Unes dues-centes persones van omplir ahir dissabte la plaça Major de Cervera en un acte de fermesa col·lectiva contra l’agressió homòfoba que va tenir lloc el cap de setmana passat a l’exterior d’un local de la ciutat.
La resposta ciutadana, contundent i emotiva, va fer visible el rebuig de la comunitat envers qualsevol expressió de violència per motius d’orientació sexual. Durant la concentració, l’alcalde Jan Pomés va fer una intervenció breu però clara, condemnant l’atac i qualificant-lo d’intolerable. En les seves paraules, va reafirmar el compromís de la Paeria amb la construcció d’un entorn segur per a tothom. “Cervera ha de ser una ciutat on ningú hagi de patir per ser qui és”, va afirmar, tot refermant la voluntat institucional de garantir el respecte i la convivència.
La Paeria va emetre també un comunicat oficial on expressa el seu suport a les víctimes i a les seves famílies, i on denuncia amb fermesa tota forma de violència, molt especialment aquelles que tenen com a motivació l’odi cap a la identitat o l’orientació sexual de les persones. “Aquests fets són absolutament intolerables i no tenen cabuda en una societat democràtica i respectuosa com la que volem a Cervera”, recull el document.
Aquesta resposta ciutadana i institucional s’emmarca en un context de sensibilització creixent davant les agressions homòfobes arreu del país. Tot i que encara queda molta feina per fer, accions com la d’ahir demostren que la societat civil està disposada a alçar la veu, a mirar als ulls de l’odi i dir, amb contundència i empatia: aquí, això no té lloc.
Drets reconeguts per llei
A Catalunya, els drets del col·lectiu LGTBI estan protegits per un marc legal que posiciona el país com una referència en matèria d’igualtat i drets civils. L’eina fonamental és la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de les persones LGTBI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta norma no només reconeix drets, sinó que també incorpora un règim sancionador específic per combatre qualsevol forma de discriminació.
La llei estableix, entre d’altres, els següents drets reconeguts:
Protecció efectiva contra la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere en tots els àmbits de la vida pública i privada: laboral, educatiu, sanitari, administratiu, cultural i social.
Reconeixement legal de la identitat de gènere de les persones trans, permetent el canvi de nom i gènere en documents oficials sense necessitat d’intervencions mèdiques ni diagnòstics psiquiàtrics, en línia amb la legislació estatal recent (Llei 4/2023).
Accés universal a la salut integral i respectuosa, incloent serveis específics per a persones trans, amb itineraris assistencials individualitzats dins del sistema públic de salut.
Educació inclusiva i coeducadora, que fomenta el respecte a la diversitat afectiva, sexual i de gènere des de les primeres etapes educatives, i estableix protocols per prevenir i actuar contra l’assetjament per motius LGTBI.
Reconeixement institucional i visibilització pública, amb commemoracions com el 28 de juny (Dia de l’Orgull LGTBI) i el 17 de maig (Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia), i suport actiu a entitats i iniciatives del col·lectiu.
Servei d’Atenció Integral (SAI LGTBI): una xarxa d’espais públics repartits arreu del territori que ofereixen acompanyament psicològic, assessorament jurídic i suport social a persones LGTBI i al seu entorn.
Aquest conjunt de drets i recursos reflecteixen el compromís de les institucions catalanes amb la llibertat, la igualtat i la dignitat de totes les persones. Tot i els avanços, els casos d’agressions i discursos d’odi recorden que cal continuar treballant perquè els drets reconeguts siguin també drets plenament garantits.