Presentació del nou disc d’Els TerrissAIres –  Camins de l’Urgell

Avui no només presentem una cançó. Avui presentem un homenatge.

Un homenatge a la nostra terra, als pobles petits que fan gran la comarca, a les vinyes que es vinclen al vent i als camins polsosos que ens han vist créixer. Els TerrissAIres ens regalen Camins de l’Urgell, un treball honest, carregat d’estima i de compromís. Perquè aquest disc és memòria. És territori. És la veu de qui estima els marges, les places, les torres de guaita i les històries de pedra seca que configuren el nostre paisatge.

En temps on sovint sembla que el món corri massa de pressa i es perd el valor de les arrels, Camins de l’Urgell és una declaració valenta: recorda que cal aturar-se, escoltar, sentir, i defensar allò que som. Amb cançons que parlen d’amor, de poble, de dignitat i de paisatge, aquest disc ressona com un crit suau però ferm: aquí som, aquí estimem.

Un viatge sonor pels pobles, els turons i les nits estrellades d’aquesta comarca nostra, on el blat batega al ritme de la música.Aquest disc és més que música, és una declaració d’amor als racons que ens han vist créixer, als records que no marxen, i als somnis que encara ens esperen entre vinyes.

Els camins de l’Urgell porten sempre a casa…

Lletra de “Camins de l’Urgell”

Hem creuat junts la serra de Bellmunt,
els teus ulls brillaven a Castellserá,
els sembrats s’estenen com promeses,
i l’amor m’ha portat fins a Preixana.

Pel Pla d’Urgell ens canta el vent,
les velles oliveres parlen de saviesa,
i entre vinyes y flors, sol ponent a Maldà,
he trobat el teu somriure.

Amb tu pels camins de l’Urgell,
on el blat s’ondula com els teus cabells,
el cor batega lliure, la terra ens crida fort,
sóc pedra, sóc raïm, sóc d’Urgell.

A Verdú el temps s’ha aturat,
el Castell ens vigila des de dalt,
els carrers de Guimerà xiulen cançons,
de bandolers i d’estimes profundes

A Tàrrega, entre places i poemes,
la vida batega sense por,
sento el teu nom en cada racó,
sento que estic a casa,
sento que estic a casa.

Amb tu pels camins de l’Urgell,
on el blat s’ondula com els teus cabells,
el cor batega lliure, la terra ens crida fort,
sóc pedra, sóc raïm, sóc d’Urgell.

Amb tu pels camins de l’Urgell,
on el blat s’ondula com els teus cabells,
el cor batega lliure, la terra ens crida fort,
sóc pedra, sóc raïm, sóc d’Urgell.

El cor batega lliure, la terra ens crida fort,
sóc pedra, sóc raïm, sóc d’Urgell.

I si el vent s’emporta les paraules,
i els llums de ciutat em criden,
jo em quedaré a l’Urgell, amb tu,
per sempre, per sempre junts.

I si el vent s’emporta les paraules,
i els llums de ciutat em criden,
jo em quedaré a l’Urgell, amb tu,
per sempre, per sempre junts.