El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha posat en marxa, aquest 2 de juny de 2025, un nou Pla de control poblacional (PCP) per gestionar la creixent presència de conills a la plana de Lleida. Aquesta iniciativa substitueix l’anterior declaració d’emergència cinegètica i es presenta com una estratègia més estructurada i preventiva per mitigar els efectes d’aquesta problemàtica sobre el sector agrari, en el marc del Decret llei 5/2024 que estableix mesures excepcionals per pal·liar els efectes de la sequera i altres situacions d’emergència.
La presentació oficial del pla i les ordres d’ajut s’ha celebrat a Lleida i ha comptat amb la participació de la secretària general del Departament, Cristina Massot; el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell; i el director dels Serveis Territorials d’Agricultura a Lleida, Jaume Feixa. Durant l’acte, s’ha destacat la necessitat d’un enfocament transversal i col·laboratiu per fer front a una qüestió que, més enllà de l’afectació directa als pagesos, té implicacions ambientals i econòmiques que incideixen en tot el territori.
Les xifres recents evidencien l’abast de la situació: només en el primer trimestre del 2025 s’han registrat més de 2.000 declaracions per danys en parcel·les agrícoles a les comarques de Lleida. Els conreus de cereal, fruita dolça, oliveres i fruits de closca són els més perjudicats, mentre que la densitat de població de conills en determinades zones supera de llarg la mitjana del conjunt del país. Aquest increment ha posat en risc la rendibilitat de moltes explotacions agrícoles, especialment les de caràcter familiar, i ha generat una pressió creixent sobre el sector.
El nou Pla de control poblacional introdueix un sistema de classificació territorial que permet identificar amb precisió les àrees segons el grau d’afectació: zones d’actuació urgent, d’alerta, de vigilància i de seguiment. Aquesta categorització permetrà aplicar mesures diferenciades i ajustades a la realitat de cada indret, garantint una gestió més eficient dels recursos i una resposta adaptativa en funció de l’evolució de les poblacions cinegètiques i dels danys observats.
El model proposat aposta per una acció sostinguda i planificada a llarg termini, que es fonamenti en criteris tècnics i científics, incorporant mètodes de seguiment continuat, col·laboració amb entitats locals i participació activa del sector. L’objectiu principal és prevenir nous episodis de sobrepoblació que puguin tenir un impacte directe sobre la producció agrícola i sobre la biodiversitat del medi rural.
Amb aquest enfocament, el Departament busca consolidar una nova cultura de gestió de la fauna cinegètica que vagi més enllà de les accions puntuals i que situï la planificació i la coordinació com a elements clau per a la convivència equilibrada entre la fauna salvatge i l’activitat agrària.
Amb l’objectiu de contenir la creixent problemàtica derivada de la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha aprovat una nova Ordre d’ajuts dotada amb 1,5 milions d’euros per a l’any 2025. Aquest paquet econòmic es desplega en tres línies d’actuació que busquen alleugerir la pressió que pateixen agricultors, caçadors i entitats del territori, tot reforçant la resposta conjunta i la capacitat operativa davant els danys detectats.
La primera línia d’ajuts se centra en la protecció directa dels conreus, amb subvencions que poden arribar fins al 80% del cost de les intervencions. Aquest suport permet finançar la instal·lació de tanques perimetrals i protectors en conreus permanents, amb un màxim de 20.000 euros per beneficiari. Es tracta d’una mesura que busca minimitzar l’impacte directe sobre les explotacions agràries i preservar la viabilitat econòmica dels cultius més afectats. En paral·lel, s’inclou una segona línia dirigida específicament a les àrees privades de caça, amb ajuts per adquirir visors nocturns i munició no contaminant. L’import màxim és de 2.000 euros per als visors i 1.000 per a la munició, en funció del tipus d’equipament. Aquest reforç logístic té com a objectiu millorar l’eficiència i la sostenibilitat de les accions de control en el medi natural.
La tercera línia, i una de les més rellevants en termes d’escala d’actuació, es dirigeix a cooperatives, organitzacions de productors i empreses especialitzades que realitzen tasques de captura, sacrifici i retirada de fauna cinegètica. Aquests agents podran optar a subvencions de fins al 80% de les despeses, amb un topall de 50.000 euros per projecte. Aquesta mesura facilita l’entrada d’equips professionals al sistema de control, afavorint la resposta ràpida i estructurada en aquelles zones on els danys són més intensos o persistents.
El Departament ha subratllat també el paper fonamental del col·lectiu de caçadors, que durant el primer trimestre de l’any han notificat més de 110.000 captures, una xifra que evidencia la magnitud del problema i la importància d’aquest col·lectiu en el model de gestió. Per enfortir encara més la seva participació, es preveu la incorporació de fins a 1.100 nous caçadors al llarg de 2025. Aquests nous efectius rebran formació específica en tècniques de captura i protocols de seguretat mitjançant una trentena de cursos que es desplegaran arreu del territori. El calendari d’actuació s’adaptarà al cicle agrícola, i es preveu intensificar les intervencions tot just després de la sega, quan les condicions del terreny afavoreixen la detecció i captura dels animals.
Aquest conjunt de mesures s’integra dins un model més estratègic i sostingut, allunyat de les respostes d’urgència que han predominat en etapes anteriors. El Pla de control poblacional estableix una planificació basada en dades i anàlisis de risc, amb capacitat d’escalar les actuacions segons l’evolució del problema. Malgrat que no es descarta tornar a activar una emergència cinegètica si la situació ho requereix, l’actual plantejament aposta per una gestió flexible i preventiva, en què la coordinació entre administració, pagesia i món cinegètic esdevé clau per preservar l’equilibri ecològic i garantir la continuïtat del sector agrícola.
Font: Generalitat de Catalunya