L’estudi, elaborat per les deu Càritas diocesanes amb seu al territori català, descriu un escenari on les millores macroeconòmiques no arriben a les llars més vulnerables.
Les dades parlen amb una contundència que desmunta qualsevol idea d’una recuperació social transversal. L’entitat ha acompanyat 93.626 llars durant l’últim any, on viuen més de 237.000 persones. I d’aquest conjunt, una proporció significativa —gairebé la meitat— es troba en situació administrativa irregular. L’accés a un habitatge digne, segons Marina Pous, investigadora de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas, és avui la frontera que marca la desigualtat estructural. En un context on el 51 % de les llars no disposa d’un habitatge adequat, el 60 % no pot fer front als costos derivats de mantenir-lo, com el lloguer o els subministraments bàsics. Aquest indicador no només parla de dificultats econòmiques, sinó de la incapacitat creixent per accedir i mantenir un habitatge digne.
Girona exemplifica clarament aquest desequilibri. Amb un preu mitjà de lloguer que ja frega els 830 euros mensuals, només hi ha al mercat un miler de pisos amb preus assequibles, mentre que n’hi ha uns 1.600 buits. La paradoxa és punyent: habitatges sense persones i persones sense habitatge. Aquesta disfunció urbanística no és accidental; reflecteix una manca de polítiques efectives que combinin el dret a la propietat amb la funció social de l’habitatge.
L’acte de presentació ha tingut lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona i ha comptat amb la participació de representants eclesiàstics i responsables de l’organització. Fra Octavi Vilà, bisbe de Girona, i Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, han compartit reflexions sobre la urgència de transformar el model de suport social. Busquets ha posat èmfasi en el cas de les famílies amb infants, que representen la meitat de les llars ateses, reclamant mesures concretes: universalització de l’educació infantil de 0 a 3 anys, cobertura del cost d’activitats extraescolars per a famílies amb dificultats i una prestació per criança de fills que sigui efectiva i sostinguda.
A més de l’anàlisi estadística, el document incorpora casos reals. Famílies que han estat desnonades de pisos ocupats, o que actualment viuen amb la por constant de perdre un habitatge on mai han pogut regularitzar la seva estada. Relats que exemplifiquen la fragilitat quotidiana de milers de persones, atrapades entre la manca de recursos i la invisibilitat institucional.
La Memòria del 2024 també destaca la tasca que Càritas ha fet en l’àmbit de la inserció sociolaboral i l’economia circular. Amb deu empreses d’inserció que han generat ocupació per a 925 persones, i una gestió global de 43 milions d’euros, es mostra una via activa de transformació social que combina suport directe i activitat productiva. Tot i això, el focus d’enguany torna insistentment a l’habitatge com a eix d’exclusió. Perquè quan una llar s’esquerda, no s’esquerda només un sostre. Es fractura un dret fonamental. I en aquest trencament, Càritas esdevé testimoni i altaveu.
Infància vulnerada i drets ignorats: el retrat social que dibuixa Càritas
La Memòria 2024 de Càritas Catalunya no només radiografia l’exclusió social, sinó que posa nom i context a una realitat que travessa generacions. Marina Pous, investigadora de l’Observatori de la Realitat Social, ha destacat que el 76 % de les llars ateses es troben en situació de pobresa severa. El més colpidor, però, és que gairebé la meitat d’aquestes llars inclouen infants i adolescents que viuen en condicions de carència material severa. La dada, lluny de ser una estadística freda, alerta sobre l’impacte directe en el futur d’aquests menors. Els estudis demostren que créixer en aquestes circumstàncies duplica la probabilitat de patir pobresa també a l’edat adulta. Una realitat que trenca amb la idea d’igualtat d’oportunitats i qüestiona els fonaments de cohesió social.
La situació és especialment greu entre les persones en situació administrativa irregular. Segons Pous, aquest col·lectiu representa ja el 44 % dels acompanyats per Càritas, amb un increment respecte a l’any anterior. Aquestes persones, tot i tenir una presència activa i necessària en molts sectors de l’economia i la vida social, són empeses a la marginalitat pel simple fet de no disposar de papers. Això les exclou del mercat de treball formal, de l’accés a un habitatge regularitzat i, sovint, del reconeixement institucional. Aquesta invisibilització cronifica situacions de vulnerabilitat extrema i dificulta qualsevol itinerari cap a la inclusió real.
Una altra dada rellevant que ha posat sobre la taula l’Observatori de Càritas és que només el 12,6 % de les persones acompanyades perceben una renda mínima. I entre aquestes, la majoria ho ha aconseguit gràcies a l’acompanyament presencial. Aquesta xifra no només posa en qüestió l’efectivitat dels mecanismes de protecció social, sinó que evidencia les barreres d’accés per a una gran part de la població més fràgil.
Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya, ha recollit el testimoni per subratllar les prioritats que es desprenen de l’anàlisi social realitzada. L’accés i manteniment d’un habitatge digne, una administració eficaç que garanteixi la protecció social i el suport estructural a les famílies amb menors són les línies vermelles que, segons l’entitat, cal abordar amb urgència. En relació amb l’habitatge, Busquets ha proposat tres mesures concretes: ampliar el parc d’habitatge social, impulsar decididament el parc de lloguer assequible amb col·laboració pública i privada, i combatre el sensellarisme mitjançant l’aprovació d’una llei de mesures transitòries i urgents que permeti actuar de manera immediata.
Pel que fa a l’àmbit de l’administració i els drets socials, Càritas reclama una aplicació real i efectiva del dret a l’atenció als Serveis Socials Bàsics, i que el padró esdevingui una eina d’inclusió i no d’exclusió. Això inclou el reconeixement del dret a empadronar-se sense domicili fix, tal com ja preveu la normativa vigent, però que en molts casos no s’aplica. Aquest mecanisme és fonamental per garantir l’accés a altres drets i recursos.
Amb tot, les dades i propostes presentades per Càritas configuren una crida a transformar les polítiques públiques amb una mirada estructural. L’entitat adverteix que, si no s’actua amb determinació, les desigualtats d’avui es convertiran en exclusions cròniques demà. Una societat que vol ser justa no pot permetre’s mirar cap a una altra banda quan la infància, la dignitat i els drets fonamentals estan en joc.
