Ajuts per a les explotacions afectades per la pedregada del 19 d’abril

Aquesta mesura, publicada avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), pretén compensar les pèrdues no cobertes per les assegurances agràries i pal·liar els efectes econòmics que va tenir l’episodi sobre conreus de fruita dolça i herbacis.

El termini per presentar sol·licituds estarà obert del 3 al 23 d’octubre de 2025 i les ajudes s’adrecen tant a persones físiques com jurídiques que siguin titulars d’explotacions agràries actives a les comarques afectades: la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Entre els requisits, cal estar inscrit al Registre general de la producció agrícola (REGEPA Catalunya), haver declarat els cultius corresponents a la DUN 2025 i disposar d’una assegurança contractada en el Pla 2024 amb una acta de peritatge d’Agroseguro que acrediti danys superiors al 30%.

També s’exigeix que els sol·licitants no haguessin contractat una assegurança complementària o, si ho van fer, que aquesta no inclogués tots els recintes de producció. A més, el nivell d’afectació en el conjunt de l’explotació ha de superar el 30%, diferenciant entre conreus de fruita (com cirerers i nespres) i els cultius herbacis. L’import dels ajuts es calcularà sobre la base del percentatge de danys recollit a l’acta d’Agroseguro, aplicant un 80% a la diferència entre la producció real esperada i la cobertura assegurada, tenint en compte els preus assegurats de cada recinte agrícola.

L’ajut podrà arribar a un màxim de 50.000 euros per sol·licitant, amb una dotació pressupostària global de 3 milions d’euros. El règim d’ajuts respon al marc europeu establert pel Reglament (UE) 2022/2472, que permet aplicar aquest tipus de compensacions en el sector agrari quan es compleixen determinats criteris de compatibilitat amb el mercat interior. Les sol·licituds s’hauran de formalitzar exclusivament per via telemàtica, utilitzant els formularis establerts pel Departament. Aquelles que no segueixin aquest procediment es consideraran no presentades.

La pedra una amenaça silenciosa per a l’agricultura

Tot i que la pedra sovint es percep com un fenomen atmosfèric puntual i estètic des de les ciutats, per al món rural —i especialment per a l’agricultura— representa una de les amenaces més implacables i devastadores. A les comarques de Ponent, com l’Urgell, el Pla d’Urgell o el Segrià, cada primavera o estiu la possibilitat d’una pedregada manté el sector agrari en tensió. Aquestes tempestes poden arribar en qüestió de minuts i arrasar camps sencers, causant pèrdues que, malgrat les assegurances, deixen empremtes econòmiques profundes i difícils de recuperar.

Els danys que provoca la pedra no sempre es fan visibles a ulls de la societat. Sovint, la població urbana desconeix l’impacte real que pot tenir una pedregada sobre una explotació agrària. A diferència d’un incendi o una inundació, aquest fenomen no deixa restes espectaculars ni imatges impactants, però pot malmetre la collita d’un any sencer en qüestió de segons. Un fruit colpejat perd qualitat comercial, un cereal aixafat no es pot recol·lectar adequadament, i les plantes danyades poden quedar afectades de cara a la següent temporada. Per al pagès, cada tempesta no és només una molèstia meteorològica, sinó una amenaça directa als seus ingressos i a la viabilitat de la seva activitat.

Aquest fenomen no és exclusiu de Lleida o de Catalunya. A escala mundial, la pedra és responsable de milers de milions d’euros en pèrdues agrícoles cada any. En zones productores com Califòrnia, el sud de França, Itàlia o la Xina, els agricultors han de conviure amb una realitat molt similar: la incertesa davant d’un clima que canvia i que sembla cada vegada més imprevisible. Davant d’aquesta vulnerabilitat, el sector reclama solucions més enllà de les assegurances tradicionals: sistemes de protecció física com xarxes antipedra, millores genètiques en els cultius, mecanismes de resposta ràpida o suport institucional per a la recuperació.

La pedra, doncs, esdevé una metàfora del desencaix entre món rural i urbà. Mentre el consumidor busca fruita perfecta al lineal del supermercat, sovint desconeix el risc permanent amb què es juga aquesta perfecció. Darrere de cada préssec, poma o gra de raïm hi ha una batalla discreta contra les inclemències, una feina de prevenció, espera i esperança que moltes vegades només el pagès entén. Parlar de la pedra no és parlar del temps, sinó de la fragilitat que encara avui defineix l’ofici de cultivar la terra.