Alcaldesses i alcaldes de Ponent s’oposen a la macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió

En el document, els batlles demanen la paralització immediata del projecte i sol·liciten una reunió urgent amb la consellera, així com una visita sobre el terreny abans que el Pla especial arribi a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, prevista per al 22 de juliol, data clau en què es podria validar definitivament la proposta.

La carta s’ha presentat públicament a Bellcaire d’Urgell, en un acte celebrat al Pedrís, des d’on es pot observar l’indret on s’hauria d’ubicar la planta. L’alcalde d’aquest municipi, Jaume Monfort, ha explicat que el territori no disposa de prou generació de purins per alimentar una infraestructura d’aquesta magnitud, i que per tant, caldria importar almenys un 50 % de residus d’origen no local, una circumstància que, segons els alcaldes, desvirtua l’objectiu d’aprofitament local i posa en risc la salut pública.

Municipis signants 

La carta ha estat signada per alcaldesses i alcaldes d’Artesa de Segre, Agramunt, Algerri, Arbeca, Bell-lloc d’Urgell, Bellcaire d’Urgell, Bellpuig, Castelló de Farfanya, Castellserà, Corbins, Els Omellons, Els Plans de Sió, El Palau d’Anglesola, Gerb, Les Avellanes i Santa Linya, Les Borges Blanques, Linyola, Llardecans, Montgai, Montoliu de Lleida, Os de Balaguer, Tàrrega, Tornabous, Torres de Segre, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer i Vilanova de Meià.

Tots ells comparteixen una mateixa preocupació: el projecte plantejat supera àmpliament les necessitats ramaderes del territori i obre la porta a una activitat amb lògica industrial allunyada del model energètic sostenible que es defensa des del món rural.

Entre els punts més controvertits, els alcaldes remarquen que la planta es construiria sobre sòl agrari protegit i en una zona de gran interès ecològic, propera a espais d’especial protecció per a les aus. Aquesta ubicació, alerten, pot vulnerar normatives ambientals i urbanístiques. També apunten que no s’ha acreditat d’on provindran exactament les matèries primeres necessàries per alimentar el procés de producció de biogàs.

A banda de les implicacions ambientals, un altre dels punts de fricció és l’impacte sobre les infraestructures viàries de la zona. Els càlculs estimen que caldria transportar anualment unes 500.000 tones de residus diversos, un volum que es traduiria en el trànsit de més de 31.000 camions a l’any pels camins i carreteres locals. Aquesta pressió logística, afegeixen, comprometria greument la mobilitat i la seguretat viària dels municipis afectats.

Segons els alcaldes, el projecte presenta una dimensió desproporcionada i incompatible amb el model de desenvolupament equilibrat que defensen per al territori. Consideren que s’està davant d’una macroinstal·lació de caire industrial, més pròpia d’una planta petroquímica que d’una infraestructura energètica vinculada a la sobirania local i la sostenibilitat. Per aquest motiu, han adreçat també la seva petició al director de CIP, Javier Prados, per tal de fer arribar el seu desacord directament als promotors. Amb aquest posicionament, reclamen ser escoltats abans que es prengui una decisió que, segons denuncien, pot alterar de manera irreversible el paisatge, la salut i el model de vida de les terres de Ponent.