OPINIÓ
Hi ha qui veu una cobra generada per intel·ligència artificial i crida al pànic davant l’arribada de l’apocalipsi.
Titulars que qualsevol pot veure a Google:
Els perills de la IA, o com una cobra pot posar de cap per avall tot un poble
Los vecinos de Verdú, en Lleida, están estremecidos y en alerta
La imatge de la cobra era ben real
Una cobra generada por IA crispa a todo un pueblo
i molts més…
Jo veig una oportunitat per despertar consciències adormides i recordar una veritat fonamental: la tecnologia no és el perill. El perill —el de veritat— s’amaga darrere de qui la fa servir malament, ja sigui persona, empresa, institució o estat.
Un ganivet pot servir per tallar pa o per fer mal, no per això s’han de prohibir els ganivets. Un cotxe pot servir d’ambulància o per fugir d’un robatori i no per això s’han de prohibir els cotxes. Uns euros poden servir per pagar l’esmorzar d’un infant o per comprar droga i no per això cal prohibir els diners. La intel·ligència artificial pot servir per crear una imatge d’una cobra … o pot detectar un càncer incipient, traduir en temps real una conversa mèdica, ajudar una persona gran a mantenir la seva autonomia, salvar una collita o millorar l’eficiència d’una emergència i crear millores molt significatives a la societat.
No és la intel·ligència artificial la que decideix manipular, enganyar o alarmar. Són les persones.
Els articles que s’han publicat, focalitzen el risc únicament en la IA i la capacitat que té per crear imatges falses i provocar confusió. És cert: cal verificar la informació i ser crítics. Però posar el focus sobre la tecnologia i no sobre l’ús que se’n fa és, com dirien els clàssics, disparar al missatger.
Aquesta actitud periodística té un doble efecte nociu. D’una banda, promou la creació de normatives rígides i limitants que, amb l’excusa de protegir-nos, dificulten el desenvolupament de projectes legítims, útils i beneficiosos. A Europa ja ho estem patint. Mentre altres països avancen a velocitat supersònica en investigació, educació i aplicacions reals, nosaltres aixequem murs de regulació que ofeguen la innovació, no sigui el cas que ens aparegui una cobra a sota de la impressora. No estem protegint la societat, estem posant-li una sabata de ciment.
I d’altra banda, aquest discurs alarmista alimenta la desconfiança col·lectiva cap a la intel·ligència artificial, una eina que, ben utilitzada, pot transformar positivament la vida de milions de persones. El periodisme, que hauria de liderar la pedagogia amb informació veraç, es refugia en el dubte i la por al seu propi futur, fent ús del titular cliqueter. En lloc d’explicar com funciona la IA, com es pot detectar una imatge falsa o què podem fer per formar la ciutadania, opta per un to de sermó que, francament, fa més mal que bé.
La realitat no és que la IA traurà la feina als periodistes. “Les persones” que saben utilitzar la IA són les que substituiran a les es persones que no la sàpiguen utilitzar. Aquesta serà la realitat i l’actitud d’anar-hi en contra crea la dificultat per aprendre a utilitzar-la. Com ha passat amb qualsevol altra revolució tecnològica. I el periodisme té una “responsabilitat enorme”: o bé s’adapta i lidera aquest canvi, o bé queda condemnat a ser espectador del seu propi declivi.
Sí, la IA pot ser perillosa. Igual que qualsevol poder. Però el perill no és la IA. El perill és seguir pensant que el problema és la màquina, i no la mà que la guia.
És d’una ironia dolorosa —gairebé cruel— comprovar com el món del periodisme, que tant es lamenta dels perills apocalíptics de la manipulació digital, ha estat el primer a explotar la història de la suposada cobra de Verdú per generar titulars inflats, dramàtics i absolutament desproporcionats. En comptes de verificar, contextualitzar i informar amb rigor, molts mitjans han escollit el camí fàcil: el clic fàcil. Han alterat la realitat del succés per aconseguir allò que tant critiquen: atenció, viralitat, impacte emocional. Això, sí, embolcallat de moralitat periodística anti IA. Aquesta actitud no només perpetua la desinformació que diuen combatre, sinó que accelera la pèrdua de credibilitat d’un ofici que es veu amenaçat no pas per les màquines, sinó pels seus propis mals hàbits. Si el periodisme vol sobreviure, haurà de començar per mirar-se al mirall amb més humilitat i assumir que no és la IA qui banalitza els fets. Són “les persones” que escriuen titulars i continguts SEO i SEM grandiloqüents i apocalíptics, qui destrueixen la dignitat professional.
Josep.
Desenvolupador expert en Intel·ligència Artificial.
Una veu crítica, amb més confiança en el progrés que en la por.
.
La imagen falsa de una cobra alarma a los vecinos de Verdú, Lleida: “Era generada con inteligencia artificial” https://t.co/UODaHe2nZz
— Informativos Telecinco (@informativost5) June 5, 2025
