Estudis per millorar la rendibilitat de l’olivera tradicional
El cultiu de l’olivera tradicional a Catalunya obre una nova etapa amb l’impuls d’una tècnica d’esporga completament mecanitzada que busca fer-lo més rendible i sostenible.
Aquesta innovació s’està testant en el marc del Grup Operatiu OLIV PODA COOP, un projecte col·laboratiu liderat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i diverses cooperatives del territori, amb el suport científic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Els primers resultats es van presentar en una jornada tècnica que ha posat en valor el potencial transformador de la mecanització en les explotacions tradicionals. La mecanització en l’esporga, una de les tasques més costoses i exigents del cicle de l’olivera, pot suposar un canvi profund en la gestió dels cultius.
El projecte analitza l’impacte d’aquesta esporga mecànica en diverses varietats d’olivera presents a les zones productores de Catalunya, com l’arbequina, la farga i la morrut. L’estudi no es limita a l’eficiència operativa, sinó que també contempla aspectes agronòmics com l’estat hídric dels arbres, especialment rellevant en un context de creixent escassetat d’aigua i incerteses climàtiques.
La jornada va incloure una visita tècnica a la finca de la cooperativa de Santa Bàrbara, a les Terres de l’Ebre, on s’ha realitzat un dels principals assajos del projecte. En aquest espai, la varietat morrut ha estat sotmesa a una esporga mecànica sistematitzada per valorar-ne l’efecte sobre la productivitat i la salut de l’arbre. L’objectiu és que aquestes tècniques siguin transferibles i adoptables pels petits i mitjans productors, tradicionalment lligats a un model de producció intensiu en mà d’obra.
Els responsables del projecte també van presentar tecnologies emergents aplicades a l’agricultura de precisió, com drons equipats amb sensors i sistemes de teledetecció. Aquestes eines permeten monitorar l’estat fisiològic dels cultius, optimitzar l’ús de recursos i anticipar-se a situacions de risc. La incorporació d’aquestes tecnologies als conreus d’olivera pot marcar una nova etapa per al sector, que veu en la digitalització una eina per enfortir la seva competitivitat.
L’olivera continua sent un dels pilars de l’agricultura catalana, especialment en zones de secà com les Garrigues, el Priorat o la Ribera d’Ebre, on les condicions del terreny i el clima han modelat un paisatge agrícola i cultural vinculat històricament a l’oli d’oliva. Davant els nous reptes que plantegen el canvi climàtic i la globalització del mercat, iniciatives com el projecte OLIV PODA COOP pretenen garantir el futur d’un cultiu que forma part del patrimoni viu del territori.
