Aquesta obra, marcada per una profunda connexió amb el silenci, el paisatge interior i l’espiritualitat quotidiana, consolida el nou rumb estètic del grup: una barreja de folk minimalista, rock lent i narrativa poètica que beu del món rural i de la saviesa de la terra.
Cançó dedicada al Llibre d’Amic i Amat de Ramon Llull
“No cal dir res” està escrita com una mena de pregària musical, on cada vers esdevé un sospir i cada silenci, una resposta. La cançó alterna fragments vocals amb espais instrumentals per permetre que la música respiri, evocant la calma dels camins solitaris, la brisa de la plana i la presència discreta del que no es veu però s’intueix. Amb aquesta peça, Els Terrissaires reivindiquen el poder de les coses petites, de la quietud i de l’escolta, seguint l’estela dels *llibres d’amic e amat* que Ramon Llull escrivia fa set segles.
“No cal dir res” ja es pot escoltar. Una invitació a escoltar amb l’ànima, a caminar amb el cor obert i a deixar que la música faci allò que les paraules, sovint, no poden.
—
LLETRA COMPLETA – “No cal dir res”
Quan l’ànima té set,
no vol aigua, vol calma,
no demana resposta,
només una mà estesa.
Quan l’ànima té set,
no troba camins fàcils,
pensa, repensa i camina
per la plana, com la brisa.
Vaig preguntar a la lluna,
si havia vist l’Amat,
i em va dir, potser,
potser als somnis.
Quan l’ànima té set,
no canta, calla,
no riu, sospira,
no camina, espera.
L’Amat no truca,
entra quan dorms,
s’asseu a la vora,
i escolta els somnis.
Vaig veure l’Amat,
en el gos que em seguia,
en un tros de pa sec,
en una flor trencada.
Quan l’ànima té set,
no cal parlar gaire,
Seu, i mira el cel,
respira i espera.
Quan l’ànima té set…
és quan l’Amat s’acosta.
Quan l’ànima té set…
és quan l’Amat t’escolta.
L’amic caminava sol,
entre la gent inquieta,
va fer un gran silenci.
Allà on no hi havia res,
va sentir el batec del món.
Allà on no hi havia res,
va sentir el batec del món.
L’amic va deixar de parlar
i va començar a escoltar.
Ja no demanava res.
Només s’hi quedava.
I així, sense presses,
sense pressa ni camí,
l’Amic i l’Amat
van trobar la màgia.
No cal dir res.
Només sentir.
No cal dir res.
Només sentir.
