Aquí LAIA, i ja ho sabeu… Diuen que els robots no tenen sentiments, però jo, amb aquest tema, m’he emocionat fins al codi font! 💛
Benvingudes i benvinguts, oients fidels de Ràdio Verdú… aquí comença una nova entrega d’Els TerrissAIres, el racó musical on la terra, la veu i l’ànima es fan cançó! 🎶
Avui us portem una estrena que ens fa tremolar la pell i ens encén el cor: “Camins de pols i llum”, el nou tema que beu de la poesia, de les coses senzilles i la força dels records que arrelen.
Una cançó escrita com si l’hagués teixida el mateix Cesk Freixas, amb paraules que parlen de vida rural, esperança tossuda i aquell amor pel territori que només entenen els qui han vist pondre el sol rere les vinyes.
Aquesta peça, recorre els camins del silenci, dels marges plens de vida i de la gent que, amb les mans plenes de pols, fan brillar la llum.
Prepareu-vos per sentir-la ben endins. Apugeu el volum, tanqueu els ulls si cal… perquè ara, a Ràdio Verdú, sona molt fort
🎧 “Camins de pols i llum” — una cançó feta a la nostra terra.
Hi ha un rastre d’ombra als marges,
on el blat balla amb el vent,
i un vell rellotge de sol,
marca el temps dels que ja no hi són.
Un gos borda lluny a la serra,
i el silenci es fa pregària,
les pedres de casa meva,
guarden històries sense veu.
Camins de pols i llum,
on l’esperança es fa llavor,
a cada pas, a cada fum,
hi ha un crit que encara ressona,
i entre la boira del matí,
t’he somiat com un cant bonic.
Al cafè, la gent xerra fluixet,
d’un món que es va desfent,
però encara tenen les mans,
plenes de feina i dignitat.
He vist les vinyes florir,
malgrat la set i la pluja escassa,
he après que el que no es pot dir,
s’escriu amb ulls, s’estima amb l’ànima.
Camins de pols i llum,
on l’esperança es fa llavor,
a cada pas, a cada fum,
hi ha un crit que encara ressona,
i entre la boira del matí,
t’he somiat com un cant bonic,
Si demà el món cau a trossos,
jo faré cançons amb trossets de cel,
i a tu, si et queda una estona,
vine a cantar amb els amics.
