La irrupció de la intel·ligència artificial en el sector agrícola està transformant profundament els models de cultiu arreu del món. Gràcies a l’aplicació d’eines d’IA, la producció agrícola està experimentant un salt qualitatiu i quantitatiu sense precedents, amb millores tangibles en eficiència, rendiment i sostenibilitat.
L’agricultura tradicional està donant pas a un model híbrid, tecnificat i precís, capaç de donar resposta als grans reptes climàtics, demogràfics i de demanda alimentària global. Un dels avanços més destacats és l’optimització de la producció. Amb algoritmes predictius que analitzen en temps real dades meteorològiques, condicions del sòl i comportament de les plantes, els agricultors poden anticipar-se als canvis i prendre decisions més informades. Aquest enfocament ha permès augmentar el rendiment de moltes collites, reduint les pèrdues per fenòmens adversos i millorant la qualitat dels aliments. A més, sistemes com el reconeixement d’imatges a través de drons o sensors de camp identifiquen malalties o plagues abans que es propaguin, permetent actuacions precoces i focalitzades.
La IA també ha revolucionat l’ús de l’aigua i l’energia al camp. Amb sistemes de reg intel·ligent, capaços de determinar quina quantitat d’aigua necessita cada cultiu i en quin moment exacte, s’ha aconseguit una reducció dràstica del malbaratament hídric. Aquest estalvi no només és crucial en regions amb escassedat de recursos hídrics, sinó que també contribueix a una gestió més eficient del recurs, alineada amb criteris de sostenibilitat ambiental. En paral·lel, les solucions energètiques integrades, que optimitzen l’ús de maquinària agrícola i sistemes de climatització en hivernacles, estan reduint el consum energètic global de les explotacions.
A més, la intel·ligència artificial facilita la planificació a llarg termini. Mitjançant anàlisis de grans volums de dades (big data), els agricultors poden visualitzar escenaris futurs, ajustar estratègies de plantació i conèixer amb antelació les tendències del mercat. Aquest coneixement avançat incrementa la competitivitat i permet adaptar les produccions a les necessitats reals del mercat, evitant excedents i aprofitant millor els recursos disponibles.
La transformació impulsada per la IA no només està reservada a les grans explotacions. Cada cop més, les solucions digitals s’adapten a petites i mitjanes finques, amb eines accessibles, mòbils i econòmiques que democratitzen la tecnologia. Aquesta obertura permet que agricultors de diferents regions del món, fins i tot en zones rurals de països en desenvolupament, accedeixin a un suport tecnològic que fins fa poc semblava inassolible.
El progrés que la IA està aportant a l’agricultura mundial és indiscutible. L’impacte es mesura tant en la millora dels resultats productius com en la capacitat de resposta davant crisis climàtiques, econòmiques o socials. Amb un futur encara ple de possibilitats per explorar, la simbiosi entre tecnologia i agricultura es perfila com un dels motors essencials per garantir la seguretat alimentària global i preservar els recursos del planeta.
En el sector agrícola, la digitalització ha fet que les escenes de ciència-ficció siguin avui pràctiques quotidianes. Drones que patrullen els camps detecten amb rapidesa anomalies, com ara plagues o presència de males herbes. A la vegada, els agricultors reben informes meteorològics hiperlocalitzats que anticipen la pluja amb precisió a nivell de parcel·la. Els sòls es cartografien amb una precisió mil·limètrica i els sensors recullen dades detallades sobre el consum hídric en milers de punts. Tot això s’emmagatzema al núvol i s’integra en sistemes intel·ligents capaços d’interpretar en temps real allò que la terra necessita.
Les cabines dels tractors i altres equips agrícoles s’han convertit en autèntics centres de control. Equipades amb sistemes GPS i pantalles digitals, permeten als operadors monitorar l’activitat mentre les màquines realitzen les tasques de forma autònoma. El subministrament d’aigua, fertilitzants o llavors es fa amb una dosificació mil·limètrica, exactament allà on cal, en el moment just i segons les dades recollides. Aquest nivell de precisió redueix de forma significativa l’ús de recursos, millora el rendiment i minimitza l’impacte ambiental. L’agricultura de precisió s’ha consolidat com una eina clau per a la intensificació sostenible, optimitzant la producció mentre es protegeixen els recursos naturals.
Alhora, la IA ha irromput amb força en el camp del monitoratge ambiental. Algoritmes avançats analitzen les imatges i senyals obtingudes per satèl·lits i sensors terrestres per detectar canvis crítics en ecosistemes, com la desforestació, el desgel o la contaminació atmosfèrica. Plataformes com Global Forest Watch, amb el suport de Google Earth Engine, permeten seguir en temps gairebé real l’evolució de la coberta forestal i generar mapes de calor que alerten sobre zones de risc. El 2020, aquestes eines van detectar més de 12 milions d’hectàrees de pèrdua de bosc, activant mesures correctives ràpides. En regions com l’Amazones, s’ha pogut reduir la tala il·legal en un 22% gràcies a l’alerta precoç proporcionada pels sistemes de IA.
En altres àmbits, la tecnologia ha arribat a límits sorprenents. Per exemple, la Wildlife Conservation Society utilitza càmeres trampa intel·ligents per fer el seguiment de la fauna en zones forestals. Els algoritmes d’IA analitzen milions d’imatges per identificar i comptar espècies amb una precisió inèdita. Al Parc Nacional del Serengeti, s’han detectat prop de mig milió d’animals, recollint dades crucials per entendre els seus hàbits, comportaments i migracions. Aquest tipus d’iniciatives aporten informació essencial per al disseny de polítiques ambientals i per a la protecció efectiva de la biodiversitat.
Aquesta nova era digital, on la natura i les dades convergeixen, està obrint camins inèdits per a una gestió intel·ligent i sostenible del planeta. I en aquest paisatge emergent, la intel·ligència artificial es perfila com una aliada imprescindible per afrontar els reptes globals des de l’arrel del territori.
Les solucions d’automatització i robòtica agrícola també han experimentat un avenç significatiu. Els sistemes de sembra, reg i collita poden funcionar de manera autònoma gràcies a la combinació de IA i enginyeria de precisió. Els drons i robots agrícoles són capaços de detectar anomalies en amplis terrenys de cultiu, aplicar tractaments localitzats o prendre mostres per a un seguiment detallat. Aquesta mecanització intel·ligent redueix la dependència de la mà d’obra estacional i incrementa la capacitat operativa de les explotacions.
La detecció primerenca de plagues i malalties ha estat una de les grans fites dels models d’aprenentatge automàtic aplicats al camp. Les empreses estan incorporant sistemes que poden identificar signes visuals o químics d’afectacions als cultius abans que siguin visibles a ull nu. Això permet actuar amb rapidesa i minimitzar l’ús de productes químics, millorant la salut del sòl i la qualitat del producte final.
En paral·lel, s’estan desenvolupant plataformes intel·ligents d’assessorament i predicció. Hispatec, amb el seu assistent virtual Margaret, ha introduït la IA generativa en el dia a dia dels agricultors, facilitant recomanacions personalitzades sobre gestió, planificació i mercats. A escala internacional, la col·laboració entre la FAO i Microsoft ha donat lloc a models de llenguatge d’ús agronòmic que ofereixen orientació tècnica en temps real, adaptada a contextos geogràfics i culturals diversos.
La cadena de subministrament també es beneficia d’aquesta revolució. Amb algoritmes predictius, es pot anticipar la demanda, ajustar l’inventari i optimitzar les rutes de distribució, reduint costos, pèrdues i temps de lliurament. Aquest control intel·ligent dels fluxos comercials millora la rendibilitat de les explotacions i la disponibilitat dels productes al mercat.
Intel·ligència artificial i vinyes: el futur del camp ja és aquí
El sector vitivinícola, tradicionalment lligat a pràctiques manuals i cicles naturals, és avui un dels escenaris més actius d’aquesta revolució tecnològica. Un exemple paradigmàtic és l’aliança entre SpectralGeo, una petita empresa emergent amb base a Alfaro, i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada (DOCa) Rioja.
L’any 2022, un primer contacte en un hub d’innovació agrària va propiciar un encontre clau. Carlos Tarragona, director de SpectralGeo, va mostrar a Pablo Franco, responsable de la DOCa Rioja, el potencial que tenien les imatges satel·litals combinades amb dades públiques sobre meteorologia i estat del sòl. El que va començar amb escepticisme, va esdevenir una col·laboració sòlida i productiva. L’empresa, a través d’un sistema impulsat per intel·ligència artificial, podia predir plagues amb deu dies d’antelació i calcular amb una precisió del 96% la productivitat de cada parcel·la de vinya dos mesos abans de la verema.
Des d’aquell moment, la relació entre ambdues entitats ha crescut exponencialment. Amb més de 190.000 parcel·les de vinya a supervisar, les imatges satel·litals han facilitat una vigilància efectiva sobre el compliment dels límits de producció establerts. Allà on abans només es podien inspeccionar unes 400 parcel·les a l’any de forma manual, ara es té una visió integral i detallada del territori. El sistema incorpora també dades de més de 1.600 variables per parcel·la: informació de precipitació, temperatura, orientació del terreny, pendent, vent o humitat. Aquesta conjunció de dades permet anticipar l’estrès hídric, estimar la qualitat del raïm o pronosticar rendiments amb mesos d’avantatge.
L’avenç tecnològic ha anat acompanyat d’un context que n’ha facilitat la consolidació: la pandèmia de la covid-19 va obligar molts agricultors a explorar solucions remotes per gestionar les seves terres, i el llançament de satèl·lits hiperespectrals a l’òrbita baixa terrestre per part d’empreses com Open Cosmos o Aistech Space ha aportat una capacitat d’observació mai vista fins ara. Aquests aparells poden captar centenars de bandes de l’espectre electromagnètic, permetent analitzar la vegetació i el sòl amb una precisió química i física molt elevada.
La startup SpectralGeo, que havia estat rebutjada per diverses regions vitivinícoles en els seus inicis, va aconseguir els seus primers contractes durant la pandèmia. El gir en la confiança cap a aquestes tecnologies va arribar quan, dos mesos abans de la verema del 2024, van predir la pitjor collita del segle a La Rioja. Malgrat les reticències inicials, les dades van confirmar la seva previsió amb només un 3% de marge d’error. La credibilitat guanyada des d’aleshores ha consolidat l’empresa com a referent en el sector.
El model predictiu desenvolupat s’ha posat a disposició dels viticultors a través d’una aplicació que mostra mapes de cada finca i projeccions de producció. Aquesta eina no només ajuda a planificar millor, sinó que permet prendre decisions informades sobre el reg, la gestió de plagues i la qualitat del vi. Empreses com Aistech Space també aporten dades que complementen aquestes solucions, analitzant la disponibilitat d’aigua o la viabilitat de noves plantacions.
La viticultura de precisió ha deixat de ser una opció futurista per convertir-se en una eina imprescindible per a la sostenibilitat, la productivitat i l’eficiència. Aquest cas demostra com la col·laboració entre tecnologia i sector primari pot transformar profundament l’agricultura, mantenint la tradició, però amb les eines del segle XXI.
Fonts
https://www.spectralgeo.es/
https://www.hispatec.com/
https://aisuperior.com/es/ai-companies-for-agriculture/
https://www.nature.org/en-us/what-we-do/our-insights/perspectives/precision-agriculture-potential-and-limits/
https://www.fao.org/newsroom/detail/ai-can-be-a-game-changing-solution-for-farmers–fao-innovation-chief/