L’amenaça invisible d’Internet: quan el progrés esborra la cultura

En ple segle XXI, el món digital evoluciona a un ritme vertiginós. Tot sembla avançar cap a noves fites tecnològiques, plataformes més potents, aplicacions intel·ligents i serveis que prometen fer la vida més fàcil. Però sota aquesta façana d’eficiència i modernitat, es gesta un fenomen que molts prefereixen ignorar: la pèrdua massiva i silenciosa de continguts, serveis i espais culturals a Internet, una desaparició que posa en risc no només el coneixement acumulat, sinó també la diversitat lingüística i cultural.

A mesura que tanca un vell servidor, que es desmantella un fòrum o que s’actualitza una aplicació sense mantenir els arxius antics, milers de documents, pàgines, vídeos i projectes es perden per sempre en l’oblit digital. Aquesta “netedat” tecnològica, que sovint es presenta com a necessària per millorar el rendiment i la seguretat, està esborrant la memòria d’Internet. La desaparició de blogs, webs personals, repositoris de documents i arxius locals no és anecdòtica; és el símptoma clar d’una transformació on només sobreviuen els gegants:

Les grans corporacions tecnològiques decideixen qui té èxit, què es conserva i què cau en l’oblit.

Aquesta concentració del poder digital en poques mans té conseqüències devastadores per a la cultura i, especialment, per a les llengües minoritàries. Les noves eines d’intel·ligència artificial, xats conversacionals, assistents virtuals o aplicacions basades en models de llenguatge es desenvolupen principalment en anglès i altres llengües dominants. Mentrestant, idiomes com el català, que representa l’expressió d’una cultura i unes tradicions mil·lenàries, queden relegats, amb dificultats evidents per ser presents en aquestes plataformes.

És una amenaça real, constant i silenciosa, que no fa soroll però que pot acabar esborrant la nostra llengua i la nostra identitat cultural de l’espai digital global. I el més preocupant és que aquest procés no es produeix per qüestions polítiques, sinó per la inèrcia tècnica d’un sistema que afavoreix el que és gran, centralitzat i rendible, mentre margina tot allò que és petit, local, de difícil monetització i culturalment específic.

En aquest context global d’erosió digital i concentració de poder a la xarxa, les petites poblacions rurals com Verdú i tants altres pobles del nostre entorn esdevenen espais especialment vulnerables. Si a les ciutats ja es fa evident la dificultat per mantenir viva la cultura pròpia dins els nous ecosistemes digitals, en els pobles petits aquesta bretxa és encara més profunda. A la pèrdua progressiva de continguts i serveis tradicionals a Internet s’hi suma una realitat quotidiana: la manca d’infraestructures digitals avançades, l’accés limitat a la formació tecnològica i, sovint, una cobertura d’internet precària.

Aquesta combinació d’obstacles converteix els entorns rurals en autèntics deserts digitals, on la cultura, la llengua i la identitat local tenen cada cop menys oportunitats de fer-se visibles i de competir en igualtat de condicions en l’àmbit global. Quan una nova eina, aplicació o plataforma digital arriba, moltes vegades ho fa en idiomes que no són el nostre i amb requisits tècnics que dificulten l’accés des d’aquests territoris.

Això contribueix a l’aïllament digital i cultural, agreujant una situació que posa en perill no només la participació activa de la població rural en el món digital, sinó també la preservació de la seva memòria, els seus costums i el seu patrimoni immaterial. La desaparició de webs locals, arxius digitals i continguts en català o en clau rural no és un fet anecdòtic; és un símptoma d’una pèrdua col·lectiva que, si no es corregeix, condemnarà els pobles petits a una invisibilitat progressiva en el mapa cultural i digital global.

A Ràdio Verdú som conscients d’aquest perill i malgrat les nostres dimensions modestes, fem tot el que podem per plantar cara a aquesta deriva. Per això, hem apostat per la creació de continguts en català en tots els formats possibles, des de la ràdio tradicional fins a les xarxes socials i les plataformes digitals. Hem anat més enllà participant en el entrenament de models d’intel·ligència artificial en llengua catalana, aportant la nostra veu, els nostres programes i continguts per ajudar a preservar l’ús de la nostra llengua en aquestes noves tecnologies.

A més, fem pedagogia sobre aquest gran problema. Hem explicat als nostres usuaris què està passant a Internet, com desapareixen webs i serveis que formaven part del nostre dia a dia, i per què és vital reclamar espais per al català i per a la cultura local en el món digital.

No és només una qüestió de nostàlgia, és una qüestió de supervivència cultural. Si deixem que Internet es converteixi en un espai únic, uniforme i dominat per poques llengües i grans plataformes, desapareixerem com a poble, com a cultura i com a llengua. La lluita per la diversitat digital és la nova lluita per la nostra identitat. I des de Ràdio Verdú, hi serem.