Catalunya es converteix en escenari d’un projecte europeu innovador que busca detectar i reduir les pèrdues d’aliments en l’agricultura abans que arribin al mercat.
Amb el nom de FOLOU, aquesta iniciativa internacional impulsa una sèrie de proves pilot per mesurar amb precisió les fruites que es perden durant el procés de collita i postcollita. A Catalunya, el projecte s’aplica concretament en camps de cítrics gestionats per cooperatives agroalimentàries, i compta amb la participació activa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
El projecte, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), disposa d’un pressupost de gairebé set milions d’euros i reuneix un consorci format per 16 entitats de 10 països europeus. L’objectiu central és desenvolupar una metodologia unificada per quantificar les pèrdues d’aliments en les fases prèvies a la seva comercialització. Per aconseguir-ho, FOLOU valida sis tecnologies diferents, com ara el reconeixement d’imatge, la intel·ligència artificial i els sensors IoT, que es testaran en diversos sectors alimentaris com les fruites i verdures a Espanya, la carn i els làctics a Irlanda, els musclos a Itàlia, les patates a Bèlgica i el salmó a Noruega.
La Fundació Espigoladors, en col·laboració amb la Universitat de Gant (Bèlgica), lidera les proves centrades en l’agricultura de fruites i hortalisses. Aquestes proves consisteixen a analitzar, mitjançant tecnologia d’imatges de satèl·lit, drons i processos d’intel·ligència artificial, quina quantitat de fruita queda a terra o a l’arbre un cop finalitzada la collita. Aquest anàlisi permet fer una estimació real del volum de pèrdues i així proposar mesures correctores als productors.
Les accions se centren especialment en la producció primària, l’etapa més complexa de controlar pel seu elevat cost i la gran quantitat de variables implicades. Aquesta etapa inclou activitats agrícoles, aqüícoles i pesqueres, i representa un dels punts crítics on es poden produir pèrdues alimentàries significatives abans fins i tot que el producte entri a la cadena comercial. Una part important d’aquestes pèrdues també es produeixen durant la manipulació i l’emmagatzematge dins de la mateixa explotació.
FOLOU vol establir un sistema eficient per identificar aquests punts de fuga de producte i oferir alternatives que siguin viables, tant a nivell econòmic com tècnic, per a les explotacions agrícoles. L’objectiu és poder extrapolar aquesta metodologia a altres regions i cultius, generant un impacte real en la reducció del malbaratament alimentari a escala europea. Amb aquest enfocament, es vol contribuir també als objectius de sostenibilitat alimentària i mediambiental marcats per la Unió Europea per als pròxims anys.
Un dels eixos centrals de FOLOU és la definició clara i detallada dels paràmetres de mesura: s’estableix què es considera pèrdua alimentària segons els fluxos de producte, on s’han de recollir les dades, com es duen a terme els mesuraments i amb quina freqüència. Aquesta aproximació metodològica vol garantir que la informació obtinguda sigui precisa, comparable entre territoris i útil per aplicar polítiques públiques. A partir d’aquest treball tècnic, s’impulsarà la creació de registres nacionals i europeus que recullin de manera sistemàtica les dades sobre pèrdues alimentàries, un pas imprescindible per avançar cap a una gestió eficient dels recursos alimentaris.
La formació també ocupa un lloc destacat dins el projecte. S’estan desenvolupant continguts específics adreçats als diferents actors de la cadena alimentària: des de productors primaris fins a consumidors, passant per distribuïdors, investigadors i responsables de l’administració. Aquesta formació busca reforçar el coneixement, millorar les pràctiques i afavorir una actitud activa envers la prevenció del malbaratament. A més, una part important del projecte consisteix a recollir experiències de regions pioneres, com Catalunya, i transferir aquest coneixement a altres contextos per ajudar-los a desenvolupar les seves pròpies estratègies.
Catalunya hi participa com a territori capdavanter gràcies a l’existència de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. En aquest context, el Govern de la Generalitat treballa des de fa temps en accions concretes per reduir el malbaratament, considerant-lo un eix estratègic. Una mostra recent és la presentació de la diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya corresponent a l’any 2024. L’estudi revela que cada ciutadà genera, de mitjana, 21,56 quilos de menjar desaprofitat a l’any, una xifra que comporta una despesa total estimada de més de 900 milions d’euros i una emissió anual de prop de 462 milions de quilos de CO₂ equivalents.
Paral·lelament, el Departament d’Agricultura està elaborant el Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que es presentarà a inicis de 2026. Aquest pla haurà de marcar les línies d’actuació a mitjà i llarg termini, integrant el coneixement científic, la innovació tecnològica i la participació del sector agroalimentari per revertir una tendència que impacta econòmicament, socialment i ambientalment. FOLOU encaixa en aquest marc com una peça clau que reforça el compromís europeu amb la sostenibilitat alimentària i la gestió responsable dels recursos.
Font: Generalitat de Catalunya
