Aquest cap de setmana del 5 i 6 de juliol, La Fuliola reviurà l’essència de les Festes de la Sega i el Batre amb un programa farcit d’activitats per a totes les edats, que combina demostracions històriques amb tallers artístics, música en viu i proposta gastronòmica de proximitat.
La tarda de dissabte obrirà les portes de l’era perquè grans i petits puguin participar en jocs tradicionals mentre exploren una exposició d’Anita Smile Art a la cabana petita i aprenen a construir un paller o a recollir espígol en companyia d’experts. A més, els Amics de l’Arquitectura Popular realitzaran una demostració de paret de tàpia, recordant les tècniques constructives ancestrals que van modelar el paisatge local.
Quan el sol es comenci a fondre a l’horitzó, a dos quarts de sis, tots els assistents seran convidats a reunir-se al tros per presenciar la reproducció de les feines de sega i batuda que, any rere any, tornen a posar en mans de la comunitat l’art de la recol·lecció manual. A vuit del vespre, la cabana petita acollirà la presentació de l’exposició “Segar i Batre. Festa de sol i de vida”, a càrrec d’Anita Smile Art, seguida d’un ambient íntim amb “Garba Sunset”, una sessió de música d’ambient que precedirà el sopar fresc a la fresca. Quan els estómacs estiguin satisfets, serà el torn de Tal Kual Versions, que a partir de les deu de la nit portaran un concert ple d’energia.
La jornada de diumenge començarà ben d’hora, a les vuit del matí, amb l’apertura de l’era i l’oportunitat de degustar un “esmorzar de forca” que combinarà esqueixada, tupina amb tomata i sopa de pa. A dos quarts de nou, un mestre segador demostrarà les tècniques amb dalla, i a tres quarts de deu els batedors compartiran el seu esmorzar abans de recórrer els camps amb tractor i lligadora per replicar la sega mecanitzada. Més tard, a dos quarts d’onze, la sessió es mourà a la cabana petita per a la presentació del llibre “Cugula” per part de la seva autora, Ivet Eroles, i a dos quarts de dotze s’activarà una màquina recol·lectora de 1945, testimoni de la revolució tecnològica al camp.
Mentre s’acaben les tasques de batre, la música tornarà a sonar a dos quarts de la una amb un concert vermut de Dejand Band, moment en què es lliuraran els distintius de petits batedors i es sortejaran cistelles plenes de productes locals. L’organització ha previst servei de barra i de menjar amb coca d’escalivada, pa amb tomata i pernil durant tot l’esdeveniment, a més de begudes especials com la cervesa de blat de La Vella Caravana i infusions de timó i menta MadeSant. Els qui completin les activitats amb el logotip de la festa podran endur-se el distintiu de petit batedor i participar en un cap de setmana on la memòria agrícola i la creativitat cerquen fer pinya amb la il·lusió de petits i grans. Una proposta que tanca diumenge a dos quarts de tres amb el record viu d’una tradició que no deixa de reinventar-se.
Des de la seva creació l’any 1980 amb motiu del IX Centenari de la vila, aquesta festa ha mantingut viu el llegat de la collita del blat, proposant als assistents una immersió en els rituals històrics de la sega i el batre tal com es dugueren a terme durant generacions.
Cada últim diumenge de juny, veïns i visitants es reuneixen a l’era de la finca, envoltada de xops que ofereixen una fresca ombra als participants. Al matí s’emprenen les feines de la sega amb falç i dall —eines tradicionals que exigeixen tècnica i força— per tallar les espigues madures i agrupar-les en garbes. Aquesta estampa evoca els ritmes aturats d’un passat on el treball manual definia la recol·lecció del gra i on cada moviment era mesurat per l’atenció al detall i el respecte pels cicles de la natura.
Un cop segat el blat, durant la jornada següent es dedica a la batuda, procés en el qual la palla es separa del gra. Les garbes s’estenen a l’era, s’espargeixen i s’hi aplica el trill i el corró per afeblir l’adherència de les espigues, mentre la humitat residual es dissipa amb el vent creat per les ventadores manuals. A la tarda, amb forques de dues pues i triances, els participants separen el gra de la palla amb la tècnica tradicional del colls, alliberant els grans que més endavant es conservin per al consum o la sembra.
La mostra recupera també la incipient mecanització del camp amb la presentació d’una batidora de gra fabricada el 1925, un estadi tecnològic que va suposar un punt d’inflexió en la història agrària local. Aquests testimonis d’una època de transició recorden la passió i l’enginy que van portar els pagesos a adaptar-se a les noves màquines, sense perdre la connexió amb els mètodes artesanals que havien definit la collita durant segles.
L’ambient festiu culmina amb un concert a l’aire lliure, on la música i la cultura local es fusionen per celebrar la finalització de la collita. Els assistents comparteixen un sopar de pagès amb productes de proximitat, recuperant sabors i costums ancestrals que reforcen el sentiment de comunitat. Al llarg de les hores, el paisatge, les olors de la fusta i la palla i la companyonia de petits i grans transformen una jornada de feina en una experiència cultural única.
Des de l’any 1995, la festa ha trobat la seva ubicació definitiva en una finca que ofereix serveis i instal·lacions per garantir la comoditat dels participants. Els xops alineats al voltant de l’era proporcionen una benvinguda ombra que fa més suportable la calor de finals de juny, mentre les àmplies extensions de terra permeten recrear fidelment les escenes del passat. Aquesta localització, amb espais habilitats per a exposicions, demostracions i àrees de descans, reforça la vessant educativa de la festa, convidant tothom a comprendre i valorar les arrels agrícoles de la comarca.
Amb el pas dels anys, les Festes de la Sega i el Batre s’han consolidat com un esdeveniment imprescindible per a la memòria col·lectiva de La Fuliola, conservant el testimoni d’una època en què cada gra de blat era un tresor i cada gest de la sega o el batre estava carregat de significat. Aquest homenatge a la feina del camp continua mantenint intacta la força i la màgia d’un ritual que connecta generacions i remarca la importància de preservar les tradicions rurals.
Font: Ajuntament de la Fuliola
