3I/ATLAS. El gran misteri cosmic que s’aproxima

Els astrònoms han confirmat el pas d’un nou objecte interestel·lar pel nostre sistema solar. Es tracta de 3I/ATLAS, el tercer cos detectat d’origen extrasolar i que ha estat identificat gràcies a la xarxa internacional de telescopis robòtics ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System), amb instal·lacions a Hawaii, Xile i Sud-àfrica. El descobriment, anunciat el 2 de juliol de 2025, suposa un nou capítol en l’observació d’aquests cossos viatgers que creuen el nostre veïnat còsmic sense lligams orbitals amb el Sol.

3I/ATLAS segueix una trajectòria hiperbòlica, amb una excentricitat de 6,2, cosa que confirma el seu origen interplanetari i descarta qualsevol vinculació amb l’òrbita solar. La seva velocitat, superior als 210.000 quilòmetres per hora, reforça aquesta condició d’intrús còsmic que prové de les profunditats de la galàxia i que només farà una visita de passada abans de continuar la seva ruta cap a l’espai exterior.

El cometa es troba en direcció al seu perihel —el punt més proper al Sol—, que s’assolirà aproximadament el 30 d’octubre de 2025, quan es trobarà a una distància d’1,4 unitats astronòmiques, equivalent a uns 210 milions de quilòmetres. Poc després, entre el 21 de novembre i el 5 de desembre, el seu pas per la proximitat de la Terra oferirà condicions favorables per a la seva observació, despertant l’interès de la comunitat científica i dels mitjans especialitzats.

Amb una mida estimada d’entre 20 i 24 quilòmetres de diàmetre, 3I/ATLAS destaca per les seves dimensions, força superiors a les de l’enigmàtic ‘Oumuamua, detectat el 2017. Aquest nou cos celeste ofereix als investigadors l’oportunitat de conèixer materials formats en altres sistemes estel·lars, i pot aportar informació clau sobre els processos de formació planetària en altres punts de la galàxia. El seu estudi permetrà analitzar la composició, activitat i estructura d’un objecte no alterat pel nostre entorn solar.

El pas de 3I/ATLAS ha reobert també qüestions pendents entre la comunitat científica. Alguns experts apunten que podria tractar-se d’un cometa convencional expulsat d’un altre sistema solar, mentre que veus més agosarades, com la de l’astrofísic Avi Loeb, vinculat a la Universitat de Harvard, defensen la possibilitat que aquest objecte amagui característiques encara desconegudes o fins i tot artificials. Aquestes hipòtesis, tot i polèmiques, s’emmarquen dins un debat actiu sobre els límits de la nostra comprensió dels objectes interestel·lars i la seva diversitat potencial.

Amb 3I/ATLAS, el sistema solar torna a rebre la visita d’un viatger de regions remotes, que ofereix una finestra efímera però valuosa a les estructures i matèries d’altres mons. Els pròxims mesos seran claus per aprofundir en el seu estudi abans que torni a desaparèixer en la foscor del cosmos.

El misteri de 3I/ATLAS intriga la comunitat astronòmica per les seves característiques úniques

Des de la seva detecció, el cometa interestel·lar 3I/ATLAS ha esdevingut objecte d’un seguiment intensiu per part dels principals observatoris astronòmics del món. Entre aquests, el telescopi espacial Hubble ha capturat imatges detallades que revelen una activitat atípica. Al juliol de 2025, quan es trobava a 3,8 unitats astronòmiques del Sol, el Hubble va mostrar que l’objecte emetia pols des del seu hemisferi orientat cap a l’estel, però sense presentar la característica cua gasosa pròpia dels cometes clàssics.

La curva de llum de 3I/ATLAS és sorprenentment plana, amb molt poques variacions en la brillantor. Aquesta estabilitat contrasta amb el comportament habitual dels cometes del sistema solar, que sovint mostren fluctuacions significatives associades a la rotació i l’evaporació de volàtils a mesura que s’apropen al Sol. A més, les observacions espectroscòpiques no han detectat la presència de gasos típics com el cianogen (CN) o el diòxid de carboni (CO₂), elements habituals en els cometes actius. En canvi, s’ha observat un lleuger envermelliment superficial, que podria estar relacionat amb la presència de material orgànic o amb efectes de la radiació còsmica acumulada durant milions d’anys de viatge interestel·lar.

Les agències ESA i NASA han confirmat, mitjançant l’anàlisi de la seva velocitat i trajectòria, que es tracta d’un cos originari d’un altre sistema estel·lar. 3I/ATLAS presenta una combinació inèdita de característiques. A diferència de ’Oumuamua, que era un objecte rocós sense activitat detectable, i de Borisov, que mostrava una coma rica en gas, aquest tercer visitant interestel·lar manifesta una emissió de pols sense evidència de gasos. Aquesta dualitat ha portat a considerar-lo un objecte híbrid, amb comportaments que el situen entre els dos casos precedents.

El seu increment de brillantor conforme s’apropa al Sol ha generat especulacions dins el món científic. Mentre la majoria d’experts l’atribueixen a una major eficiència reflectiva del pols superficial o a un augment d’activitat sublimadora subtil, també s’han formulat hipòtesis més disruptives que plantegen si podria haver-hi algun mecanisme intern que generés llum pròpia, una idea que de moment no compta amb suport empíric sòlid, però que no ha estat del tot descartada.

El consens general entre la comunitat astronòmica apunta que 3I/ATLAS és un objecte natural, probablement un cometa expulsat del seu sistema natal per interaccions gravitatòries, possiblement amb un gegant gasós o per efectes de marès estel·lars. La seva trajectòria extremadament hiperbòlica suggereix un origen remot, potser en una regió equivalent al disc dispers d’un altre sistema planetari, similar al que el nostre sistema solar forma amb el cinturó de Kuiper.

3I/ATLAS ofereix així una oportunitat excepcional per estudiar matèria formada en altres entorns estel·lars. La seva observació pot proporcionar pistes clau sobre la diversitat de cossos menors a la galàxia i sobre els processos que determinen la seva formació, evolució i expulsió. Els mesos vinents, marcats pel seu màxim acostament al Sol i a la Terra, esdevindran crucials per aprofundir en la seva naturalesa i obtenir dades que ajudin a desxifrar un dels fenòmens astronòmics més singulars dels darrers anys.

La teoria d’Avi Loeb sobre 3I/ATLAS obre un debat sobre l’origen artificial dels objectes interestel·lars

L’astrofísic Avi Loeb, catedràtic de la Universitat de Harvard i conegut pel seu llibre sobre ‘Oumuamua, ha reobert el debat sobre l’origen dels objectes interestel·lars amb una proposta provocadora al voltant de 3I/ATLAS. En un article publicat el 17 d’agost de 2025 a la plataforma Medium, Loeb planteja la hipòtesi que aquest cos podria ser un artefacte tecnològic d’origen no terrestre. La seva tesi parteix de les imatges captades pel telescopi Hubble el 21 de juliol, on es veu un resplendor dirigit cap al Sol sense presència de cua, un comportament inusual en objectes d’aquesta naturalesa. Segons el científic, aquest patró lumínic podria indicar emissió pròpia de llum, possiblement generada per una font energètica interna estimada en uns 10 gigawatts.

A diferència de la llum reflectida habitualment pels cometes, el comportament observat en 3I/ATLAS no mostra cap reducció clara de brillantor en funció de la rotació. Aquest fet alimenta la idea que es podria tractar d’un sistema actiu, com una nau impulsada per energia nuclear. Loeb especula que el pols observat al voltant de l’objecte seria el resultat de restes acumulades durant el seu viatge interestel·lar, que s’alliberen a mesura que el cos s’escalfa a prop del Sol. En un estudi complementari, elaborat juntament amb Adam Hibberd i Adam Crowl i publicat al portal arXiv el juliol del mateix any, es planteja fins i tot si la trajectòria de 3I/ATLAS permetria desplegar sondes o dispositius d’observació a les zones habitables del sistema solar, inclosa la Terra.

L’astrofísic connecta aquestes idees amb la coneguda “hipòtesi del bosc fosc”, que suggereix que civilitzacions avançades podrien evitar qualsevol contacte per motius de seguretat. Basant-se en càlculs sobre la mida, velocitat i absència d’activitat cometària típica, Loeb estima una probabilitat del 0,005% que 3I/ATLAS tingui un origen natural, una xifra que ell mateix reconeix com a altament especulativa i amb valor essencialment pedagògic.

El paral·lelisme amb ‘Oumuamua és constant en les seves anàlisis. Loeb considera que aquell primer objecte podria haver estat una vela solar a causa de la seva acceleració sense signes visibles de desgasificació. En el cas de 3I/ATLAS, el fet que el seu resplendor no s’ajusti a les expectatives d’un cos passiu reforça, segons ell, la possibilitat que estiguem davant d’un mecanisme bioluminiscent o d’un reactor actiu. Aquesta situació, afegeix, representa una mena de “prova de Turing” a escala planetària, que planteja una qüestió clau: davant un fenomen desconegut, responem amb rigor científic o amb por?

En aquest context, Loeb proposa aprofitar l’oportunitat per intentar una aproximació directa a l’objecte. Entre les idees llançades hi ha missions d’intercepció, com les suggerides per la NASA, o fins i tot la possibilitat d’enviar missatges làser per explorar una eventual resposta. En diverses entrevistes públiques, incloses aparicions en canals de divulgació a YouTube, el científic ha valorat la probabilitat d’origen artificial en un 40%, tot i assenyalar que l’escenari més probable continua sent un origen natural.

Les seves afirmacions han generat una àmplia controvèrsia. Una part de la comunitat científica considera que explorar les hipòtesis improbables pot ser valuós per obrir noves línies de pensament, mentre que altres veus acusen Loeb de caure en el sensacionalisme i d’utilitzar dades preliminars per promoure conjectures poc fonamentades. Els antecedents del debat al voltant d’‘Oumuamua, on Loeb ja va defensar idees similars, han marcat el to d’aquesta nova discussió.

Malgrat les crítiques, la seva proposta ha revifat l’interès pel programa SETI i ha posat damunt la taula la necessitat de reflexionar, des d’una perspectiva científica i estratègica, sobre com la humanitat s’hauria de preparar davant l’arribada d’objectes desconeguts procedents d’altres sistemes estel·lars.