Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí mostra el cavall pirinenc català

Aquest esdeveniment, que any rere any guanya en participació i repercussió, es consolida com una de les grans trobades del sector ramader de Lleida.

La fira va començar divendres 3 d’octubre al vespre amb un concert de la reconeguda trompetista i cantant de jazz Andrea Motis, acompanyada per Josep Traver, dins del marc de col·laboració amb el festival Talarn Music Experience. Aquest any, el certamen musical ha inaugurat el projecte “Tasting La Pobleta”, integrant una programació d’activitats culturals i gastronòmiques al cor de la fira, que sumen atractius a un esdeveniment cada cop més multidisciplinari.

L’alcalde de la Vall Fosca, Josep Maria Dalmau, va voler remarcar la implicació i l’esforç dels ramaders per fer possible aquesta mostra, destacant que “molts d’aquests cavalls encara eren aquesta mateixa setmana pasturant als cims”. Una prova palpable de l’arrelament del bestiar a la muntanya i de la importància que suposa per al territori mantenir viu aquest vincle amb la ramaderia tradicional.

Durant tot el dissabte, la Pobleta es va omplir de visitants i veïns que no es van voler perdre les activitats de la fira. A més del concurs de cavalls, també es van programar exposicions d’altres races autòctones com la vaca bruna del Pirineu o l’ovella xisqueta, a més de demostracions d’oficis antics, mostres d’artesania i parades de productes de proximitat que van omplir de colors i olors els carrers del poble.

Un dels espais més concorreguts va ser el destinat a les puntaires de la Vall Fosca, un dels símbols més estimats de la tradició local. També es van poder veure col·leccions privades relacionades amb la vida rural i participar en tastos gastronòmics que posaven en valor els sabors autòctons del Pallars.

L’èxit d’aquesta nova edició confirma la vitalitat de la Fira Ramadera de la Pobleta, un esdeveniment amb segles d’història que continua reinventant-se i reafirmant el seu paper central en la promoció del patrimoni ramader, cultural i social del Pallars Jussà.

La Fira Ramadera transforma el cap de setmana en una festa de tradició.

Del 3 al 5 d’octubre, la Pobleta de Bellveí viu intensament una nova edició de la seva emblemàtica fira ramadera, un esdeveniment que combina la mostra de bestiar amb productes naturals, oficis antics, cultura popular i gastronomia de proximitat. El poble s’omple de visitants i veïns que gaudeixen d’un programa ampli i divers, on el món rural pren tot el protagonisme en un entorn d’alta muntanya.

L’activitat arrenca divendres al vespre amb el concert d’Andrea Motis, acompanyada per Josep Traver, dins la carpa principal. Aquest recital, organitzat en col·laboració amb el Talarn Music Experience, obre oficialment un cap de setmana on música i fira conviuen en perfecta harmonia. L’accés s’organitza a través de l’Ajuntament de la Torre de Capdella, que gestiona la reserva i recollida d’entrades.

Dissabte, a trenc d’alba, es fa l’entrada dels animals, preludi d’una jornada intensa que inclou l’11è Concurs Comarcal del Cavall Pirinenc Català. Des de primera hora, la carpa acull l’esmorzar popular dels criadors d’equí de muntanya i, a partir de les deu, els carrers de la Pobleta es converteixen en un espai viu de cultura i tradició. Els visitants poden veure en directe demostracions d’oficis com el del ferrador, el cisteller o el matalasser, a més de gaudir de tastos populars com el mostillo o el freginat elaborat pels mateixos veïns del poble.

La plaça del Portal acull una mostra de l’Associació de Puntaires de la Vall Fosca, i el prat del recinte del bestiar es converteix en aula oberta amb el taller “El Parc és vida”, dedicat a donar a conèixer el Parc Nacional als més petits. La tarda manté el ritme amb activitats familiars com el taller “Som circ”, espectacles de carrer amb El Xarlatà i un correfoc amb els diables de Riudoms. A partir de les vuit del vespre, el públic pot participar en “Un tastet de Fira”, amb plats de diversos restaurants pallaresos, i més tard, ballar a ritme del duet Acordies a la plaça Major.

El programa es complementa amb diverses exposicions com “Quin remei!”, centrada en la medicina tradicional i realitzada amb el Museu Hidroelèctric de Capdella, o la mostra “L’Era del Marxant”, dedicada a l’arquitectura i la vida rural. També es mantenen oberts espais emblemàtics com l’església de Sant Feliu, i el públic infantil pot gaudir durant tot el dia de La Fireta i d’una paret d’escalada amb monitors especialitzats.

Diumenge continua amb l’entrada de bestiar i el 27è Concurs de Vaca Bruna dels Pirineus, que es combina amb una mostra d’altres races com la llemosina, la xarolesa i la salers, així com d’ovella xisqueta. Al llarg del matí es repeteixen les demostracions d’oficis, les exposicions i les activitats infantils. La música tradicional dels Ribatònics posa la banda sonora als carrers d’una Pobleta en plena efervescència firal.

Durant tot el cap de setmana, la fira de productes naturals, ecològics i artesans omple els carrers del poble, i els restaurants ofereixen el tradicional menú de Fira: girella, cap i pota de corder i postres de músic. Un esdeveniment que connecta la tradició ramadera amb la vitalitat cultural d’un poble que celebra amb orgull la seva identitat.

• Programa Fira Ramadera PDF

Verdú i les seves fires de bestiar amb segles de tradició ramadera

Durant més de sis-cents anys, la Fira de Bestiar de Verdú va ser una de les més destacades de Catalunya, un esdeveniment que convertia aquest municipi de l’Urgell en centre neuràlgic del comerç ramader del país. L’origen d’aquesta fira es remunta al 1378, quan el rei Pere III el Cerimoniós va concedir a Verdú el privilegi de celebrar una fira anual per Sant Marc, el 25 d’abril, amb una durada de deu dies. Aquesta concessió reial no només va donar impuls econòmic al poble, sinó que també el va posicionar com a punt estratègic dins les rutes comercials del territori.

El pes d’aquesta fira va ser tan rellevant que, anys més tard, Ferran el Catòlic va prohibir la celebració d’altres fires a les poblacions veïnes durant els dies previs, per evitar qualsevol mena de competència. Aquestes decisions no només mostren la importància de Verdú dins del panorama comercial medieval, sinó també el seu vincle estret amb el poder reial i el monestir de Poblet, que exercia el senyoriu sobre la vila.

La vitalitat de la fira va transformar completament l’urbanisme del poble. Els carrers es van dissenyar amples per facilitar el pas i allotjament del bestiar, les places, com la gran plaça porxada, van esdevenir espais de mercat i les cases del nucli antic van adaptar-se a l’activitat firal, amb estables enormes, menjadors comunitaris, múltiples habitacions per acollir firaires i golfes per emmagatzemar productes.

A més del seu valor econòmic, la fira també va esdevenir un punt de trobada social i cultural. Gent vinguda d’arreu del país es reunia a Verdú per intercanviar productes, coneixements i experiències. Durant segles, la fira va ser testimoni de l’evolució del món rural, des del transport amb traginers fins a l’arribada de les primeres eines mecàniques.

Amb l’arribada de la mecanització del camp i els canvis en el model productiu, la fira va anar perdent pes fins a desaparèixer l’any 1975. Tot i això, la memòria d’aquells dies bulliciosos encara perdura en la gent gran del poble i en l’arquitectura que envolta el nucli històric.

Verdú, conegut també per la seva ceràmica negra i el bon vi, manté viu l’esperit d’aquella fira a través de les seves festes actuals, com la Festa de la Verema i el Vi, que reuneixen tradició, cultura i productes de proximitat. Així, tot i que la fira de bestiar ja forma part del passat, el seu llegat continua bategant en la identitat del poble.