Article d’opinió
Hi ha qui diu que als pobles petits no passa res. Que tot és rutina, silenci i campanes al migdia. Però només cal caminar pels carrers de Verdú, parar l’orella una estona i mirar bé als ulls dels veïns per entendre que aquesta afirmació és, com a mínim, incompleta.
Als pobles petits passen coses. Potser no sempre són titulars d’informatius, però són d’aquelles que configuren la vida real. Històries senzilles, però carregades de vida.
A Verdú, com a molts altres pobles, el temps té una altra manera de passar. Aquí no cal córrer tant per adonar-se’n que els valors que sovint es perden entre les presses de les ciutats encara bateguen amb força: la confiança, el respecte, la comunitat, la memòria. I és precisament això el que fa que, per petits que siguem, siguem immensament rics en allò que realment importa.
Mentre alguns miren cap a les grans capitals pensant que tot el que és innovador o rellevant neix allà, a Verdú anem demostrant, dia rere dia, que els pobles petits són un gran laboratori d’humanitat. Aquí es cuiden les tradicions, però també s’acullen les noves idees. Aquí els nens creixen amb l’aire net i la complicitat dels veïns, i els grans mantenen viu el fil de la memòria perquè no s’esborri la nostra identitat.
Potser no som un gran mapa al món. Potser no sortim als noticiaris cada setmana. Però Verdú té una cosa que molts envejarien: una comunitat arrelada, autèntica, viva i orgullosa. I això, avui dia, és més gran del que sembla.
J.S.
