Del 4 al 6 de juliol, Argentona viurà un cap de setmana de celebració intensa i plena de simbolisme, en una edició que coincideix amb dues efemèrides destacades: el 75è aniversari de la Festa del Càntir i el mig segle de vida del Museu del Càntir.
Aquest doble aniversari reforça la rellevància cultural i patrimonial de la vila, consolidant-la com a referent en el món de la ceràmica i reivindicant el seu llegat en el treball amb fang. L’esdeveniment, que forma part de la fira Argillà, ofereix una combinació de tradició, artesania i noves mirades creatives que ompliran els carrers d’Argentona durant tres dies.
El recinte firal tornarà a ser el cor de la cita, amb més de 60 ceramistes vinguts de Catalunya, de diferents punts de l’Estat i de diversos països europeus i llatinoamericans. Entre els expositors hi haurà representants de França, Itàlia, Alemanya, Moldàvia, Letònia, Polònia, República Txeca i l’Equador. La diversitat geogràfica aportarà una gran riquesa de tècniques i estils que mostraran la vitalitat de la ceràmica contemporània a escala internacional. L’edició d’enguany destaca especialment per la presència del Marroc com a país convidat, una elecció que transcendeix la dimensió artística per esdevenir una finestra oberta al diàleg intercultural i a la comprensió d’un país amb una forta presència social al nostre entorn. La plaça de l’Església es convertirà en un espai dedicat a la cultura ceràmica marroquina, amb una exposició que permetrà conèixer de prop les tècniques, formes i simbologies d’una tradició amb profundes arrels i una gran capacitat de renovació.
Aquesta edició incorpora també propostes artístiques i visuals pensades per reforçar la connexió entre la ceràmica i l’espai públic. Tornaran els espectacles nocturns, que es van estrenar l’any passat i que han tingut una gran acollida. Divendres a la nit s’hi podrà veure “Fangs”, una peça poètica i escènica de Toti Toronell i Cinta Pellicer; dissabte serà el torn de “Rústica”, a càrrec de la Companyia Jove Dans Invitro, que oferirà una mirada corporal i sensorial sobre el treball amb materials naturals. La relació entre art, carrer i comunitat es farà visible també en els aparadors ceràmics, instal·lats en punts emblemàtics com la Biblioteca d’Argentona —amb peces dels alumnes de Marina Vellvé— i al Sindicat, amb creacions d’Anna Guerrero i l’Escola Taller de Ceràmica. Aquestes intervencions artístiques convertiran l’entorn urbà en una galeria oberta, reivindicant la ceràmica com a llenguatge viu i capaç de dialogar amb el seu entorn.
L’edició 2025 no només rememora la trajectòria de la Festa del Càntir i el Museu del Càntir, sinó que també reafirma el compromís d’Argentona amb la creativitat, l’artesania i el valor cultural del fang com a element identitari. Amb una programació rica i diversa, l’esdeveniment torna a situar-se com una de les grans cites del calendari ceràmic i com un espai on el passat, el present i el futur es modelen amb les mans.
Argentona tornarà a convertir-se en epicentre de la ceràmica contemporània amb la celebració d’Argillà Argentona, que enguany arriba a la seva 25a edició. L’esdeveniment, reconegut com una de les fires de ceràmica més importants del sud d’Europa, reunirà més de 70 expositors procedents de Catalunya, de la resta de l’Estat i de diversos països convidats. Durant tres dies, la vila maresmenca acollirà artesans, artistes, dissenyadors i públic general en un programa que combina tradició, innovació i cultura popular, consolidant-se com una plataforma clau per a la difusió del patrimoni ceràmic.
Amb motiu d’aquest aniversari, l’edició d’enguany s’ha plantejat com una mirada en profunditat a l’evolució del certamen, posant en valor l’aportació dels ceramistes al llarg de les dues darreres dècades i mitja. L’Argillà no és només una fira comercial, sinó un esdeveniment cultural de primer ordre que ha sabut aplegar exposicions, activitats divulgatives, tallers participatius, demostracions en directe i trobades professionals que fomenten l’intercanvi d’experiències i la projecció internacional dels creadors locals. La fira també inclou un ric programa paral·lel al Museu del Càntir, que cada any ofereix una mostra central amb peces d’alt valor artístic i temàtiques específiques que varien segons l’edició.
La internacionalització d’Argillà s’ha intensificat en els darrers anys, amb la presència regular de països convidats i la participació activa en la xarxa europea de fires de ceràmica. Aquesta obertura ha permès que Argentona esdevingui un punt de trobada imprescindible per a col·leccionistes, galeristes i amants de la ceràmica d’arreu. L’organització manté el compromís amb l’artesania de qualitat, afavorint la presència de ceramistes que treballen amb tècniques diverses, des de la terrissa tradicional fins a les propostes més avantguardistes.
Enguany, a més, s’ha volgut reforçar el vessant pedagògic i comunitari amb activitats adreçades a escoles, tallers familiars i espais de creació oberts al públic. Aquesta voluntat de connexió amb la ciutadania busca transmetre el valor cultural, històric i expressiu de la ceràmica, tot fomentant una relació més directa entre creadors i visitants. L’Ajuntament d’Argentona, a través del Museu del Càntir i l’equip d’organització de la fira, ha treballat per fer de l’edició 25 un veritable homenatge a la trajectòria de l’Argillà i a totes les persones que n’han format part.
L’impacte d’Argillà es deixa sentir també en l’economia local, amb un augment notable del nombre de visitants, l’activació del comerç i la restauració i una projecció de la vila com a referent cultural. Aquesta fira, que va néixer com una iniciativa local per reivindicar la tradició terrissaire d’Argentona, ha esdevingut amb els anys un esdeveniment de referència que combina passió, creativitat i identitat en un cap de setmana que omple els carrers de formes, colors i foc.
El Museu del Càntir acull l’exposició “Llindar” d’Emili Biarnés, una proposta que transita entre l’escultura i la poesia visual. Al Saló de Pedra, l’artista Ramon Forns hi presenta “Pell d’Argila”, una mostra que explora textures i volums com a metàfora del cos i la memòria. A l’exterior, als jardins de la Casa Puig i Cadafalch, la mostra “Habitar la forma”, de Jan Madrenas, convida a reflexionar sobre la relació entre l’espai habitable i la peça ceràmica. Aquest recorregut expositiu es complementa amb visites guiades conduïdes pel crític d’art Pere Pascual, i amb la projecció de peces audiovisuals dins el cicle “Cineràmica”, al Centre Parroquial, una mirada cinematogràfica a la ceràmica com a disciplina artística i expressiva.
Un altre dels grans atractius d’Argillà són els tallers i demostracions a l’aire lliure, impulsats per l’Escola Taller de Ceràmica d’Argentona. Tant petits com grans tenen l’oportunitat de posar les mans al fang i experimentar amb les tècniques tradicionals, com el torn i el modelatge manual. Aquestes activitats converteixen el públic en protagonista actiu de la fira, recuperant l’essència de l’ofici des d’una experiència vivencial i col·lectiva.
Un dels moments més esperats de cada edició és la presentació del càntir de l’any, peça central del Museu i símbol identitari de la vila. En aquesta ocasió, la responsabilitat ha recaigut en l’arquitecta Benedetta Tagliabue, figura destacada del panorama internacional, que ha concebut un disseny d’elegància formal i profund simbolisme. El càntir d’aquest 2025 dialoga amb les arrels de la festa, evocant l’aplec de Sant Domènec i el gest antic de recollir aigua com a acte de comunitat i sostenibilitat.
El cartell d’aquesta edició porta la signatura de Jordi Prat Pons, artista mataroní amb una sòlida trajectòria i reconegut per la seva destresa en el collage i l’assemblatge. En aquesta obra, creada a partir de la seva tècnica característica amb paper, ha construït una composició on la ceràmica s’erigeix com a llenguatge expressiu i element simbòlic, més enllà de la seva funció utilitària. Les lletres del cartell han estat incorporades manualment, consolidant una imatge gràfica coherent amb l’esperit artesanal del certamen.
Argillà 2025 manté viva la voluntat de connectar passat i present, ofici i creació contemporània, i ho fa amb la complicitat de les institucions, empreses col·laboradores i el teixit social i cultural que dona vida a aquesta fira any rere any.
Més informació: https://argilla.cat/
