La comarca de l’Urgell, amb un pes econòmic fortament vinculat al sector agrari i una xarxa de municipis amb alta dispersió territorial, afronta un dels reptes més importants del segle XXI: la plena incorporació a la societat digital. La bretxa tecnològica amenaça de frenar l’avenç d’un territori que, malgrat tenir capacitat productiva i dinamisme demogràfic en alguns nuclis, corre el risc de quedar-se al marge del progrés si no aprofita les oportunitats que ofereix la digitalització.
Els darrers anys han posat de manifest la necessitat d’invertir en infraestructura digital per tal que els municipis rurals puguin competir en igualtat de condicions. La lentitud en l’adopció de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, l’automatització o la digitalització de processos públics i privats suposa un fre per a molts agents locals, des de cooperatives agràries fins a serveis municipals que encara funcionen amb protocols del segle passat. A l’Urgell, el contrast entre els municipis més grans com Tàrrega o Agramunt, i els pobles petits on l’accés a la fibra òptica o a serveis digitals és encara parcial, dibuixa un mapa de desigualtat tecnològica que cal revertir.
En l’àmbit agrícola, el qual continua sent l’eix estructural de moltes economies locals, la incorporació de la intel·ligència artificial obre un escenari de grans possibilitats. A nivell global, ja s’estan aplicant solucions d’IA en cultius com el blat, l’olivera, la vinya i l’ametller que permeten optimitzar recursos, millorar rendiments i reduir l’impacte ambiental. Aquestes tecnologies poden identificar amb precisió les necessitats hídriques del sòl, detectar plagues de forma precoç o predir el moment òptim de collita a través de sensors, imatges per satèl·lit i algoritmes avançats.
Un exemple d’èxit es troba en cooperatives que ha integrat sistemes d’anàlisi en camps de cereal. Gràcies a la combinació de dades climàtiques, observació per drons i IA, han aconseguit reduir l’ús de fertilitzants un 20% i augmentar la rendibilitat per hectàrea. Aquest mateix model s’està estenent en camps d’olivera i ametller, on l’escassetat hídrica fa urgent una gestió intel·ligent dels recursos. En el cas de la vinya, diverses iniciatives comencen a aplicar IA per controlar l’estrès hídric de les plantes i ajustar el reg gota a gota amb màxima precisió, fet que no només millora la qualitat del raïm sinó que permet estalviar milers de litres d’aigua per any.
Malgrat aquests avenços, a l’Urgell encara són escasses les experiències consolidades d’aplicació tecnològica a escala local. L’accés desigual a la connectivitat, la manca de formació específica en digitalització i la desconfiança davant els canvis tecnològics frenen la implementació d’aquests sistemes que, lluny de substituir l’experiència agrària tradicional, poden actuar com a aliats per fer-la més sostenible i competitiva.
Per tal d’evitar que l’Urgell rural quedi exclòs de la revolució digital, calen polítiques decidides d’inversió pública, aliances amb centres d’investigació i iniciatives formatives que permetin a joves agricultors, ajuntaments i petits empresaris accedir i comprendre les eines digitals disponibles. L’èxit en la transició digital no serà només tècnic, sinó sobretot social i territorial. Apostar per la tecnologia no és desarrelar-se, sinó posar la innovació al servei d’un model agrícola viu, sostenible i arrelat al territori.