Hi ha festes que es fan per omplir calendaris, i n’hi ha d’altres que neixen del cor, de la terra, de la història compartida i de la passió per fer comunitat. La Festa de la Verema i el Vi de Verdú pertany, sense cap mena de dubte, a aquest segon grup. És un d’aquells esdeveniments que no cal explicar gaire: n’hi ha prou de viure’l una vegada per saber que qui hi torna, ho fa per convicció i alegria.
No és només el vi, ni la verema, ni tan sols el bon menjar. És la màgia d’un poble que es transforma per celebrar qui és i d’on ve. Verdú treu el millor de si mateix durant aquest cap de setmana de setembre, amb cellers que obren les portes com si fossin cases de veïns, carrers farcits de música, rialles, converses i gots que s’omplen a ritme de brindis.
La Festa no és una postal per a turistes ni una disfressa de poble idíl·lic: és l’autenticitat en estat pur. Aquí, la canalla juga, els avis et parlen de collites passades com qui recita poesia, i cada tast de vi ve acompanyat d’una història, d’una anècdota o d’un somriure. És impossible marxar sense haver fet una nova amistat o, com a mínim, sense haver escoltat alguna expressió local que et queda per sempre.
I no cal ser un entès en enologia per gaudir-la. Aquí, el vi es viu, no s’analitza. Es comparteix. S’ensuma el seu aroma però, sobretot, s’entén com el que és: un regal de la terra fet amb paciència, saviesa i orgull.
A la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, un poble s’aixeca per brindar pel que ha estat, pel que és i pel que vol continuar sent. I, si teniu el privilegi de viure-la, entendreu que aquest brindis és col·lectiu. Perquè a Verdú, durant la Festa, tothom és d’aquí.
