, amb presència de fins a 71 nacionalitats diferents. Les comunitats més nombroses són originàries del Marroc, Romania, Ucraïna, Colòmbia, Bulgària i el Senegal. Aquesta diversitat afegeix una nova capa a la identitat del municipi, generant desafiaments i oportunitats tant des del punt de vista social com econòmic. La convivència intercultural, l’accés als serveis i l’adaptació dels sistemes educatius i sanitaris són àrees on la transformació demogràfica ja es fa notar.
L’evolució econòmica de l’Urgell mostra una transició progressiva. L’agricultura continua sent un pilar fonamental, amb cultius tradicionals com el blat, l’ordi, la civada, l’olivera, la vinya i els ametllers. La irrupció del canal d’Urgell, amb la seva capacitat de convertir terres de secà en regadiu, ha estat clau per diversificar la producció agrícola i afavorir l’aparició de nous cultius com l’alfals i la fruita dolça. També s’han introduït noves varietats de vinya adaptades a un mercat més competitiu.
Tanmateix, actualment és la indústria el sector que ocupa més persones a la comarca. Polígons industrials a Tàrrega, Bellpuig i Agramunt concentren la major part de l’activitat, amb empreses de dimensions mitjanes i grans que operen en sectors com l’alimentació, la metal·lúrgia o la fabricació de materials. El creixement del sector serveis i el comerç ha contribuït a diversificar encara més el teixit econòmic, creant llocs de treball i dinamitzant els espais urbans. La comarca ha sabut combinar la presència d’activitats econòmiques arrelades amb una progressiva incorporació a dinàmiques de modernització.
El dinamisme empresarial també es reflecteix en la distribució territorial de l’activitat. Mentre que els municipis de més població acullen les empreses amb més capacitat productiva, els pobles petits mantenen una economia basada en explotacions agrícoles familiars i petites indústries, sovint vinculades a l’elaboració artesanal i al mercat local.
Aquest conjunt de dades i tendències dibuixa un escenari de futur on la comarca de l’Urgell es posiciona com un territori capaç de créixer, adaptar-se i mantenir el vincle amb el seu entorn i la seva història, alhora que avança en cohesió social i diversificació econòmica.
En aquest context de canvi, la comarca comença a evidenciar una escletxa important en l’àmbit tecnològic. Malgrat els avenços econòmics i socials, l’Urgell manté un ritme lent en la digitalització dels serveis públics i en la implantació de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial. A hores d’ara, molts ajuntaments petits no disposen d’infraestructures tecnològiques suficients per aplicar solucions digitals eficients, i el teixit empresarial local encara no ha integrat plenament els beneficis que poden oferir eines com l’anàlisi de dades, l’automatització o l’atenció digitalitzada al client.
Aquesta situació pot limitar el creixement futur si no es fa una aposta decidida per la modernització. En un context global on la competitivitat es defineix en gran mesura per la capacitat d’adaptació tecnològica, l’Urgell corre el risc de quedar al marge de les dinàmiques innovadores si no es reforça el suport a la transició digital. Calen iniciatives que promoguin la formació tecnològica en àmbits com l’agricultura de precisió, la gestió intel·ligent de serveis municipals o l’emprenedoria digital. Així mateix, la intel·ligència artificial pot esdevenir una eina clau per optimitzar processos, millorar la presa de decisions i fomentar la personalització dels serveis en sectors com l’educació, la salut o el comerç local.
Invertir en tecnologia no és un luxe, sinó una condició per garantir que els avenços socials i econòmics dels darrers anys tinguin continuïtat i consolidació. L’Urgell ha demostrat capacitat d’adaptació en molts àmbits. Ara el repte és sumar la innovació tecnològica com a eix estructural del seu desenvolupament.