En una trobada celebrada ahir, representants de més de vint entitats agroalimentàries van exigir al Govern espanyol compensacions econòmiques per contrarestar l’impacte del nou acord aranzelari amb els Estats Units.
Tant el ministre d’Agricultura, Luis Planas, com el d’Economia, Carlos Cuerpo, es van comprometre a defensar els interessos de les empreses espanyoles i a oferir-los suport, tot i que els sectors agrupats en Unió de Pagesos, Asaja i COAG van sortir amb un sentiment d’insuficiència davant la falta de mesures concretes.
Els representants agraris van expressar la seva preocupació per la competitivitat futura del sector davant un aranzel fix del 15 % que grava les exportacions europees als EUA. Luis Cortés, d’Unión de Uniones, va denunciar que la Unió Europea està imposant una càrrega burocràtica i condicions artificials que afebleixen el sector, i Pedro Barato, president d’Asaja, va qualificar l’acord de perjudicial per a Espanya, reclamant una actuació del Govern més contundent. Des del COAG, Miguel Padilla va deixar ben clara la frustració: “la UE està molt allunyada del que és l’alimentació”, va afirmar, amb un to que reflectia decepció i escepticisme.
Panorama encara més esquitxat d’incertesa per demanar solucions, la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB) va adoptar una postura més matisada, reconeixent que “és millor un acord que una guerra comercial oberta”. Tot i això, va destacar l’aspecte injust i desequilibrat de l’acord, i va alertar que productors clau com els del vi, l’oli i les hortalisses en conserva podrien veure’s afectats per una possible caiguda del 10 % en les exportacions cap als EUA. FIAB va instar a implementar mesures de suport especialitzades, especialment per a les pimes del sector.
Al marge de les organitzacions i agències, la Generalitat de Castella i Lleó va advertir que els nous aranzels podrien suposar una recaptació d’uns 22 milions d’euros anuals per part dels Estats Units, segons les estimacions d’ASAJA, UPA i COAG, posant de manifest la pressió sobre l’economia regional i la percepció d’una imposició geopolítica per part de Trump. Aquest context d’incertesa es dóna després que la UE hagi aprovat un tipus aranzelari màxim del 15 % per al 70 % de les exportacions europees als EUA, una mesura motivada per evitar represàlies econòmiques majors i assegurar un cert grau d’estabilitat en les relacions comercials.
