Una reforma per agilitzar tràmits i reforçar drets
El passat 20 de maig va entrar en vigor el nou Reglament d’Estrangeria a través del Reial Decret 1155/2024, substituint el text vigent des de l’any 2011. La nova normativa neix amb la voluntat d’adaptar-se a les necessitats actuals de la població migrada, simplificar els processos administratius i facilitar la integració de les persones nouvingudes, tot reforçant els seus drets i millorant l’eficiència de l’administració pública.
Entre les novetats destacades s’hi troba la modificació dels criteris per accedir a l’arrelament, un dels canals principals de regularització de les persones en situació administrativa irregular. El període de residència mínima continuada exigida per iniciar aquest procés s’ha reduït de tres a dos anys. Aquesta reforma pretén escurçar els temps d’espera i oferir una via més ràpida per assolir una estabilitat legal i personal. Alhora, però, es limita l’accés a aquest mecanisme per a les persones que tenen oberta una sol·licitud d’asil, ja que es fixa com a requisit indispensable no ser demandant de protecció internacional en el moment de fer el tràmit.
Una altra de les modificacions significatives del reglament és la definició de cinc tipus diferenciats d’arrelament: l’arrelament social, el sociolaboral, el socioformatiu, el familiar i el de segona oportunitat. Aquest últim constitueix una nova figura pensada per a aquelles persones que han disposat d’una autorització de residència en els darrers dos anys però, per motius diversos, no l’han pogut renovar. Amb aquesta mesura, es pretén evitar que situacions de dificultat puntual derivin en la pèrdua total dels drets adquirits.
Pel que fa al reagrupament familiar, la reforma introdueix canvis per adaptar-se a les realitats actuals de moltes famílies migrades. S’ha ampliat l’edat límit dels fills i filles que es poden reagrupar, passant dels 21 als 26 anys, i s’ha incorporat la possibilitat de reagrupar familiars directes, com progenitors o descendents, en casos de víctimes de tràfic d’éssers humans o de violència de gènere. Aquest enfocament vol garantir una major protecció a les persones en situació de vulnerabilitat.
En l’àmbit administratiu, Catalunya ha introduït canvis per reduir la càrrega documental dels processos vinculats a l’estrangeria. La Generalitat ha simplificat els informes requerits, que passen de quatre a dos: l’informe d’adequació de l’habitatge i l’informe d’esforç d’integració social. Aquest segon document serà vàlid en múltiples situacions, incloent-hi l’arrelament social i socioformatiu, els casos de menors no acompanyats i les renovacions de permisos. Aquesta racionalització vol agilitzar la gestió i fer més accessible el sistema per a les persones migrades i les entitats que les acompanyen.
Amb aquesta reforma, es redefineix el marc legal d’estrangeria amb l’objectiu de reflectir millor la realitat plural i dinàmica del país, tot intentant oferir mecanismes més àgils, humans i coherents amb la situació social actual.