
El grup virtual Els Terrissaires presenta “Terra endins”, el primer senzill del seu nou album, que porta el mateix nom. Amb una sonoritat íntima i una lletra carregada de nostàlgia, la cançó es converteix en un homenatge als paisatges rurals, als silencis de poble i a la memòria que s’arrela a la terra.
Amb influències de Mark Knopfler, combina una guitarra expressiva amb una veu pausada que narra, sense pressa, la història col·lectiva dels llocs que semblen no canviar però que ho han viscut tot. El tema és un viatge emocional cap a allò essencial: la casa, els camps, la gent gran i els records que perduren malgrat el pas del temps.
La cançó obre un nou album que també es titula *Terra endins* i que veurà la llum pròximament. Segons els membres del grup, aquest treball és una declaració d’amor a les arrels i una mirada tendra cap a la vida quotidiana, amb totes les seves llums i ombres.
“Terra endins” ja es pot escoltar:
Els Terrissaires: una veu pròpia entre la nostàlgia i el paisatge
Amb una sonoritat que beu del Philadelphia style, la calidesa del country-rock més melòdic i una clara vocació narrativa, Els Terrissaires, han construït un estil propi i reconeixible. Les seves cançons són com postals sonores: escenes pausades, carregades d’atmosfera, on la guitarra parla tant com la veu.
A cada peça, la guitarra solista assumeix el rol de narradora secundària. Amb un fingerpicking expressiu i un to net, lleugerament bluesy, condueix la melodia amb la naturalitat d’una conversa a mitja tarda. A aquest fil conductor s’hi afegeixen subtils tocs de slide guitar, pads atmosfèrics i una secció rítmica suau, amb baix estable i bateria delicada, que donen solidesa sense treure espai.
El resultat és una música que respira: íntima, càlida i cinematogràfica. Una banda sonora per a camins oberts, per a històries viscudes i per a aquell tipus de nostàlgia que no fa mal, però sí memòria. En aquest univers sonor, Els Terrissaires habiten amb autenticitat, portant el rock d’arrel cap a un terreny proper, sincer i profundament emocional.
Lletra de la cançó “Terra endins”
Camins de pols
i cel trencat
el sol que cau
damunt els camps
El gos no lladra
La veu s’apaga
records d’hivern
entre la boira
Uouo Uoua
Uouoa
Mans de blat
mirada cansada
la mare espera
carrers de fum
Terra endins
Sol vermell a ponent
Terra endins
on res no s’oblida
I el vent
ens canta un nom
que sempre ha estat nostre
Senyals sense adreça
tractor que descansa
la plaça en silenci
ja no té escola
Els avis recorden
fires plenes
i comenten fluixet
qui érem i que som
Terra endins
Sol vermell a ponent
Terra endins
on res no s’oblida
I el vent
ens canta un nom
que sempre ha estat nostre
Senyals sense adreça
tractor que descansa
la plaça en silenci
ja no té escola
Els avis recorden
fires plenes
i comenten fluixet
qui érem i que som
Terra endins
Sol vermell a ponent
Terra endins
on res no s’oblida
I el vent
ens canta un nom
que sempre ha estat nostre
Uouo Uoua
Uouo
Uouo Uoua
Uouo