Meta no sap parlar en català

A les xarxes socials, diversos testimonis denuncien una maniobra tan subtil com irritant.

Ràdio VerdúFa 5 horas

3.287 2 minuts de lectura

OPINIÓ

En ple auge de la intel·ligència artificial, Meta AI —el servei que ofereix la gegantina Meta a través de canals com WhatsApp— ha començat a despertar sospites i frustracions entre usuaris catalans.

El xatbot, tot i començar responent en català, esborra la resposta i la substitueix per un missatge en què afirma que encara “no entén Catalan”, però que “hi està treballant”.

Aquesta escena no és una excepció ni un error anecdòtic. És un patró. I des de Ràdio Verdú ho hem comprovat de primera mà. En iniciar una conversa amb Meta AI a WhatsApp en català, la resposta inicial en la nostra llengua s’autodestrueix amb una rapidesa sospitosa. En lloc seu, apareix un missatge impersonal i macarrònic que declara —amb to de promesa eterna— que el català encara està en procés d’aprenentatge.

És preocupant que una empresa que es presenta com a capdavantera en tecnologia global encara manifesti tanta manca de sensibilitat lingüística. La resposta esborra literalment el català del mapa, com si fos un error a corregir, un lapsus digital. A diferència del castellà, del francès o d’altres llengües amb reconeixement automàtic, el català queda en un limbe artificial, mig reconegut, mig ignorat. I aquesta ambigüitat no és innocent.

Aquest fenomen va molt més enllà del tecnicisme. No parlem d’un simple bug o d’un descuit. Parlem d’una decisió estructural. Perquè quan una IA és capaç de parlar idiomes tan minoritaris com l’islandès o el gal·lès, però s’atura en sec davant el català, la pregunta s’imposa sola: fins a quin punt el problema és tècnic… i fins a quin punt és cultural o comercial?

El cas és especialment sagnant perquè Meta no és una empresa qualsevol. És la mateixa que proclama la seva aposta per la inclusió, la diversitat i l’adaptació local. Però quan toca aplicar aquests valors a llengües com el català, la coherència s’esvaeix. El català —amb milions de parlants— no és una nota al peu de pàgina. És una llengua viva, dinàmica, amb una producció cultural pròpia i amb reconeixement institucional en diversos territoris d’Europa. Negar-li el dret de ser atesa tecnològicament en igualtat de condicions és, com a mínim, una forma sofisticada de menyspreu.

Hi ha qui dirà que és una qüestió de mercat. Que les empreses inverteixen on hi ha retorn econòmic. Però aquesta excusa s’esmicola davant els fets: el català té una presència digital i cultural molt superior a altres llengües que sí han estat prioritzades. Aleshores, per què aquesta negació tan persistent? Potser perquè defensar el català en el món tecnològic no dona titulars globals, però sí exigeix compromisos clars i decisions valentes.

Des de la perspectiva periodística, aquest cas recorda els grans temes que va denunciar Joseph Pulitzer: la veritat amagada sota la superfície, el poder actuant de manera invisible, les veus petites ofegades per la maquinària gegant. I aquí no estem parlant només de llengua, sinó de representació, d’accés, de respecte. Quan una IA esborra el català, està esborrant una identitat. I això, en l’era digital, és tan greu com silenciar una veu en un debat.

Meta té recursos, capacitat i influència per fer-ho millor. Però de moment, tria la comoditat del silenci algorítmic. I això ens interpel·la a tots. Perquè cada resposta esborrada és també una absència que crida. I cada llengua ignorada és una oportunitat perduda per construir un món més just i plural.