Catalunya consolida la seva aposta per la gastronomia com a element de cultura i identitat amb la posada en marxa del projecte Gastrosàvies, una iniciativa que neix en el context del reconeixement com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025.
Impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb el suport de la Fundació Alícia, el projecte té com a objectiu recuperar, documentar i transmetre els sabers culinaris tradicionals a través de les veus de les àvies d’arreu del territori. Aquestes dones esdevenen les protagonistes d’un llegat gastronòmic que, lluny de quedar relegat a la memòria familiar, es reivindica com a base d’un sistema alimentari sostenible, arrelat i conscient.
Al llarg del 2025, el projecte ha desplegat una tasca intensa de recerca etnogràfica, que inclou entrevistes, trobades i sessions de cuina amb grups de dones grans que custodien receptes i tècniques transmeses de generació en generació. Fins al mes de setembre, s’han dut a terme 18 sessions de treball i un centenar d’entrevistes que han permès recollir més de 300 receptes tradicionals en una quinzena de comarques catalanes. La selecció no només busca representativitat territorial, sinó també una mostra fidedigna de la diversitat de plats, ingredients i estils culinaris que defineixen la cuina catalana des d’una perspectiva popular i femenina.
Aquest arxiu, que continuarà ampliant-se fins a final d’any, vol ser una eina de transmissió intergeneracional i una manera de reconèixer la tasca silenciosa de tantes dones que han mantingut viva la cuina del territori. El projecte també posa en valor l’economia del reaprofitament, l’ús del producte de temporada i el respecte pel paisatge alimentari, eixos que defineixen un model culinari en sintonia amb els valors de la sostenibilitat i la sobirania alimentària. A més, Gastrosàvies no es queda en l’àmbit de la documentació, sinó que desplega accions de divulgació amb la creació de materials audiovisuals com les 12 videoreceptes del projecte “12 mesos, 12 paisatges”, on cada plat reflecteix el moment de l’any i l’entorn d’on prové.
La cuina de les àvies es converteix així en patrimoni viu, amb voluntat de ser compartida i preservada. Gastrosàvies recull i dignifica aquest saber culinar i el trasllada al present com a eina educativa, cultural i identitària en un moment clau per al reconeixement de Catalunya com a referent gastronòmic internacional.
Les receptes seleccionades formen una ruta gustativa pel país i reflecteixen la diversitat i riquesa de la cuina tradicional catalana. Des de l’escarola amb romesco de Maria Àngela Anguera, de l’Espluga de Francolí, fins al gall del Penedès amb fruita seca de Maria Antònia Udina, de Santa Margarida i els Monjos, cada proposta connecta amb la temporalitat, el paisatge i els costums de la seva comarca.
Hi trobem plats com la cassola de tros de Linyola, el tiró amb naps de la Cerdanya o l’arròs amb col i fesols de Deltebre, passant per preparacions dolces com les orelletes de la Granadella. El projecte també recull elaboracions amb forta càrrega simbòlica i social, com la sopa escaldada de farigola de Sant Feliu de Pallerols o la sopa torrada amb pilotilles de Prats de Lluçanès.
Aquestes dotze receptes han estat gravades en format audiovisual, com a part del programa “12 mesos, 12 paisatges”, i es publicaran setmanalment a les xarxes i al web del projecte Gastrosàvies. Cada entrega inclourà, a més, el testimoni de la seva protagonista i una contextualització històrica i territorial, amb l’objectiu de vincular el plat amb el seu entorn i preservar-ne el significat original.
El punt culminant del projecte tindrà lloc el 24 de novembre amb la celebració de “La gran trobada de Gastrosàvies” a Món Sant Benet. Aquesta jornada reunirà les protagonistes, experts en cultura alimentària i públic general en un espai d’intercanvi i transmissió de coneixement.
El programa inclourà ponències sobre patrimoni gastronòmic i demostracions culinàries en directe de les receptes recollides. L’esdeveniment es planteja com una festa de reconeixement a les dones que han preservat la cuina tradicional, i com un pont entre generacions per assegurar que aquest llegat es manté viu i en evolució.
