Cavalls contra el foc – Nova estratègia per prevenir incendis

L’estudi, publicat a la revista científica Agroforestry Systems, demostra que l’adaptabilitat alimentària dels cavalls els permet actuar de manera eficaç en la gestió del sotabosc, afavorint la reducció de la biomassa combustible i ajudant a mantenir els paisatges oberts.

A diferència d’altres herbívors, com les ovelles o les cabres, sobre els quals s’ha centrat històricament la major part de la investigació en aquest àmbit, els cavalls han estat tradicionalment considerats pasturadors d’herbes amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa.

Aquesta visió, però, comença a canviar gràcies a l’aportació de l’equip encapçalat per la investigadora Ramón y Cajal de la UdL, Ariadna Nieto-Espinet, que ha estudiat per primer cop, amb dades empíriques, com poden contribuir els cavalls a la gestió forestal dels ecosistemes mediterranis. La seva capacitat per adaptar la dieta a la disponibilitat de vegetació els converteix en una eina útil per reduir la biomassa inflamable als paisatges mediterranis, especialment en contextos de canvi climàtic i despoblament rural.

La recerca s’ha centrat en tres entorns concrets amb característiques de pastura i gestió diferenciades. A la Reserva de Boumort, els cavalls de Przewalski viuen en condicions de semillibertat, en un paisatge en mosaic i amb una càrrega ramadera molt baixa, de només 0,02 caps per hectàrea i any. En aquest context, els animals actuen de manera natural i extensiva, mantenint una pressió suau però contínua sobre el sotabosc.

Un segon cas es troba al Parc Natural del Garraf, on la raça equina rústica Pottoka pastura també en semillibertat però amb una càrrega lleugerament més elevada, de 0,2 caps per hectàrea i any. El sistema s’ha mantingut durant tot un any, amb una pastura contínua que permet observar el comportament i les preferències alimentàries dels animals al llarg de les diferents estacions.

Finalment, l’estudi també ha tingut en compte un escenari de pastura intensiva a curt termini, amb cavalls creuats alimentats de manera suplementària i amb una càrrega molt alta (2,5 caps per hectàrea durant un mes i mig). Aquest tipus d’intervenció s’emmarca en estratègies puntuals de reducció ràpida de vegetació en zones de risc elevat d’incendi.

La comparació d’aquests tres models ha posat de manifest la gran flexibilitat alimentària dels cavalls i la seva capacitat per adaptar-se tant a les condicions de semillibertat com a les actuacions dirigides. A més, segons els autors, la seva presència pot complementar el paper d’altres ramats en estratègies de prevenció d’incendis basades en el manteniment del paisatge en mosaic i la reducció del sotabosc inflamable.

Aquesta recerca ha comptat també amb la col·laboració de la Fundació Miranda, l’Associació Forest Horses i la Universitat de Barcelona (UB), i obre la porta a considerar els cavalls com un recurs valuós en la gestió forestal sostenible, especialment en contextos mediterranis cada cop més vulnerables als incendis.

Els investigadors han analitzat amb detall el comportament alimentari dels cavalls mitjançant 50 mostres fecals fresques. A través d’anàlisis microhistològiques de l’epidermis vegetal i l’ús de models estadístics avançats, han pogut identificar quines plantes formen part de la dieta en diferents contextos de pastura. Segons explica Araceli Gort-Esteve, investigadora de la UAB i l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC), s’han detectat espècies llenyoses com el gènere Quercus, Juniperus i Pistacia, així com herbàcies com el llistó (Brachypodium retusum), habitual en entorns mediterranis.

Els resultats mostren patrons diferenciats segons la raça i el tipus de gestió. Els cavalls de Przewalski, en règim de semillibertat i en un paisatge en mosaic, mantenen una dieta basada principalment en gramínies i presenten un impacte reduït sobre la vegetació llenyosa. En canvi, la raça rústica Pottoka, sotmesa a pastura contínua, comença consumint herbàcies fines per després incorporar espècies llenyoses quan aquestes escassegen. Aquesta transició els permet gestionar una àmplia gamma de combustibles vegetals, dels més fins als més gruixuts.

Un tercer escenari ha analitzat cavalls creuats en pastura intensiva a curt termini. En aquest cas, els animals passen ràpidament de consumir herbes a plantes llenyoses, fins i tot quan reben alimentació suplementària. Aquesta resposta indica un potencial clar per aplicar-los en actuacions de gestió dirigida, on cal una reducció ràpida i eficaç del sotabosc.

Per al professor Jordi Bartolomé Filella, de la UAB, aquestes troballes posen en relleu que els cavalls, tradicionalment considerats poc útils en contextos de vegetació densa, tenen una flexibilitat dietètica sorprenent. Això els fa altament complementaris a altres espècies habituals en ramaderia extensiva, com les ovelles i les cabres. Ariadna Nieto-Espinet, de la UdL, subratlla el valor de les races rústiques, sovint poc valorades, però amb una gran capacitat d’adaptació que les fa especialment adequades per a tasques de manteniment de paisatges en mosaic i control del sotabosc.

L’equip investigador coincideix en la necessitat de desenvolupar estudis a llarg termini per quantificar amb més precisió l’impacte real dels cavalls sobre la reducció del risc d’incendis. Malgrat això, les dades actuals apunten que el seu comportament alimentari adaptable pot convertir-los en aliats efectius dins d’estratègies silvopastorals més sostenibles i resilients davant els desafiaments ambientals actuals.