Descobreixen nous detalls de la batalla del Foc de Gra a la Segarra
Una nova campanya arqueològica està revelant informació inèdita sobre un dels episodis més intensos i desconeguts de la història contemporània catalana: la batalla del Foc de Gra.
Aquesta setmana, un equip d’arqueòlegs treballa intensament als camps de Torrefeta i Florejacs per excavar i documentar les restes materials d’un enfrontament que, l’any 1837, va implicar prop de 30.000 combatents durant la Primera Guerra Carlina.
La batalla de Gra, celebrada el 12 de juny de 1837, va marcar un punt d’inflexió dins l’Expedició Reial liderada pel pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó. Aquesta expedició tenia com a objectiu travessar la península per arribar a Madrid, partint des del nord amb les millors unitats de l’exèrcit carlí. Després d’una sèrie de victòries destacades a Osca i Barbastre, les tropes carlines es van enfrontar als liberals en terres segarrenques, on van patir una dura derrota que va canviar el curs de la campanya.
Actualment, un equip format per dotze arqueòlegs i voluntaris treballa sobre el terreny amb l’objectiu de localitzar restes de l’artilleria liberal i reconstruir els moviments de la retirada carlina. Ja s’han identificat més de 400 peces de material bèl·lic, algunes pertanyents a èpoques posteriors, com la Guerra Civil. També s’han trobat objectes personals com botons i monedes, que ajuden a contextualitzar la vida dels combatents en aquell escenari. Cada troballa és geolocalitzada amb GPS per crear mapes de dispersió que permeten reconstruir l’estructura del camp de batalla.
El treball arqueològic és liderat pel doctor Gorka Martín, expert en arqueologia de conflictes, i compta amb el suport de diverses entitats locals i institucions, com l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs, la Fundació Jordi Cases i Llebot, el Museu de Guissona i l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs. Totes les peces recuperades seran dipositades al Museu de Cervera, seguint les indicacions del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, amb la voluntat de fer-ne una exposició pública l’any vinent.
La batalla es va desenvolupar als voltants del petit nucli de Gra, avui gairebé oblidat però escenari d’un dels enfrontaments més sagnants del conflicte. Malgrat tenir una posició inicial favorable, les forces carlines comandades per Ros d’Eroles no van resistir l’empenta de la cavalleria liberal liderada per Diego de León i José Concha. La confusió interna entre els comandaments carlins, segons algunes fonts de l’època, va accelerar la desfeta, que es va saldar amb centenars de baixes i una retirada cap a Biosca.
Part de les peces que avui formen part de l’inventari arqueològic provenen d’un espoli anterior protagonitzat per un detectorista, que va lliurar voluntàriament els materials trobats i que ara s’integren a l’estudi històric. Aquest gest ha permès ampliar el conjunt de referències materials disponibles i oferir una visió més completa del que va passar en aquell indret.
Després d’aquesta derrota, l’expedició carlina va creuar l’Ebre i, tot i obtenir posteriors victòries com la de Villar de los Navarros, mai no va assolir el seu objectiu final: prendre Madrid. La batalla de Gra es manté, així, com un episodi clau per entendre les tensions polítiques i militars del segle XIX a Catalunya i a l’Estat espanyol.
