Resum dels principals temes presents en els documents, centrant-nos en la relació senyorial i la vida a la vila de Verdú:
Briefing sobre les Relacions Senyorials i la Vida a Verdú
Aquest document revisa els aspectes fonamentals de les relacions senyorials, especialment en el context de la vila i terme de Verdú, a partir dels documents proporcionats. Es destaquen els deures i les obligacions dels vassalls cap als senyors, els drets i poders dels senyors, i les dinàmiques de transmissió de la propietat i jurisdicció, il·lustrades amb exemples concrets de Verdú.
Temes principals:
- Naturalesa de la Relació Vassall-Senyor: Els documents descriuen una relació de subjecció personal on el vassall deu fidelitat i serveis al senyor, arribant fins i tot a deure la vida del senyor per sobre de la pròpia.
- Deures i Prestacions del Vassall: Es detallen les obligacions dels vassalls, que inclouen el reconeixement del dret senyorial, la submissió a la justícia del senyor (“fermar dret”), el lliurament de la potestat del feu, el servei en temps de guerra i pau, i el pagament de rendes i serveis diversos.
- Drets i Poders del Senyor: La font subratlla l’ampli poder del senyor, especialment en l’àmbit de la jurisdicció. Els senyors al·lodials podien empresonar súbdits, confiscar béns de manera arbitrària (“ius maletractandi”), i exercir justícia. La plenitud de la jurisdicció, incloent la capacitat d’imposar penes de mort i mutilació, podia ser reservada al príncep, però també es podia adquirir per compra o donació, com il·lustra el cas de l’abat de Poblet a Verdú.
- Tipus de Vincles Senyorials: Es diferencien els vincles de caràcter personal, lligats a l’homenatge de fidelitat i prestacions estipulades (trencables per renúncia amb pèrdua del feu o pagament), dels vincles de caràcter merament al·lodial, basats en l’apropiació de terres o el naixement i habitació en les propietats del senyor.
- Emfiteusi: Es menciona l’emfiteusi com un contracte d’origen romà on el propietari cedeix terres a canvi d’una renda.
- Imprescriptibilitat dels Béns Eclesiàstics: Es destaca que els béns dels cenobis on hi ha un altar i es guarda vida religiosa són inalienables i imprescriptibles, amb donacions fetes a perpetuïtat.
- Jurisdicció en la Vila de Verdú: Els documents detallen la transició de la jurisdicció sobre Verdú. Inicialment en mans de senyors laics, la venda per Guillem de Cervera al monestir de Poblet l’any 1227 transfereix al monestir “omnem jurisdictionem, et omnem dominationem” sobre el castell, vila, terme, i els seus habitants, incloent drets sobre impostos, justícia, i serveis. La compra posterior per l’abat de Poblet al Rei Joan I l’any 1338 de la plena jurisdicció (“merum et mixtum imperium, omnemque aliam jurisdictionem, quamcumque altam et baixiam”) solidifica el control senyorial del monestir sobre la vila.
- Dretes i Gravàmens sobre els Habitants de Verdú: Es llisten diverses obligacions dels habitants de Verdú envers el senyor (en aquest cas, el monestir de Poblet), com el pagament de censos en diners o espècie, impostos diversos (“fumum, questias, collectas, toltas, forcias, ademprivos, bannos, districtiones”), delmes de collites (blat, olives, cànem, lli), l’ús obligatori dels molins i forns senyorials amb els pagaments corresponents, i els “lluïsmes” (pagaments per alienació de propietats).
- Autonomia Municipal (limitada) a Verdú: Tot i el fort domini senyorial, els documents també reflecteixen cert grau d’organització municipal i drets dels habitants, com la facultat dels particulars de Verdú de no confessar al monestir propietats sota altre domini directe, la retenció per part de la universitat (la comunitat d’habitants) de terres vacants o l’establiment d’altres persones en elles (abans privativa de l’abat), i l’exercici de jurisdicció per part dels regidors municipals sobre furts menors i l’administració de la séquia (“incilis”). Es pacta que els llibres i escriptures de la universitat s’han d’examinar a la vila, no al monestir.
- Conflictes i Transaccions: Els documents evidencien disputes entre el monestir de Poblet i la universitat de Verdú pel que fa a l’abast dels drets senyorials i les obligacions dels habitants. Es descriuen transaccions per resoldre aquests litigis, com la que estableix un pagament anual global de 1400 sous barcelonins per a certes prestacions.
- Estructura Defensiva de Verdú: Es mencionen les construccions defensives del castell de Verdú, incloent la torre de l’homenatge i les muralles, i com algunes d’elles van ser aprofitades per a habitatges en època posterior.
Idees o fets més importants:
- La primacia de la vida del senyor per part del vassall en cas de conflicte, un element clau de la fidelitat vassalàtica.
- La capacitat del senyor per administrar justícia i imposar penes, incloent el “ius maletractandi” i la possibilitat d’adquirir la jurisdicció plena.
- La transmissió de la jurisdicció i el domini sobre Verdú de senyors laics al monestir de Poblet mitjançant compra i donació, un exemple clar de la consolidació del poder eclesiàstic. La venda per Guillem de Cervera l’any 1227 i la compra de la plena jurisdicció al Rei Joan I l’any 1338 són fites crucials en aquest procés.
- La varietat de rendes i serveis exigits als habitants de Verdú pel senyor, incloent censos, delmes, i l’ús obligatori d’infraestructures senyorials.
- La persistència de certs drets i organització local per part de la universitat de Verdú, indicant que el domini senyorial no era absolut i estava subjecte a pactes i costums.
- La tendència a l’estancament o imprescriptibilitat dels béns religiosos, assegurant la pervivència del patrimoni monàstic.
- Els litigis entre el senyor i els habitants sobre l’abast dels drets i obligacions, que sovint es resolien mitjançant transaccions que modificaven les prestacions.
Cites rellevants:
- Sobre la preeminència de la vida del senyor: “ítem, lo vasall deu la vida del senyor prefferir a la sua vida pròpia; car si lo senyor deu fer batalla ab altre… certament lo dit senyor pot manar al hom e al vassall seu que per ell se sotsmeta a batalla, com son hom dega la vida de son senyor prefferir a la sua vida” (Commemoracions, p. 197, 1, 4-12).
- Sobre el “ius maletractandi”: “Els drets de l’amo de la terra, al segle xii, encara estan impregnats de l’esperit cesarista del ius utendi et abutendi dels romans. Per la seva sola autoritat, el senyor al·lodial pot empresonar els súbdits í fins i tot confiscar llurs béns d’una manera arbitrària (ius maletractandi), essent-li prohibit d’haver d’al·legar la c a u s a D e manera que els vassalls —sobretot els pagesos— estan enterament a la mercè dels senyors.“
- Sobre la jurisdicció plena adquirida per l’abat de Poblet: “veiem com l’any 1388 l’abat de Poblet compra a Joan I el merum et mixtum imperium de la vila de Verdú (apèndix X ) , o sigui la plena jurisdicció civil i criminal.“
- Sobre la venda de Verdú per Guillem de Cervera al monestir de Poblet: “[1] In Dei nomine… vendo, trado et concedo in perpetuum Domino Dec et Beate Marie, et vobis fratri Raymundo, abbati monas-terii Populeti, et omni conventui ejusdem, presenti et futuro, castrum meum et villam de Verduno,cum ómnibus terminis, tenimentis et pertinentiis suis per omnia loca, et cum castlano, et cum ómnibus hominibus et feminis ibidem hereditantibus et habi-tantibus, et cum ómnibus ad ipsum castrum et villam pertinentibus, vel pertinere debentibus, quacumque ratione vel causa, scilicet domos et servitutes omnes perso-nales, et omnem jurisdictionem, et omnem dominationem…” (Apèndix VI).
- Sobre la compra de la jurisdicció reial per l’abat de Poblet: “[4] Idcirco bono animo et spontanea volúntate, gratis et ex nostra certa scientia, et expresse ac consulte… vendimus… omnem jurisdictionem, seu totum integriter ac integraliter, merum et mixtum imperium, omnemque aliam jurisdictionem, quamcumque altam et baixiam…” (Apèndix X).
- Sobre els drets sobre els molins d’oli: “[11] ítem confessaren y denunciaren al dit reverent sindich, que los dits reve-rent señor don abat y convent prenen en tot lo dit terme de Verdú delme de olives… E més dit reverent señor don abat y convent tenen dins lo castell de dita vila un moli de oli en lo qual los habitants de la dita vila són obligats molrer llurs olives que cullen en lo terme de dita vila. E pagen de moltura la setsena part… Es veu que quiscun singular de dita vila té facultat de fer molí en sa casa, g molrer allí, sent olives pròpies, y no de altri, e, sí de ningún altre ne molien, llavors lo señor se pot pendre aquell moli y encara punir aquell que tal cosa cometrà fer.” (Apèndix XI).
- Sobre l’administració de la séquia: “[20] Nono, administrationis dictae insilis, vocati de la Trilla, tam in ejus pur-gatione quam aquae distríbutione, per medium aedilis dictae universitatis privative ad bajulum ejusdem villae.” (Apèndix XIV).
Els documents proporcionen una visió detallada de la complexa xarxa de relacions senyorials en el món medieval català, posant èmfasi en la transferència i l’exercici del poder jurisdiccional i econòmic sobre les comunitats rurals, amb l’exemple significatiu del domini del monestir de Poblet sobre la vila de Verdú i les disputes resultants.