Les Càritas Diocesanes d’Urgell, Lleida i Solsona van presentar aquest dimecres 18 de juny la memòria d’activitats corresponent a l’any 2024. L’acte es va celebrar al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i va comptar amb la participació de representants eclesiàstics i directius de les entitats, destacant la presència del Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez.
En la seva intervenció d’obertura, Mons. Giménez va posar èmfasi en el paper de Càritas com a expressió concreta de l’amor cristià, destacant que “l’Església que estima i acompanya” es fa visible a través d’aquesta entitat. Va voler reconèixer la dedicació de totes aquelles persones que, dia rere dia, treballen per acompanyar les persones més vulnerables. El director de Càritas Lleida, Rafael Allepuz, va aprofitar la trobada per fer una crida a una major implicació institucional, alertant que la pobresa actual és una problemàtica estructural, invisible i amb múltiples formes, que demana una resposta més coordinada i profunda per part de tots els agents socials.
La persistència i consolidació de la pobresa com a fenomen estructural ha estat el punt de partida de la recent intervenció del secretari general, Francesc López, qui ha obert l’acte amb una declaració contundent: “Ens trobem davant una situació de no recuperació”. Les dades disponibles no apunten a una millora, sinó que confirmen una tendència preocupant: la pobresa es cronifica, esdevé menys visible i cada vegada més difícil de combatre. En aquest context, l’augment sostingut dels preus en serveis essencials com l’habitatge, l’alimentació i el transport està provocant un ofec econòmic per a moltes famílies que no poden assumir el cost de la vida quotidiana.
Un dels àmbits que genera més alarma és l’accés a un habitatge digne.
Francesc López ha exposat que es detecten casos creixents d’infrahabitatge, especialment entre famílies amb infants i adolescents que es veuen forçades a compartir espais amb persones que ja no formen part del nucli familiar. Aquesta situació no només empitjora les condicions físiques de vida, sinó que té un impacte directe en la salut emocional i el desenvolupament dels més joves. Aquesta precarietat també té una dimensió que traspassa generacions: el 70% de les llars ateses per Càritas tenen menors a càrrec, i aquestes criatures corren el risc de repetir el cicle de pobresa si no es posen en marxa estratègies de ruptura dels cercles d’exclusió.
Les dades presentades a la memòria mostren una activitat creixent. Durant el 2024, les tres Càritas han atès prop de 8.000 persones de forma directa i més de 17.000 de manera indirecta. L’esforç econòmic que ha implicat aquesta acció s’enfila fins als 8.716.286 euros, xifra que representa un increment superior al 10% respecte a l’any anterior. Aquest augment s’ha traduït en una millora substancial dels recursos destinats a programes d’acció social, que han superat els 4 milions d’euros. Els gairebé 5 milions restants s’han canalitzat cap a iniciatives d’inserció laboral i treball protegit, a través d’empreses d’inserció i fundacions laborals.
Aquest increment pressupostari ha permès ampliar i reforçar els serveis oferts. En concret, els recursos destinats exclusivament a acció social han augmentat un 12,11%, cosa que ha facilitat millores en l’atenció, major cobertura territorial i l’arribada a zones on fins ara no s’havia requerit intervenció directa. Un dels focus destacats d’aquest creixement ha estat l’expansió cap a àrees rurals, on la presència de serveis socials és sovint més limitada i fragmentada.
L’acte al IEI va ser, més que una simple presentació de dades, una oportunitat per posar veu i rostre a les realitats que diàriament afronta l’entitat. Amb discursos que combinaven la denúncia i l’esperança, els representants de Càritas van posar damunt la taula la necessitat de continuar avançant cap a una societat més justa, on les accions no només alleugin, sinó que transformin.
Des de l’organització, s’ha destacat l’esforç col·lectiu per mantenir i ampliar l’abast de la seva acció. El secretari general de Càritas Diocesana de Lleida ha subratllat que el compromís de més de 1.100 persones voluntàries i el suport de socis i donants han estat clau per fer front a una realitat cada cop més exigent. Aquest any s’han obert nous punts d’atenció, especialment en zones rurals on abans no era necessària la seva presència, però on la realitat social ha experimentat un gir significatiu. L’increment del 12,11% en recursos destinats a acció social ha permès reforçar serveis i canals d’atenció, mentre que els ajuts directes han augmentat un 17%, assolint els 883.539 euros. Aquesta quantitat s’ha destinat principalment a garantir el dret a l’habitatge, cobrir subministraments bàsics i assegurar una alimentació digna per a les persones més afectades.
Rafael Allepuz, director de Càritas Lleida, ha destacat que aquestes xifres, per sí soles, no són suficients per revertir les desigualtats creixents i ha fet una crida directa a les administracions perquè assumeixin amb més contundència la seva responsabilitat. Ha remarcat la necessitat de polítiques públiques valentes per reduir la bretxa entre els qui tenen més i els qui tenen menys. També ha volgut posar l’accent en un aspecte sovint invisibilitzat: la salut mental. Moltes de les persones que arriben a Càritas ho fan després d’anys de patiment, amb un desgast emocional profund que requereix una atenció específica. En aquest sentit, s’estan orientant recursos per donar resposta a aquestes necessitats, sovint ignorades.
Amb un to més pastoral, el bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, ha inaugurat l’acte amb paraules de gratitud i esperança. Ha posat en valor el paper de Càritas com a representació concreta de la caritat cristiana, recordant que l’entitat és “l’Església que estima i acompanya”. Ha expressat la seva admiració per totes les persones que, amb la seva dedicació, contribueixen a fer realitat una tasca de gran impacte social, i ha reivindicat que ajudar no és només alleujar, sinó també dignificar. Així, ha conclòs que el treball de Càritas és essencial en una societat que sovint obvia el patiment dels qui viuen al marge.
Font: Bisbat d’Urgell
