La verema 2025 pot portar vins catalans d’anyada excel·lent
Després de diverses temporades marcades per la incertesa climàtica i la pressió econòmica, la verema 2025 a Catalunya es presenta amb una personalitat pròpia i equilibri entre la resiliència de la vinya i la persistència dels qui la treballen.
La qualitat del raïm és, segons les primeres observacions preliminars, molt bona. Un fet que genera optimisme contingut entre els professionals del sector.
L’anyada ha vingut marcada per unes pluges benvingudes a la primavera, que han permès a moltes vinyes recuperar-se parcialment de la tensió acumulada en temporades anteriors. Tanmateix, l’estiu ha tornat a posar a prova la resistència del cep amb dues onades de calor consecutives que han obligat a avançar les veremes en moltes zones. Aquesta maduració accelerada ha estat, en certa manera, una cursa contra el rellotge per preservar acideses i frescor. El resultat? Mosts amb bona estructura, aromes nets i expectatives d’envelliment que, si es confirmen, consolidaran aquesta com una anyada memorable.
Les característiques climàtiques d’aquest any han contribuït a obtenir raïms sans, sense presència de fongs ni plagues greus, tret d’algunes afectacions puntuals. Això és clau per a l’expressió aromàtica i el potencial del vi, especialment en varietats que mostren el seu millor perfil quan la pell arriba intacta al celler. S’esperen vins frescos, amb bona acidesa i volum, i una expressió varietal fidel, tant en blancs com en negres. La maduresa fenòlica, que sovint es veu compromesa en anyades curtes, enguany s’ha assolit amb relativa estabilitat.
Aquest cicle vegetatiu ha posat de manifest un factor clau per a la viticultura catalana: l’adaptació. Les varietats tradicionals i autòctones, més ben adaptades a la sequera i als sols pobres, han demostrat un comportament més fiable. Això reforça la tendència creixent entre els viticultors de tornar a confiar en el patrimoni varietal propi. La verema ha estat també ràpida, sense grans pauses entre varietats, fet que ha tensionat la logística dels cellers, però ha permès mantenir la qualitat en la vinificació.
Més enllà de la qualitat enològica, l’anyada 2025 posa damunt la taula realitats estructurals que preocupen. El contrast entre una verema prometedora i les dificultats econòmiques del sector és evident. Tot i els avenços en sostenibilitat i la professionalització dels productors, encara hi ha un desequilibri en la cadena de valor del vi.
El preu del raïm, massa sovint subjecte a dinàmiques de mercat injustes, continua sent un fre per a la viabilitat dels petits productors.
Aquesta desconnexió entre el valor del producte al mercat final i la remuneració al pagès qüestiona el compromís de determinades empreses amb el territori i amb la viticultura com a ofici. Així i tot, l’anyada 2025 representa una oportunitat per tornar a mirar el futur amb una copa a la mà i un bri d’esperança. Els vins que naixeran d’aquesta collita, si res no es torça en celler, seran el testimoni d’un territori que, tot i les adversitats, no es resigna. I que, copa a copa, segueix explicant la seva història.
