Una finestra al passat eclesiàstic i artístic del poble
La parròquia de Santa Maria de Verdú guarda entre els seus murs un tresor de gran valor històric, espiritual i artístic que ens permet entendre millor el ric llegat patrimonial del municipi. A través dels inventaris i descripcions realitzats al segle XIX, especialment per mossèn Ramon Berenguer i Cintillas i en el context de les visites episcopals, podem redescobrir el que va ser un centre religiós vibrant i decorat amb una riquesa singular.
El 15 de setembre de 1889, mossèn Ramon assumí la vicaria de Verdú i una de les seves primeres accions va ser l’inventari del contingut de l’església parroquial. Va deixar constància de deu retaules que decoraven els altars, així com del mobiliari sagristà i les peces pictòriques que embellien la nau central. Entre els objectes esmentats hi havia missals antics i recents, nombrosos ornaments litúrgics, relíquies i un arxiu. També es descriu la casa rectoral, la qual mantenia l’estructura típica de l’època.
El 1891, amb l’arribada del bisbe Josep Morgades i Gili a l’Administració Apostòlica de Solsona, es demanà una relació detallada de les parròquies. En resposta, mossèn Ramon va alertar sobre l’estat precari dels retaules, bruts i antics, tot i que la solidesa de l’edifici es mantenia. La visita pastoral d’aquell any va servir perquè el bisbe observés de prop la situació: va quedar admirat per la riquesa litúrgica conservada i comparà l’església amb una catedral.
Les peces que conformen aquest patrimoni són testimoni viu del passat esplendorós del poble: creus processionals, calzes, copons, ostensoris, encensers, candelers i bordons, elements que acompanyaven les cerimònies i elevaven la devoció de la comunitat. Especial rellevància tenen els reliquiaris, amb restes de sants com sant Flavià, sant Ignasi màrtir, sant Hipòlit, sant Pere Claver, sant Sebastià i sant Ramon de Penyafort, símbols de la fe i la protecció espiritual.
L’actual església és resultat de segles d’evolució arquitectònica: des d’una estructura romànica original del segle XII fins a les ampliacions gòtiques i barroques dels segles XV al XVII. Malauradament, la reforma de finals del segle XIX va comportar la pèrdua de l’absis romànic, un dels elements més antics i emblemàtics del temple.
Aquest conjunt patrimonial, conservat amb cura, no és només una mostra d’art sacre sinó també un document viu de la història de Verdú. Representa la fe, l’esforç col·lectiu i l’esperit d’una comunitat que va saber transformar la seva espiritualitat en formes belles i perdurables. Avui dia, visitar l’església de Verdú és també fer un viatge per la història religiosa i artística de la vila.