LleidaLab, la primera revista de divulgació científica de Ponent

Impulsada per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol (EAM), la publicació es presenta com una eina de divulgació rigorosa, però propera, que vol fomentar l’esperit crític i encendre vocacions científiques en una etapa educativa clau com és el batxillerat.

La primera edició de la revista, editada majoritàriament en format digital, també compta amb 200 exemplars impresos que es distribuiran entre diversos centres educatius de les comarques de Ponent. Amb aquest gest, les entitats impulsores volen garantir l’accessibilitat i l’impacte local del projecte, posant-lo físicament a l’abast dels i les joves. Paral·lelament, s’ha ofert als instituts la possibilitat de rebre una xerrada divulgativa d’un investigador o investigadora de l’IRBLleida.

Les conferències, d’una hora de durada, giraran al voltant dels temes tractats a la revista, que van des de qüestions d’actualitat com l’edició genètica o els horaris i la salut, fins a exploracions més teòriques com la viabilitat del viatge en el temps, passant per biografies de científiques pioneres com Lise Meitner o monogràfics dedicats als premis Nobel.

El projecte LleidaLab ha estat desenvolupat amb la col·laboració activa de l’alumnat dels cicles formatius superiors d’Il·lustració, Animació, Fotografia i Gràfica Publicitària de l’EAM, que ha assumit el repte de donar forma visual als continguts científics. El resultat és una revista que combina rigor i creativitat, amb una maquetació atractiva i il·lustracions que ajuden a fer entenedores qüestions complexes. La iniciativa ha estat valorada molt positivament pels responsables de les institucions participants.

Eva López Truco, gerent de l’IRBLleida, ha destacat el compromís del centre amb la divulgació i l’educació científica com a eines essencials per formar les generacions futures. Per la seva part, Carles Bordons, director de l’EAM, ha subratllat el valor pedagògic del projecte per a l’alumnat de l’escola d’art, que ha pogut treballar en un context real i col·laboratiu al llarg de tot el curs.

Els continguts de la revista abasten diversos formats: articles breus, curiositats científiques, desmuntatge de mites, entrevistes i monogràfics. L’equip editorial, integrat per personal investigador de l’IRBLleida de diferents disciplines, ha cuidat especialment la claredat expositiva i el to divulgatiu dels textos, mentre que l’equip de l’EAM ha dotat el conjunt d’una identitat visual coherent i atractiva. Segons ha avançat Marta Molinero García, investigadora i membre del comitè editorial, la voluntat és que la revista tingui continuïtat i que pugui arribar a nous centres i a nous públics en els propers mesos.

Amb aquest projecte, l’IRBLleida reforça la seva tasca educativa i social, que ja inclou visites i tallers per a escoles i instituts, accions de promoció dels hàbits saludables i activitats específiques per a entitats i associacions. La creació de LleidaLab suposa un pas més en aquesta línia de treball i una aposta clara per fer de la ciència un àmbit proper, inspirador i estimulant per a les noves generacions.

La divulgació científica: una urgència pendent a Ponent

La ciència continua essent una gran desconeguda en moltes zones rurals de Catalunya, i les comarques de Ponent no en són cap excepció. Mentre les ciutats concentren recursos, iniciatives i altaveus per a la divulgació científica, una gran part del territori viu d’esquena a les novetats de la recerca, atrapada entre la manca de mitjans i un model educatiu que no sempre prioritza el pensament crític i la curiositat científica.

Lleida i el seu entorn han estat històricament un territori de treball, de terra i de sabers populars. Però també ho han estat de coneixement, d’innovació agrícola i de pensament. Aquest llegat no s’ha connectat amb la ciència contemporània. I aquí és on la divulgació juga un paper fonamental: no es tracta només de “fer entendre” la ciència, sinó de fer-la rellevant per al dia a dia de la gent. Parlem d’una divulgació que no es quedi en la superfície, sinó que ajudi a comprendre fenòmens com el canvi climàtic des de la pagesia, la genètica des de la salut pública o la tecnologia des de la gestió de l’aigua.

Els joves de Ponent, especialment aquells que viuen fora dels grans nuclis urbans, no tenen les mateixes oportunitats per accedir a continguts científics de qualitat. Les biblioteques locals tenen recursos limitats, les activitats divulgatives sovint passen de llarg i les vocacions científiques sovint moren abans de néixer per falta de referents o estímuls. Aquesta realitat genera una bretxa cultural que s’arrossega durant generacions i que condemna part del territori a la perifèria del coneixement.

Les iniciatives com LleidaLab són llums enmig d’aquest panorama, però no poden ser excepcions. Cal una aposta decidida i sostinguda per democratitzar l’accés a la ciència. No és només una qüestió educativa: és una qüestió de justícia territorial. Que un infant de Verdú tingui les mateixes eines per entendre el món que un de l’Eixample de Barcelona no hauria de ser una utopia.

És imprescindible que les institucions científiques assumeixin el seu deure cap al territori. Que surtin dels laboratoris i vagin als pobles. Que no vegin la divulgació com una activitat accessòria, sinó com una part essencial del seu compromís públic. I cal, també, que els mitjans locals i comarcals deixin espai per la ciència, més enllà de les seccions anecdòtiques. La ciència no ha de ser una notícia de passada, sinó una conversa sostinguda.

En un moment on la desinformació creix i el negacionisme pren forma en discursos cada cop més normalitzats, la divulgació científica ja no és un luxe, sinó una trinxera. I en aquesta trinxera, el territori de Ponent ha de tenir veu pròpia, recursos dignes i una xarxa de projectes que faci de la ciència una eina per viure millor, pensar millor i decidir millor. Perquè la ciència, com la terra, no pot créixer si no es conrea. I a Ponent, la terra hi és. Només cal posar-hi llum.